DIGNIFICAR LA FORMACIÓ D’ADULTS (1)
DIGNIFICAR LA FORMACIÓ D’ADULTS (2) 1 2 3 4 5 6
La Formació de Persones Adultes: un sector educatiu a dignificar internament i a prestigiar socialment.
|
||
|
INTRODUCCIÓ |
||
|
Quan el balanç global del panorama educatiu a casa nostra no resulta del tot afalagador, quan el que s’imposa semblen ser les corrents utilitarista de l'educació i la formació i la seva pràctica corre el risc de convertir-se en un mer apèndix del sistema i quan es desdibuixa i s'oblida de potenciar i afermar el sentit originari de l’educació, la formació i la cultura no només com el cultiu de la ment sinó també com el “conreu de l'esperit” en sentit ampli, és quan es fa més palesa la necessitat d'analitzar el que succeeix en les nostres institucions educatives, amb la intenció no només de ponderar en quina mesura les finalitats de desenvolupament humà que aquestes institucions persegueixen estan sent efectivament aconseguides, sinó sobretot d'abordar amb responsabilitat la pràctica d’una educació d’adults més plena i fecunda capaç de despertar la reflexió crítica i d'estimular el compromís per la construcció d'una societat veritablement avançada, qualitativament ben educada i formada. |
||
|
La formació de persones adultes, un fenomen històricament recentp |
||
|
La formació de persones adultes és un fenomen relativament recent en la història de l’Educació i la formació d’adults un sector educatiu tradicionalment marginal i menystingut. Això té les seves arrels històriques. Les persones adultes tradicionalment han quedat fora de l’interès educatiu. L’educació històricament ha estat sobretot “pedagogia”, és a dir, guia, conducció, acompanyament de nens i joves... doncs això és el que etimològicament significa el terme: educació, conducció, guiatge i formació de les joves generacions. En el seus orígens el terme “pedagogia” no designava una ciència sinó que s’utilitzava com a denominació d’un treball: el de pedagog que consistia en la guia o conducció del nen(παιδαγωγός (paidagogós), l’ esclau que portava i recollia els nens a l’escola. Derivat de "paidos" que significa “nen” i "gogia" que vol dir guiar o conduir. A principis de l’edat contemporània el seu significat es va anar ampliant: per un costat l’interès educatiu en principi centrat en el "paidos", nen, comença a expandir-se no solament cap a l’infantesa sinó cap a totes les etapes de la vida humana. Per altra part el verb “gogia”, igualment, amplia el seu significat bàsic de "guia" física/psíquica per passar a significar "conducció", "ajut personal", "vivencial”. Posteriorment la pedagogia es va relacionar amb l’art o la ciència d’ensenyar. En les societats tradicionals l’educació ha estat considerada com a preparació o formació dels més joves per a la vida adulta, per l’assoliment de la “maduresa”, per l’assoliment de l’estatus d’adult. Al sí d’aquestes societats es considerava que al llarg del cicle vital hi havia una etapa per preparar-se, per estudiar, per formar-se i un altra, l’adultesa, per treballar, casar-se, constituir una família, tenir fills... L’adultesa tradicionalment ha estat considerada com l’etapa de l’estabilitat, de la responsabilitat, de la productivitat, com l’etapa de la maduresa. En la concepció tradicional, l’educació es considerava com un procés que prepara l’individu per a la vida i el treball i que el moment evolutiu propi per l’ intervenció educativa era l’infantesa, la pubertat i l’adolescència; amb la qual cosa, es donava a entendre que des d’un punt de vista educatiu en la vida humana es podien distingir dos grans fases: (a) una de preparació per a la vida i (b) un altra d’aplicació posterior del que s’havia après a l’escola. És a dir, el rol d’aprenent ha estat associat habitualment a la infància i la joventut. L’etapa adulta tradicionalment no ha estat objecte directe d’atenció educativa i formativament solament se l’ha considerada per compensar els dèficits educatius arrossegats des de fases anteriors de la vida. En conseqüència, la majoria de les polítiques educatives, plantejament general, reglaments, normes d’ ingrés, currículums, professionals, estratègies instructives, metodologies, etc . han estat relacionats amb les característiques de les joves generacions i s’han dissenyat al marge de l’etapa adulta. I quan els adults han retornat a les institucions educatives s’han trobat amb la desagradable experiència d’uns plantejaments i d’un muntatge ideats per a joves o nens però no adequat per a ells. La Formació Permanent en l’etapa adulta parteix d’un principi operatiu: el món dels nens i adolescents és diferent al món de l'adult. En sentit estricte doncs, és absolutament contradictori parlar de pedagogia d'adults. |
||
|
Cap a la formació en edat adulta |
||
|
Però la concepció abans descrita en les societats modernes occidentals en les últimes dècades ha anat canviant. Amb el temps l’educació s’ha anat concebent no com un fenomen limitat exclusivament a las primeres etapes de la vida de les persones, sinó com un procés complex i permanent a desenvolupar en totes les edats i fases de l’existència humana. Actualment l’etapa adulta és considerada com una etapa més del cicle vital humà, amb la seva dinàmica pròpia i amb fortaleses i necessitats formatives pròpies, en funció no tan sols dels rols que tradicionalment se li han vingut associant sinó també amb expectatives, funcions i responsabilitats noves que van sorgint amb l’evolució de la vida i la societat. La formació de persones adultes tal com se l’entén actualment ha esdevingut un avenç recentment assolit històricament. Al nostre país va ser a finals dels anys 70 quan va començar a esdevenir significativa i com a conseqüència de la forta pressió i reivindicació popular va ser assumida per l’administració educativa del moment, encara que com a complement de caire compensatori del sistema educatiu ordinari i a la pràctica com quelcom sempre residual i marginal. Durant aquests anys aquest servei ha tingut un reconeixement legislatiu que es va fer palès amb la llei de formació d’adults que data dels anys 90. La Llei de Formació d’Adults constitueix el marc general de la Formació de Persones Adultes a Catalunya i pretén donar resposta a les aspiracions formatives dels ciutadans. En el seu preàmbul s’afirma que l'educació és fonament de progrés i condició prèvia de prosperitat i benestar social i que la millor manera de promoure i garantir el dret a la igualtat és per mitjà de la Formació Permanent entesa com el procés educatiu que ha d’acompanyar la persona al llarg de tota la seva vida. L’Educació d’Adults és part fonamental d’aquest procés i se la defineix com el conjunt d’activitats de tota mena, educatives, culturals, cíviques, socials i formatives que tendeixen al perfeccionament de la persona. La Llei també indica els àmbits d’actuació i n’assenyala els seus objectius. En un marc de referència més ampli convé també no perdre de vista el consens més o menys existent entre els organismes internacionals sobre la relació entre Formació Permanent, Educació d’Adults i Formació bàsica de persones adultes. Entenent per Formació Permanent, el conjunt de processos d’aprenentatge de tota mena gràcies als quals les persones considerades adultes per la societat a la qual pertanyen desenvolupen les seves aptituds, enriqueixen els seus coneixements, milloren les seves competències tècniques o professionals o els donen una nova orientació i fan evolucionar les seves actituds o el seu comportament en la doble perspectiva d’un enriquiment integral de la persona i d’una participació més efectiva en el desenvolupament de la societat. Per la seva part la Formació Bàsica per a Persones Adultes ha de fer possible assolir les competències necessàries per contribuir al seu desenvolupament personal, millorar la qualitat de la seva vida i poder viure amb plenitud i competència en la societat actual. Per altra part durant aquests anys el servei ha anat creixent i estenent-se arreu del territori amb l’anuència de l’administració però gràcies sobretot a les exigències reivindicatives de les classes populars exigint el dret a l’educació permanent per al conjunt de les persones adultes i als esforços voluntaristes d’un nucli de professionals del sectors que han lluitat per estendre aquest dret, aconseguint una certa identitat pròpia del sector dins l’àmbit educatiu, procurant en la pràctica quotidiana mantenir viu, més enllà de la tendència exclusivament utilitarista dels programes, l’esperit d’una formació permanent més integral i plena i intentant conservar l’esperit emancipador amb què aquest moviment va néixer. Però dins el món educatiu a la formació de persones adultes, en el llarg camí pel reconeixement de la seva identitat i autonomia, oficialment encara no se li ha reconegut l’estatus legal, administratiu i epistemològic que li és propi, com a sector educatiu diferenciat de la resta, amb les seves característiques pròpies, amb la seva dinàmica pròpia i finalitats educatives específiques, amb necessitats educatives especials, amb una formació de les persones adultes específica, amb professionals amb competència i especialització per portar a terme aquesta formació específica, etc. i tot això és un llast que arrossega des de sempre i que actua com a embús i obstacle inhibidor del salt qualitatiu endavant que necessita fer la formació de persones adultes en aquesta societat del s. XXI. Tenim sí una formació per a persones adultes o formació en edat adulta però no hi ha una autèntica educació de les persones adultes. Funcionem amb paràmetres i amb una mentalitat propis del segle XX per a educar i formar persones i ciutadans adults que han de viure immersos i afrontar els reptes propis de la societat del s. XXI. |
||
|
La situació actual: la formació d’adults, poca cosa més que un apèndix dels sistema educatiu ordinari |
||
|
L’actitud que han mantingut les dues administracions que s’han succeït en el govern autonòmic des de principis dels 80 davant el sector ha estat desigual, cada una d’elles amb el seus clarobscurs; una cosa ha estat el discurs mantingut oficialment, políticament correcte, i un altra les polítiques concretes del dia a dia preses per les seves respectives administracions educatives potenciant i impulsant l’autonomia i especificitat del sector amb la finalitat de donar un servei de major qualitat al seus usuaris o desactivant-lo i diluint-lo com un sector marginal, perdut enmig de l’ampli conglomerat de l’àmbit educatiu, poca cosa més que un mer apèndix dels sistema educatiu ordinari, sense identitat pròpia. Als ulls d’un simple observador, l’ intent de redreçament, de racionalització del sector, portat a terme per la nova administració educativa en aquests últims anys a partir de l’informe elaborat i l’acord d’ acollida firmat amb els representants sindicals, ha abocat al sector a una situació potser quantitativament millor respecte a l’etapa anterior però qualitativament clarament insuficient pel que fa a l’ambiciós plantejament que hauria de presidir i guiar la pràctica d’una autèntica formació permanent i educació de les persones adultes a casa nostra; amb una gestió que opera amb una concepció molt restringida del que hauria de constituir una autèntica educació i formació permanent de les persones adultes, rígida en les formes, de poca volada educativa en les ambicioses finalitats que haurien de presidir el sector, projectant en la formació d’adults uns esquemes dissenyats per al sistema ordinari però que no resulten els més adequats en un sector, el de la formació d’adults, que funciona amb dinàmiques diferents a les dels joves, amb uns serveis educatius burocratitzats i amb un coneixement limitat de la realitat quotidiana del sector, amb la translació al món dels adults d’un tipus de formació pròpia del món dels joves però potser no la més adient per a una verdadera educació de les persones adultes, amb un professionals entregats a la seva feina però que no han rebut ni la formació inicial ni la formació continuada adequades per a l’educació de les persones adultes necessària al s. XXI. D’altres circumstàncies venen a afegir-se a les anteriors: una concepció estreta en general del que hauria de constituir la formació permanent de les persones adultes, una percepció social clarament distorsionada i obsoleta, una imatge empobrida als mitjans de comunicació, l’intent de municipalització del servei quan en molts casos el sector no deixa de ser un desconegut en pròpia casa... fa que tota aquesta situació, més algunes de les mesures que es continuen prenent en el dia a dia per part de l’administració, aboquin al sector a una delicada situació i no precisament la millor per a fer el salt qualitatiu que la formació de persones adultes necessita realitzar a casa nostra si de veritat el que ens proposem és assolir la societat avançada que pretenem i situar-la, com aspirem, entre les més avançades d’Europa. |
||
|
Cap a la dignificació necessària |
||
|
La construcció d’un país modern i la consolidació d’una societat democràtica es fonamenta, sobretot, en el grau de formació dels seus ciutadans. Es tracta de facilitar a totes les persones adultes la possibilitat de formar-se d’una manera més plena i continuada al llarg de la seva vida. En un món dinàmic com el nostre, els individus han d’estar en constant i permanent actitud d’actualització i aprenentatge per poder sobreviure exitosament en un context de noves, exigents, canviants i complexes situacions. Les societats contemporànies exigeixen individus capacitats per adaptar-se a les noves circumstàncies. Necessitem adults ben formats, adults de qualitat, preparats per afrontar amb garantia d’èxit la diversitat de reptes que se’ns presenten en tots els àmbits de la vida; necessitem unes generacions adultes ben formades capaces de transmetre a les noves generacions els valors i les més altes i enriquidores experiències que elles mateixes han estat capaces d’assolir. I tot això solament serà possible amb un sector educatiu potent, dignificat internament i prestigiat socialment. |
||
|
Elaboració pròpia, a partir de materials i recursos diversos |
||
| següent | ||
| Veure també: | ||
|
|
||
