A LA RECERCA DEL SENTIT (2ª part)

Per a realitzar-se com home no és necessari dedicar-se a la filosofia però és absolutament indispensable conrear una certa “actitud filosòfica” davant la realitat, davant els altres i davant un mateix. En realitat, l'actitud filosòfica consisteix en la curiositat per trobar sentit a les coses més enllà del sentit comú...

Hi ha moltes persones però que passen per la vida gairebé sense reflexionar sobre ella, esclaus dels seus condicionants genètics i educatius, dels seus desitjos, de la pressió i les normes socials escrites i no escrites. Aquestes persones no elaboren un model propi més enllà dels models convencionals dominants al seu entorn social.

L'actitud filosòfica és intrínseca a l'home. Si "sabem mirar" comprovarem que, lluny de ser una improductiva pèrdua de temps i esforç, filosofar, reflexionar, és l'activitat més natural de l'home i necessària per a la vida.

El conreu d'aquesta activitat ens ajuda a incorporar en la personalitat una certa actitud crítica enfront de la societat, afavorint el desenvolupament d'una veritable autonomia en el nostre posicionament davant la vida i la societat;  ens permet fer efectiu de manera més eficient l'exercici de la nostra llibertat, i ens ajuda a prendre consciència de nostra responsabilitat en les conseqüències de les nostres conductes.

En la persona que conrea “l'actitud filosòfica” la consciència s'expandeix contínuament, i amb ella el coneixement de la realitat i la llibertat de triar la pròpia vida. Aquest anhel, aquest afany per la comprensió de la vida empeny l'ésser humà a la recerca de l'autèntic, a la recerca de la veritat. La veritat però sempre és parcial; la persona que conrea aquesta actitud és conscient que totes les veritats que va aconseguint són parcials, subjectes sempre a una recerca més profunda.

El sentit de la vida, la veritat, o la felicitat, mai deixen de buscar-se. Són fars que dirigeixen la vida però que mai arriben a aconseguir-se. Parlem d'una actitud activa i no d'un coneixement passiu. Viure amb filosofia és deixar-se emportar per les preguntes, no deixar-se seduir per les respostes. La recerca mai conclou. Les preguntes són tan importants que sovint han de quedar-se sense resposta definitiva.

L'"actitud filosòfica" davant la vida produeix el diàleg com a forma de comunicació humana. En la discussió l'important era vèncer, en el diàleg no hi ha victòria ni derrota. No hi ha lluita, no hi ha enemics. El silenci, l'escolta i la reflexió tranquil·la són ingredients essencials. Cada persona que intervé en el diàleg té la seva pròpia veritat, però respecta i valora la veritat dels altres. La respecta perquè reconeix a l'altre com un amic, com un germà amb el qual comparteix la recerca. I la valora perquè sap que només entrant en contacte amb altres veritats podrà anar qüestionant i completant la seva. On la discussió és una competició, el diàleg és cooperació.

El diàleg és una de les relacions humanes més boniques i gratificants que existeixen. És una festa de la consciència compartida. És la comunicació humana per excel·lència, doncs constitueix una autèntica recerca compartida de la veritat. I damunt és gratis.

L'home tendeix per naturalesa a saber, diu Aristòtil.  L'home per naturalesa aspira a trobar un sentit a les coses. En certa manera tots els éssers humans som filòsofs, perquè tots ens quedem perplexs davant el gran interrogant que és la vida. Filosofar és una actitud. Viure en filosofia és viure en una actitud d'obertura i recerca constants. L'amor per les coses és el que ens impulsa a la recerca de la veritat amagada. El filòsof s'esforça per la recerca d'aquesta veritat. La veritat no és un coneixement o un objecte que es posseeix d'una vegada per sempre, és una actitud, una disposició, una manera de mirar les coses, el món, les persones. El veritable filòsof manté permanentment una actitud d'obertura. Sempre està en condicions de revisar el saber adquirit i començar de nou. No és dogmàtic, encara que pot ser ferm en algunes coses. És conciliador i té la disposició de transigir, però sense abdicar del que considera fonamental.

En això del pensar, el decisiu és donar el salt i començar a desenvolupar un pensament propi, espontani, original, personal.

Desperta al filòsof que hi ha dins teu!!
Conrea l'actitud filosòfica que portes a dintre!!!