QUINA FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES VOLEM? (1)

El món se'ns torna cada vegada més complex, la societat evoluciona, el nostre entorn més proper l'observem cada dia en continu canvi, les persones es van transformant progressivament al voltant nostre de vegades imperceptiblement, l'acceleració del ritme de les transformacions que vivim sovint ens depassa... enmig d'aquesta voràgine l'anàlisi, la reflexió i el discerniment són hàbits imprescindibles.

Aquesta situació, per a la qual evolutivament no estem suficientment ben preparats, sovint ens produeix perplexitat, confusió i incertesa. El desconcert i la desorientació propis del nostre temps afecten també al món educatiu; la formació d'adults, les administracions responsables, professionals i participants directament implicats viuen també aquesta perplexitat i desorientació. La formació de persones adultes es situa, segons qui la interpreti, més en la lògica de l'utilitarisme, l'academicisme o del mercat.... que en la perspectiva d'una educació per i per a les persones. Hi ha el perill de situar aquest àmbit educatiu en l'òrbita del consumisme, sens més. Fa falta recuperar el nord. No hi ha prou en treure al “mercat” una oferta més o menys atraient per al gran públic sinó tenir clar quina formació es vol oferir als nostres conciutadans a través d'aquesta oferta.

Sabem cap on anem més enllà dels tòpics programàtics de l'oferta formativa del moment actual? Tenim clar la nostra meta més enllà inclús de les finalitats i objectius concrets de cadascun dels programes formatius particulars que s'ofereixen als ciutadans? Quin tipus de cultura estem transmetent? Cap on orientar avui l'educació, la formació? Educar què i per a què?

No s'ha obert - o s'ha obert escadusserament - un debat social que plantegi la formació de la ciutadania més enllà de l'escola, en una societat que ha transformat moltes de les seves pautes de conducta i convivència. Una societat oberta i multicultural amb nous reptes i possibilitats que la majoria de la població adulta actual no podia somniar quan anava a l'escola, quan ens van formar per ser "ciutadans del demà". El demà pel qual ens educaven ahir, no podia imaginar la societat d'avui, com el demà que projectem avui a les escoles no pot aventurar la societat futura. Cal una formació permanent de la ciutadania que s'està teixint de forma permanent. Les tendències utilitaristes de l'educació en edat adulta no entenen que a més de formar-nos per a la productivitat, per a la competitivitat econòmica, cal formar-nos també per a la convivència ciutadana, la participació i l'autorealització personal. No tenim gaire models de com ha de ser aquesta formació. Per això, fa temps que insistim en la necessitat d'un debat obert. (Alfons Formariz )

I mentrestant, com s'apunta en el text que presentem a continuació, absorbits en les nostres quotidianes preocupacions actuals..., la gran paradoxa és que l'augment de la prosperitat material i cultural, el major accés a la cultura (quin tipus de cultura?) no es correspon amb un augment de felicitat i satisfacció personals. Què està passant?

El món educatiu té el gran repte i la gran responsabilitat no solament de transmetre informació, sinó d'ajudar a convertir aquesta informació en coneixement, en coneixement integrat personalment i aquest coneixement, com també s'apunta en el propi text, en saviesa humana, que en això consisteix precisament la verdadera i autèntica cultura: una eina al servei de l'art de viure.

Restringir els objectius de l'educació de persones adultes als purament academicistes, utilitaristes, economicistes o de la competitivitat, deixant de banda l'atenció a d'altres necessitats educatives, en el seu aspecte més integral com la formació per l'autorealització personal o per a la participació social no deixa de ser un reduccionisme educatiu difícilment acceptable en una societat tolerant però educativament exigent.

La finalitat de l'educació no consisteix solament en preparar per al món del treball, o per al progrés acadèmic sinó també per aprendre a viure junts, viure amb els altres, conviure i, sobretot, aprendre a ser, meta sempre inacabada en el llarg itinerari personal de formació humana.

L'autor d'aquest text, que portem aquí pel seu interès, ens ajuda a reflexionar entorn la situació de la formació de persones adultes en l'actual conjuntura històrica i ens invita a una revisió crítica dels plantejaments educatius avui dominants, plantejaments que haurien d'estar menys regits per la lògica del mercat i del neoliberalisme, i més per una educació i una cultura al servei d'un món més humà, reivindicant el dret de cada ciutadà i ciutadana a l'aprenentatge permanent que en el fons no és sinó el dret de cada persona a dotar-se d'eines per a una més digna autorealització personal.

És responsabilitat de tots prendre consciència de la situació en què ens trobem i exigir a qui correspongui els passos necessaris per tal de, superant l' statu quo de la formació d'adults actual, avançar amb pas decidit cap a una meta educativament més ambiciosa.