titulo de la web

DIFERENTS VESSANTS DEL PROCÉS EDUCATIU (1)

A la recerca del desenvolupament «integral» de la persona

L'ésser humà és un tot: biologia, psiquisme, intel.ligència, sentiment, emoció, anhels, aspiracions, inquietuds ...

L'Educació intenta influir sobre la totalitat de la persona i no solament sobre aspectes parcials de la mateixa.

L'home per tal d'esdevenir veritablement humà està avesat al desenvolupament de la pròpia personalitat, des del naixement fins l'ancianitat.

La família és insubstituïble en funcions formatives primàries, com l'educació en el terreny dels sentiments, de les actituds, dels valors...

L'ésser humà és un tot: biologia, psiquisme, intel.ligència, sentiment, emoció, anhels, aspiracions, inquietuds ... És un tot i funciona com una totalitat. L'Educació és un procés que dura tota la vida i abasta diferents vessants. L'Educació intenta influir sobre la totalitat de la persona i no solament sobre aspectes parcials de la mateixa, doncs és tota la persona, en la seva totalitat, la que pretén transformar. L'Educació no pot d'oblidar mai el caràcter integral de totes les dimensions que constituiexen la persona.

Segons però l'aspecte concret que intenta desenvolupar es pot parlar de distints tipus d'educació, que fan referència a les diferents dimensions o aspectes humans: educació intel·lectual, moral, estètica, física, etc.; són com diferents vessants del procés educatiu. La formació d'adults ha de procurar oferir una educació plena, integral, no esbiaixada, que posi l'accent en el desenvolupament ple de la persona, entesa aquesta com un tot harmònic, complex i integrat. L'educació ha de ser, per tant, integral, responent a l'exigència unitària de la persona.

EDUCACIÓ D'ADULTS

Avui la concepció de la vida i del cicle vital ha canviat. Hem vist que «educar» és "educar-se", és a dir, desplegar-se, desenvolupar-se com a persona. Hem vist també com l'Educació és un procés interior que realitza qui s'està educant a fi de desenvolupar, optimitzar, perfeccionar la seva personalitat. Aquest desenvolupament no té una edat determinada sinó que abasta tota la vida. L'home per tal d'esdevenir veritablement humà està avesat al desenvolupament de la pròpia personalitat, des del naixement fins l'ancianitat. Per tant, en la vida adulta també es necessita continuar el procés de desplegament, de desenvolupament. Ja no hi ha exclusivament una edat per aprendre, de preparació per a la vida, i un altra per a l'autorealització. Aquest procés de millora, d'optimització de perfeccionament no s'acaba mai; per això la formació ha de ser permanent, al llarg de tota la vida.

L'educació d'adults és una part en aquest continu de formació permanent, al llarg de tota la vida, que comença amb la formació inicial d'infants i de joves. Abasta els següents objectius i sectors d'actuació: promoció personal, acadèmica i professional. Tendeix a l'enriquiment del subjecte en la seva vessant individual i social, canalitzant les seves aficions, donant sentit i contingut al seu oci, i més formació sobre la seva realitat psicològica, familiar i social; a més de promoció social a través d'activitats que exigeixen la participació, la decisió lliure i el compromís personal.

L'educació d'adults es considera no com una fase passatgera que prepara les persones per a la resta de la vida, sinó com part del desenvolupament permanent i de l'evolució individual al llarg de tot el cicle vital. L'educació de persones adultes va molt més enllà de l'adquisició d'habilitades i la capacitat d'aprenentatge. L'educació de les persones adultes fomenta valors i actituds, així com patrons de conducta rellevants i apropiats per a la cultura de l'educand. L'educació d'adults hauria d'incidir més en el desenvolupament d'aptituds emancipadores i transformadores, i no solament en habilitats professionals, sinó també personals, familiars i cíviques estimulant el desenvolupament personal, fomentant el judici crític i capacitant els individus per a participar en processos de presa de decisions en àmbits polítics, econòmics i socials.

EDUCACIÓ ALLIBERADORA

La seva finalitat és assolir una educació alliberadora o de conscientització a través d'un procés pel qual l'home desperti a la seva realitat sociocultural, descobreixi les orientacions i les coaccions a què està sotmès per a superar-les i s'afirmi com a individu, conscient de la seva història. L'educació com a pràctica de la llibertat és un acte de coneixement, una aproximació crítica a la realitat. És una acció-reflexió. És compromís històric. És prendre possessió de la realitat. Està basada en la relació consciencia-món. És una acció cultural al servei de l'autoafirmació personal i de la reconstrucció del poble i no simplement la tasca d'ensenyar a llegir i escriure. Té com a objectius entre d'altres: la conscientització i desenvolupament personals, retornar al poble en forma organitzada allò que la realitat ens ofereix desorganitzadament; ajudar als grups a prendre consciència sobre la realitat, a què la mera opinió sobre els fets sigui superada per una comprensió crítica dels mateixos; promoure una visió global dels problemes socials.

EDUCACIÓ AMBIENTAL

Mètode mitjançant el qual es prepara als ciutadans a adaptar-se a les condicions de vida que els esperen i d'incitar-los a actuar per a millorar-les. Aquest àmbit comprèn "tot el que envolta l'home, l'herència del passat, els usos, costums, el descobriment de la ciència, el patrimoni religiós i ètic, i els objectius de la societat". Implica el cultiu sistemàtic de l'esperit crític davant els problemes mediambientals.

EDUCACIÓ ARTÍSTICA

.Constitueix un dels eixos fonamentals de la formació integral de l'individu per la seva importància en el desenvolupament de la sensibilitat i de la capacitat creativa. Té com a objectiu el desenvolupament de la dimensió estètica de l'home: educació per a la contemplació i valoració de la bellesa, educació de la sensibilitat, del bon gust, etc. Els seus objectius prioritaris són la confecció d'objectes artístics i la contemplació, vivència i experimentació «recreativa» dels mateixos. Aquesta realització i reflexió han d'apuntar no només a aquells models o obres tradicionalment considerats com artístics, sinó a la totalitat del nostre entorn perceptiu.

Les seves dimensions fonamentals són: a) cognoscitiva mitjançant la qual l'individu ha de conèixer els diversos materials, procediments i tècniques necessaris per a poder plasmar allò que desitja expressar; b) lúdic-expressiva: a través de múltiples manifestacions d'índole visual, acústica, literàries, psicomotriu, etc., l'home exterioritza els seus sentiments i emocions. c) comunicativa: indueix a establir un diàleg amb els nostres semblants; d) estètica: exigeix superar qualsevol dificultat que obstaculitzi l'apreciació del valor estètic de l'obra artística.

EDUCACIÓ BÀSICA

En quant a la seva durada temporal no hi ha que confondre-la amb l'educació «primària». Ha de proporcionar el contingut mínim fonamental de coneixements, valors, actituds i de saber fer, dels quals ningú ha d'estar mancat, per a la seva pròpia autorealització en tant que individu i per a integrar-se en la societat a la qual pertany. El concepte d'educació, limitat a un determinat període de la vida, ha estat superat donant pas al d'Educació Permanent, necessària al llarg de tota la vida de l'individu. En el marc de l'Educació Permanent, l'educació bàsica constitueix el fonament, la «base» del procés educatiu. Per mitjà d'ella es persegueix l'adquisició de les matèries instrumentals -lectura, escriptura, càlcul- i de certs “mecanismes” de base, intel·lectuals i automatismes, que faciliten l'aprenentatge ulterior. Mitjançant aquesta educació es pretenen despertar la curiositat, la capacitat d'observació, promoure i conrear el gust pel treball intel·lectual, el sentit del companyonia i de sociabilitat.

EDUCACIÓ CÍVICO-SOCIAL

L'educació civicosocial s'emmarca dintre de les relacions que l'ésser humà manté amb els seus semblants. Té com a finalitat proporcionar al ciutadà els elements precisos perquè pugui conduir-se amb seguretat i respecte dintre de la comunitat. Es proposa la formació del «ciutadà»: és a dir, de membres lliures i responsables que saben exercir els seus drets i compleixen els seus deures amb plena consciència d'ells. Pretén fer de l'home un bon ciutadà. Així entesa, cal situar l'educació civicosocial dintre de la pròpia “Educació social” amb importants vinculacions amb “l'Educació moral” i incloent en si mateixa a la “Formació política”, entesa com l'adquisició d'actituds crítiques per a la presa de posicions davant plantejaments de tipus polític. En el plànol formatiu, els objectius que es persegueixen se centren en el desenvolupament d'actituds encaminades a la cooperació, al compliment de les lleis i normes, a l'exercici dels drets cívics. Procés formatiu que desemboca en la consecució del perfecte ciutadà, promovent el desenvolupament per a la participació activa i responsable del ciutadà en la comunitat.

EDUCACIÓ COMPENSATÒRIA

Procés d'ajuda dirigit a persones que es troben en situació de mancança cultural. Es creu que el baix rendiment educatiu d'aquestes persones està influït per la indigència de l'ambient cultural en què viuen. L'educació compensatòria pretén, per mitjà de l'aplicació de programes educatius específics, aixecar el nivell mitjà de capacitació per a l'aprenentatge i disminuir l'índex de correlació entre l'èxit educatiu i l'extracció social dels individus. Per a que un programa de educació compensatòria sigui eficaç ha d'optimitzar l'ambient educatiu, amb un clima d'aprenentatge enriquidor i aplicant sistemàticament els programes específics.

EDUCACIÓ FAMILIAR

.La família és per a l'individu el primer bressol de personalització, de socialització i de culturalització . En això rau la vinculació essencial de la família amb l'Educació: educar és una funció ineludible de la família, la qual sempre i a tot arreu compleix amb la tasca d'adaptar als seus membres al grup social dintre del qual han nascut. L'escola apareix com una prolongació de l'educació rebuda a la família. Els pares són els principals responsables de l'educació dels seus fills , reconeixent-los el dret a educar i per tant, a triar el tipus d'educació que consideren millor per a ells.

Si bé la família sol ser incapaç de donar als seus fills cotes elevades d'educació física, política, cultural o laboral,
és insubstituïble en funcions formatives primàries, com l'educació en el terreny dels sentiments, de les actituds, dels valors, oferint en definitiva una cosmovisió fonamental, proporcionant als seus membres una seguretat bàsica, contribuint a construir la seva “autoimatge”,  “la seva autoafirmació” i la seva integració social, la consciència de status, la seva vivència de rols i un gran conjunt d'expectatives. La vida afectiva de l'individu, tan fonamental per a la seva higiene mental, es troba enterament condicionada per les seves relacions familiars. El determinisme de l'ambient familiar és, doncs, enorme en el creixement personal de cadascun del seus membres i està en funció de la preparació i capacitació dels progenitors. Per a tan elevada meta és precís comptar amb una sòlida formació com a pares. Aquesta preparació i capacitació no s'adquireixen exclusivament de forma innata o per generació espontània; per tal que els pares puguin complir dignament amb tan important responsabilitat cal, és necessària, una major i millor “formació familiar” que els capaciti per portar a terme tan alta responsabilitat.

EDUCACIÓ FÍSICA

L'home ha de ser "educat" en una triple dimensió: la relació amb si mateix (bioantropològica), amb altres éssers humans (social) i amb el món que l'envolta (ecològica). L'educació física és l'educació que presta especial atenció a les capacitats i activitats corporals de la persona. És, abans de res, educació, no simple ensinistrament corporal. És educació de la persona tota, i no només del cos. Pretén un enriquiment de la persona per mitjà de la vivència del propi cos i del moviment.

Persegueix principalment quatre grans objectius: 1) Millorament corporal (fisiològic, anatòmic, biomecànic, neuromuscular, etc.). 2) Ajuda a l'equilibri personal (coneixement vivencial del cos, adquisició de patrons bàsics de moviment, assumpció del propi esquema corporal, adquisició de conductes corporals gratificants, etc.). 3) Adaptació al medi físic, a l'espai. 4) Integració en el món social (capacitats corporals d'expressió i comunicació, hàbits d'acció, conductes corporals, pràctica de certs esports, danses, enriquiment de la vida grupal mitjançant conductes corporals...). Enfront de la recerca d'un moviment millor i més eficient, de més depurada habilitat o potència, del perfeccionament dels factors d'execució, recentment s'ha destacat la internalització dels valors del moviment i postura corporals: un mateix moviment, una mateixa execució o destresa, pot tenir un valor radicalment distint segons la manera com sigui vivenciada, segons serveixi de canal expressiu, de manifestació intel·ligent, de gaudi personal, d'afirmació personal. L'objectiu de l'esport no és, doncs, preparar als individus per a futurs grans esportistes, sinó incidir en el desenvolupament equilibrat i ric de la persona. Per a aquest equilibri i harmonia l'activitat esportiva constitueix un element primordial.

Extractes i adaptació a partir de: Dicc. de Ciències de l'Educació. Ed Aula Santillana i altres.

continuació...

Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...