titulo de la web

Estampes de Nadal

Anterior

Pregària de Maria en l’Anunciació
de l’obra "L'estel de Natzaret" de Ramon PAMIES i PINA


Oh, formosa llum ponent
Que de claror el cel esmaltes
Donant vida i ufanor
a la natura galana.
Oh, Senyor, Déu de Jacob
Que vetlles per tots quan t’aimen.

Senyor de misericòrdia
Més vell que la nit estrellada
Més immens que el cel i els mars
Més dolç que el fruit de la palma

Quan bella és la creació
Fruit diví de ta paraula.

Aquest raig de sol puríssim
Que tot allà on toca ho daura
Al donar-me claror i llum
De tu, oh gran Jehovà, em parla.

Em recorda que tu ets Vida
Vida eterna i font de gràcia
I aquells núvols moradencs
Que sol post l’horitzó clapen.

Al mirar-los, el meu ésser
omplen de melangia inefable
I em diuen, amb dolç accent,
Ungit d’harmonia santa:

Oh, que formosa és la natura
Quan immens qui va crear-la.

Facis segons ta paraula
Si així l’Altíssim ho vol,
Lloada sigui per sempre
La voluntat del Senyor.

És temps de Nadal


És temps de regals,
de fred gèlid als camps,
de llums i avets a ciutat,
de pena i dol entre l'aviram,
de cues al mercat
i de fires ambulants.

És temps de Nadal.

D'alegria entre compres,
de pessebre i flocs blancs,
músiques de temporada
i càntics celestials.

És temps de Nadal.

Hi ha qui passa les festes
congelat als portals,
menjant restes o engrunes,
en crua soletat hivernal.

Hi ha qui no celebra diades,
qui no estrena bufandes
ni felicita les festes
als veïns del costat.

És temps de Nadal.


Isabel Barriel

On és Déu?


Un home et fa:
"On és Déu? Es veu o no es veu?"

Noi, si t’han de dir on és Déu, Déu se’n va.
De res no et servirà que et digui que Déu viu a la teva veu.
Que Déu és a la flor i a la grana, al moixó i a la nafra,
en allò que és lleig, en el que és trist, a l’aire i a l’aigua;
Déu és al mar i a voltes al temple,
Déu és al dolor que no se’n va i al vell que passa,
a la mare que pateix i a la paparra,
a la dona pública i al minaret de la mesquita blanca.
Déu és a la mina i a la plaça,
és ben cert que és arreu, però cal veure’l
sense preguntar on és com si fos mineral o planta.

Endinsa’t en el silenci,
mira’t la cara....
no en tens prou amb el misteri que veus i sents?
Passa un nen cantant,
tu l’estimes...
Déu hi és.
El tens a la llengua que cantes,
a la veu que blasfemes
i quan preguntes on és,
aquesta curiositat és Déu que camina per la teva sang amarga,
als ulls és quan rius,
a les venes quan estimes,
hi és Déu, en tu,
però has de veure’l tu mateix,
que no s’hi val que t’ho diguin...
has de sentir-lo tu com grimpa, com esgarrapa,
netejant les parets de l’anima;
no serveix que et diguin que és a les mans del qui treballa,
que fuig de les mans del qui porta un arma
encara que combregui o practiqui la religió que vulguis,
dogma o secta;
s’esmuny de les mans del qui resa i no estima,
del qui va a missa i no encén en els cors dels pobres llums d’esperança;
el pots trobar al suburbi a primera hora de la matinada
a l‘hospital i a la garjola.

Déu és en això tan sense nom que et passa quan quelcom t’encanta.
Però de res no et serviria que et digués que Déu és a cada ésser que passa.
Si t’angoixa aquest home que es compra espardenyes,
si et fa sospita la vida del qui puja i no baixa,
si t’oblides de tu i d’aquells i et compromets en no-res,
si sense motiu una angoixa se’t clava a l’entranya, .
si et desvetlles un dia xiulant a bon matí
i somrius a tothom i a tothom dónes gràcies,
Déu és amb tu, sota la camisa.

Gloria Fuertes

Pren-te temps


(Inspirat en un escrit medieval angles.)

Pren-te temps per fer alegres els altres
és la joia de l'home.

Pren-te temps per comprendre
és la font de la fraternitat.

Pren-te temps per escoltar
és un enriquiment sense preu.

Pren-te temps per descansar
és una ajuda per al cos i l'ànima.

Pren-te temps per fer excursions
és la joia del conèixer.

Pren-te temps per expressar-te
és una veu per als altres.

Pren-te temps per ajudar els altres
és la font de la convivència.

Pren-te temps per donar gràcies a Déu
s'ho mereix.

Pren-te temps per a l'art
és donar vida a les coses.

Pren-te temps per parlar
és la manera d'entendre's.

Pren-te temps per somniar
és la ruta de la fantasia.

Pren-te temps per caminar
estimaràs la natura.

Pren-te temps per callar i escoltar
aprendràs dels altres.

Pren-te temps per cantar
és la font de l'alegria.

Pren-te temps per superar-te
en tens obligació.

Pren-te temps per a la pobresa
és la felicitat veritable.

Pren-te temps per caminar
descobriràs nous camins.

Pren-te temps per realitzar-te
arribaràs a ser persona.

Pren-te temps per construir
serà un profit per als altres.

Sant Pere de Roda
Ràngers/Guies
Agrupament Sant Pere de Figueres

Font: http://www.jouscout.com/reflexio.htm i altres


Veure també:

Temps de Nadal

El Poema de Nadal, de Josep M. de Sagarra


Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...