titulo de la web

UNA NOVA FORMACIÓ D'ADULTS PER AL S.XXI

FORMACIÓ I CIUATADANS DE QUALITAT AL S. XXI

Les actuals transformacions exigeixen per part de tots un gran esforç d'adaptació.

Hi ha persones que no poden seguir perquè els hi manca un domini ple dels codis socials i culturals avui dia necessaris.

La qualitat de la formació com nou filtre social.

Avui les necessitats i reptes educatius abasten una gran amplitud d'àmbits: laboral, professional, ocupacional, social, cívic, acadèmic, cultural, però també l'àmbit familiar, individual i personal.

Tot individu al llarg de la seva vida desenvolupa, entre d'altres, 4 grans rols: com a individu, com a membre d'una família, com a treballador, com a ciutadà.

La vida actual exigeix ciutadans, cada cop més preparats, més ben formats, més "competents" en cadascun d'aquest àmbits.

Una societat de qualitat requereix d'unes generacions adultes de qualitat capaces d'impregnar les noves generacions de la qualitat que elles mateixes han estat capaces d'assolir.

Des de fa unes dècades la societat occidental està experimentant una profunda transformació. Tal novetat ha creat noves exigències i ha revelat un bon nombre de febleses, d'entre les quals en sobresurt una: l'Educació.

Una societat veritablement avançada requereix de ciutadans de qualitat, i això implica ciutadans ben formats. En això, la formació d'adults té un paper clau. Malament, però, quan aquesta només s'entengui en termes de qualificació professional.

 

En les últimes dècades el món occidental viu una transformació imparable, sense precedents. Vivim en una societat en canvi constant, en constant transformació. Una societat que avança, evoluciona, es transforma a un ritme creixent, progressiu, en els seus diversos aspectes: ecològic, demogràfic, tecnològic, econòmic, social, polític, cívic, cultural, familiar, individual i personal. En aquests inicis del s. XXI ens trobem amb un nou escenari bastant diferent al de fa tan sols unes dècades.

Totes aquestes transformacions suposen per a les societats occidentals nous reptes, nous desafiaments, noves exigències a tots els nivells. La nova conjuntura històrica exigeix de tots, a nivell col·lectiu però també individual, un gran esforç d'adaptació, d'acomodació a la nova situació. És evident però que entre els diversos països i dins de cadascun d'ells entre les diverses capes socials el nivell de consciència que se'n té i el ritme d'acomodació a la nova situació és divers i desigual. Els mitjans de comunicació s'encarreguen d'acostar-nos periòdicament situacions, fets, esdeveniments, fenòmens socials, i la pròpia experiència directa de recordar-nos d'una forma palesa, que el ritme d'adequació i d'adaptació dels països i dels diversos sectors socials al nou escenari va descompassat.

Adaptació descompassada
 

La diversitat de ritmes adaptatius de la població i els desequilibris i desigualtats que es produeixen al sí de la societat en la presa de consciència de la nova situació així com també en l'assumpció de la necessitat de fer un esforç per adaptar-nos i acomodar-nos-hi són fàcilment constatables. L'evolució, l'esforç d'adaptació i el progrés social “va per barris”.

Dins l'entramat social és de notar l'existència d'un gruix de població, de persones, que queden  al marge d'aquest procés evolutiu, per falta de possibilitats o per manca d'una consciència clara de la nova situació sociocultural. Al voltant nostre és fàcilment verificable l'existència de persones, grups o capes socials que no poden seguir, van a remolc o resten al marge d'aquest ritme evolutiu, de transformació, que viu la societat actual. Persones que no poden agafar el tren en marxa perquè els hi manca un domini ple dels codis socials i culturals avui dia necessaris per afrontar amb garanties d'èxit les moltes exigències de la societat actual. Gent que si no hi posa remei se'ls hi escaparà el tren en marxa d'aquesta evolució. La transformació de la societat progressa a un ritme més accelerat que l'evolució dels individus particulars.

El nivell de formació com a filtre
 

Fins ahir era acceptable considerar que dins de les societats es donaven processos que avançaven a ritmes diferents i que, conseqüentment, per al mercat de treball, per exemple, era raonable que hi hagués uns pocs ciutadans que requerissin d'una formació més o menys avançada i que la resta en prescindissin. Avui aquesta concepció és inviable perquè els requeriments formatius afecten un gruix amplíssim i progressivament creixent de la població. És a dir, en el terreny laboral, per exemple, qualsevol que busqui feina ja sap que només per “saber fer” ja li cal haver paït una dosi considerable d'informació, que anirà augmentant imparablement durant tota la seva vida professional. I així mateix en altres àmbits de la vida.

La nova frontera, la que en una societat competitiva filtra i discrimina entre aquells que són capaços i aquells que potser es quedaran al marge, és la de la qualitat de la formació dels ciutadans. Aquest sedàs sempre ha existit, però mai com avui havia estat tant decisiu perquè mai, tampoc, les exigències formatives havien abastat tants camps ni havien afectat tantes persones durant tota la seva vida.

Reptes actuals
 

Quines són, actualment, les exigències que aquesta societat ens imposa en terrenys com el professional, social, cultural, familiar o personal? Algú podria pensar que això de l'educació o la formació és cosa de nens o de joves, que per la seva edat ja no van amb ell... Les necessitats i els reptes educatius que avui la societat té plantejats estan situats en una amplitud de camps i àmbits diversos; en aquesta societat tots els aspectes vitals i activitats socials tenen components formatius i qualsevol aspecte vital pot ser objecte d'aprenentatge i de superació d'incompetència, és a dir, són susceptibles d'educació, formació  i aprenentatge; més encara, l'Educació és l'instrument més adequat per al desenvolupament de les persones.  En aquesta societat de principis del s. XXI fan referència a una diversitat d' àmbits ( laboral, professional, ocupacional, social, cívic, acadèmic, cultural, però també en l'àmbit familiar, individual i personal).

Al llarg de la seva trajectòria tot individu desenvolupa, entre d'altres, 4 grans rols en torn als quals l'educació s'hi hauria de sentir concernida i implicada i contribuir a la seva formació per tal d' augmentar el nivell de competència de cada persona a fi de prepara-la per fer front als molts reptes que en cadascun d'aquests àmbits se li presentin al llarg de la seva vida: com a individu, com a membre de l'estructura familiar, com a professional o treballador, com a ciutadà. Aquesta societat i la vida actual exigeixen persones, individus, ciutadans, cada cop més preparats, més ben formats, més "competents" en cadascun dels àmbits anteriors. Al mateix temps, tendirà a marginar cada vegada més aquelles persones que no puguin entrar dins d'aquest dinàmica, ja sigui per manca de preparació o de formació.

El paper de la Formació d'adults
 

L'objectiu de la Formació d'Adults és ajudar i contribuir a la millor integració possible de la població adulta dins d'aquest procés d'adequació a les noves exigències de la societat del s. XXI. No podrem aconseguir un país de qualitat si no tenim ciutadans de qualitat; i tenir ciutadans de qualitat vol dir tenir ciutadans ben formats. Una societat de qualitat solament és possible amb adults de qualitat a fi que puguem disposar d'unes generacions adultes de qualitat capaces d'impregnar les noves generacions de la qualitat que elles mateixes han estat capaces d'assolir, la qual cosa implica, com a objectiu primordial  i irrenunciable de la formació, el desenvolupament personal més ampli i profund possible per tal de contribuir a la formació àmplia, integral i de qualitat que una societat avançada, com pretén ser la nostra, necessita i requereix. Com podem contribuir des de l'Educació d'adults a la formació de cadascun d'aquests àmbits, què podem fer?

Com contribuir a formar ciutadans de qualitat preparats per fer front als molts reptes que suposen les transformacions socials, culturals, cientifico-tècniques que ens envolten, en un entorn canviant, globalitzat, pluralista, obert i multicultural? Com contribuïm a  «que cada individu tingui la possibilitat de controlar el seu destí» , «d'elaborar projectes individuals de creixement personal i d'actualització professional» , a què cada persona arribi a «formular un projecte personal valuós» i sigui capaç de portar-lo lliurement a la pràctica? Per tan alts i nobles objectius es requereix d'una sòlida i completa formació.

Educativament parlant l'orientació d'aquesta nova formació hauria d'anar encaminada a proporcionar als ciutadans majors quotes de formació per a viure en un món complex i canviant com l'actual, en la direcció dels 4 grans aprenentatges a realitzar per tot ciutadà del S.XXI assenyalats per J. Delors:

aprendre a CONÈIXER, aprendre a FER, aprendre a SER, aprendre a CONVIURE.
 
Una nova Formació d'adults per al s. XXI

El repte d'adaptar les estructures educatives globals a aquesta nova realitat és tan enorme que correm el risc de donar una importància quasi exclusiva a un aspecte molt important però no únic: el mercat de treball. Si implantem el criteri restrictiu de formar ciutadans perquè puguin trobar feina, és possible que a curt termini i en alguns àmbits tinguin èxit en termes d'ocupació i de productivitat, però és segur que això no garantirà que s'adaptin a les noves exigències a mig i a llarg termini perquè la nova educació no pot centrar-se només en l'aprendre a fer , sinó que ha de passar per un model més complex que inclogui l'aprendre a conèixer, l'aprendre a ser i l'aprendre a viure junts .

Per a contribuir al progrés en el desenvolupament de la dimensió més individual-personal, al creixement i desenvolupament personals (competències “personals”); educació-formació per fer front als importants reptes a què avui està abocada l'estructura familiar (educació dels fills, resolució de conflictes convivencials, comunicatius, etc.) per tal que pares i mares puguin realitzar amb millors condicions la seva funció educadora (“educació-formació familiar”); en l'aspecte professional, competències “transprofessionals”; en l'aspecte social competències “socials i cíviques”. Tots  aquests podrien constituir alguns dels eixos vertebradors de la nova formació d'adults que una societat avançada requereix i que les persones adultes que la formen necessiten i es mereixen.

El passaport per superar la nova frontera de la societat avançada i de qualitat que perseguim només el donarà una formació que tingui en compte aquests quatre aprenentatges fonamentals. Aprendre a conèixer vol dir dotar-se dels instruments conceptuals bàsics per ser capaços d'interpretar el món canviant i cada vegada més obert que ens envolta. Si el volum d'informació necessari per viure amb dignitat és cada vegada més gran, allò operatiu no és intentar saber-la tota, sinó saber buscar-la i, quan l'hem trobat, saber interpretar-la, discernint entre la que és rellevant i la que és secundària. Saber fer, saber aplicar el saber i els coneixements adquirits per fer front a les moltes i molt diverses i imprevisibles situacions que es presentin. De la mateixa manera, l'educació ha de passar no només per arribar a saber fer bons productes i a saber donar bons serveis, sinó que també ha de forjar bons ciutadans . Aprendre a ser, és a dir, desenvolupar la pròpia personalitat per a actuar cada vegada més amb una major capacitat d' autonomia, de judici i de responsabilitat personalAprendre a conviure respectant els drets dels menys capaços i dels més mal situats, fomentant la responsabilitat individual i el compromís col·lectiu, és la millor via per crear una societat més cohesionada capaç de canalitzar els esforços comuns de forma equitativa i eficaç.

Ciutadania de qualitat i Formació d'adults no són antitètics, però allò que fa possible que la primera tingui presents els valors i la qualificació personal avui dia exigibles és la segona. Per aconseguir-ho, una societat avançada com pretén ser la nostra ha d'aspirar a convertir-se en una societat qualitativament ben educada. Malament però, quan el poder polític i l'administració educativa estiguin més orientats a la “capitalització” del factor humà que a la “humanització” d'aquest capital.

 
Extractes i adaptació a partir de materials diversos
 

Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...