titulo de la web

A LA RECERCA DEL SENTIT (1ª part)

L'ésser humà té una disposició natural a preguntar-se pel sentit de la vida i de las coses.

Qualsevol que sigui la situació en la què ens trobem, la realitat continua sortint al nostre encontre, despertant en nosaltres la sorpresa; és a dir, la curiositat i el desig de comprendre allò que tenim al davant.

Per a viure en plenitud, necessitem assaborir el "sentit" de la vida.

Una activitat "in-útil" però ineludible.

"Tots els éssers humans per naturalesa desitgen saber ". (Aristòtil, s. IV a. C. ).

No sempre ha estat així però és una realitat que actualment vivim en un món tecnificat, dominat per la ciència. Una gran part dels sabers que necessitem per a viure provenen de la ciència i la tecnologia. El pensament científic abasta pràcticament totes les àrees del saber. La societat industrial i postindustrial prometien la satisfacció plena de les necessitats humanes. Ara bé, en tenim prou amb tot el que ens ofereix aquesta societat? L'home en té prou amb tot això per a viure? Això és tot el que necessitem com a humans?

Evidentment necessitem saber moltes coses; es tracta de coneixements pràctics i útils que ens fan més fàcil i còmoda la nostra existència. Actualment, una gran part d'aquest saber prové de la ciència. La investigació científica fa que augmenti el coneixement general sobre el món i sobre nosaltres mateixos i, també, dóna lloc a la tecnologia, que crea una gran diversitat d'artefactes que ens serveixen per a viure millor. Ara bé, aquí s'acaba tot?, Això és tot el que necessitem saber? Amb el saber pràctic i d'utilitat immediata en tenim prou?

Si reflexionem sobre el que ens preocupa ens adonarem que, a més de les preocupacions per les necessitats quotidianes, hi ha un altre tipus de preguntes més radicals que també ens inquieten profundament i per a les quals no hi ha resposta científica, preguntes com qui som?, què fem en aquesta vida?, hi ha una altra vida més enllà d'aquesta?, en la meva relació amb els altres tot val?, etc.

L'ésser humà no en té prou amb preocupar-se per les seves necessitats vitals immediates,  a més es pregunta per les coses, intentant trobar sentit tant a la seva vida com a les coses mateixes.

L'ésser humà és un animal que ha superat la seva condició. La paraula llatina «homo» significa nascut de la terra. «Homo» deriva d'«humus», terra. L'home és un ésser de la natura, un ésser emparentat amb tots els altres éssers de l'univers. La paraula grega «anthropos», però, accentua el que ens diferencia dels altres éssers de la natura; primitivament significava, el que mira cap amunt; segons el filòsof grec Plató, l'home ha estat anomenat «anthropos» perquè, a diferència dels animals, examina el que ha vist, és a dir, hi busca un sentit. Una manifestació d'aquesta actitud és el desig de conèixer, el desig de saber, el desig d'esbrinar el per què de les coses, els mecanismes que mouen al món i a nosaltres mateixos.

Necessitem viure amb sentit, trobar sentit a tot el que ens envolta.En determinat moment de la història, resoltes les necessitats més urgents (acollir-se en una cova, fer foc, preparar paranys, fabricar eines, etc.)  va obrir un nou horitzó. Passà a interessar-se per les coses no ja com una resposta a les seves necessitats més immediates. Així va sorgir la necessitat de trobar un sentit a les coses, una explicació als fenòmens naturals que li sorprenen, que se li plantegen com un enigma, explicar el desconegut: Què és la pluja?, Què és aquest disc lluminós que creua el cel que il·lumina i dóna calor?. I més: què és el que existeix?, què és el veritable?, qui sóc jo?, què és el bé o què és el mal? i unes altres per l'estil, de caràcter «transcendent» o «metafísic» (en grec significa «més enllà del físic») sobre l'existència dels déus o d'una «vida» posterior a la mort, etc.

Els éssers humans es fan aquestes preguntes moguts per l'admiració i reconeixent la seva pròpia ignorància. Ho fan per a fugir d'aquesta i no tant sols per utilitat pràctica. Les preguntes no estan ja dirigides a resoldre les necessitats vitals i acuciants sinó a explicar i calmar l'admiració, la perplexitat que ens produeix el que ens envolta, a satisfer la nostra curiositat innata, la necessitat de comprendre, la necessitat de saber. És el reconeixement de la pròpia ignorància el motor del nostre pensament, el que ens impulsa a tractar de comprendre, a intentar saber.

Per estructura constitutiva, gràcies a la seva intel·ligència, l'home necessita saber, anhela conèixer  el per què de les coses, les causes últimes del que estudia, del que l'envolta. Aquest desig de saber, de comprendre es manifesta en l'home per mitjà de la curiositat o la sorpresa intel·lectual. Un dels desavantatges que tenim en els nostres dies, és que ja res profund ens commou, ens causa admiració, només el rar atreu la nostra atenció. L'home viu distret. No obstant això, l'ésser humà té en el seu interior la necessitat natural de comprendre.

Estem condemnats a ser lliures, a tenir que escollir; l'ésser humà per naturalesa necessita trobar sentit a tot el que fa, necessita donar sentit a tot el que viu, necessita triar algun d'entre els possibles sentits per a les coses i la nostra vida. La nostra elecció pot consistir a adoptar alguns del sentits transmesos pels altres: pels nostres pares, l'escola, la societat, etc. però hauríem d'intentar construir per nosaltres mateixos el nostre propi sentit : el sentit que nosaltres li vulguem donar a la nostra vida i a les coses.

L'actitud filosòfica, present en tot ésser humà

El desig de saber està unit al reconeixement de la pròpia ignorància. És una ignorància que es pretén superar, abandonar. Aquest desig innat de saber, de conèixer, de comprendre es presenta, doncs, com una possibilitat de creixement per a tota persona que sigui capaç de sorprendre's pel que l'envolta.

L'actitud de curiositat, de sorpresa o admiració davant el que ens envolta fa despertar el que podríem anomenar "actitud filosòfica" de l'ésser humà. Aquesta actitud és fruit de la pròpia naturalesa humana, de la seva curiositat per les coses i respon a la necessitat de trobar un sentit als esdeveniments. "Filòsof" és aquell qui desitja saber, perquè és conscient de la seva ignorància. Filosofar és desitjar conèixer; hi ha desig perquè ens manca el sentit de les coses, es desitja allò que falta. Filosofar és la força que, moguts per l'amor, ens empeny a la recerca de la veritat, de l'autèntic, més enllà de les aparences. Perquè estimen la veritat anem a la seva recerca. Perquè estimem la vida volem comprendre-la; perquè estimem el món en el qual vivim ens interessem per ell. És la saviesa a la qual l'amor ens condueix. En això consisteix l'actitud filosòfica inscrita a l'interior de tot ésser humà.

L' "actitud filosòfica" és, doncs, quelcom a conrear; és una postura enfront del món, del saber, de la societat i davant d'un mateix. És l'actitud de qui no es contenta amb el que ha rebut, l'actitud que adopta qui desitja " pensar per si mateix"; és fomentar el gust pel saber, per la investigació, pel cultiu de la sorpresa i l'admiració davant la vida.

Per a viure en plenitud, necessitem d'aquesta actitud. L'home necessita interpretar la realitat, necessita, per a poder viure, trobar sentit a les coses, saber a què atenir-se. Això ho fa tot home i en tota època, però sovint ho fa en certes condicions no sempre positives. Per una part, es deixa dur per les interpretacions rebudes: les creences rebudes, els corrents dominants que canalitzen la seva vida i la condueixen...; necessita de marcs de referència que li permetin escapar de l'angoixa de la incertesa i li donin seguretat.

Necessitem marcs de referència que ens donin seguretat. La vida humana és sistemàtica, és coherència, és necessitat de saber a què atenir-se respecte a tota la realitat; necessitem marcs de referència respecte a les qüestions de la vida, no solament respecte a les qüestions primàries, immediates, de cada moment, sinó sobre el seu sentit general, sobre la totalitat de l'horitzó. Arriba un moment en què l'ésser humà necessita també saber a què atenir-se respecte a qüestions de caràcter total, global o realitats que no són paleses, que no són manifestes, que estan latents.

En cert moment, fa ja vint i tants segles, per primera vegada, l'ésser humà es va plantejar una sèrie de qüestions radicals, aquelles sense les quals no es pot viure autènticament; preguntes radicals que l'home es planteja per un afany d'autenticitat, és a dir, viure des de si mateix.

L'home resol, de diverses maneres, aquesta necessitat de comprendre, de saber a què atenir-se. Sovint però, el que fa és delegar la resposta, esperar, confiar en respostes alienes: sigui la revelació estrictament religiosa, sigui la revelació dels horòscops o de qualsevol tipus de fenomen, en què el latent, l'ocult es manifesta, es revela.

  passar a la 2ª part

Adaptació i síntesi a partir de materials i articles diversos.


Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...