PERSONA I EMOCIONS

L'elaboració d'una nova llei d'Educació per acabar amb la incertesa i desorientació actual, obre moltes possibilitats i expectatives. Cal disposar d'un marc general àmpliament recolzat perquè sigui eficaç i considerar que l' educació es una realitat que produeix els seus fruits a llarg termini i que, per tant, cal una certa continuïtat en l'acció per a obtenir-los, sobretot, si tenim present la immediatesa de resultats que s'ha imposat en tots els àmbits de la nostra societat. Així doncs, cal no oblidar que l'educació és de llarg recorregut.

(...) Es tracta de donar una resposta més ajustada a les característiques i necessitats de formació de la societat del segle XXI. Per tal d'atendre-les cal realitzar reajustaments i noves incorporacions al sentit que l'educació ha de tenir. Cal configurar l'orientació de la proposta educativa que impulsa la nova llei. Els nous reptes de la societat exigeixen l'educació atengui preferentment les dimensions personals (el coneixement i l'acceptació d'un mateix, l'autoestima, l'acceptació de l'altre, l'empatia, l'assertivitat, les habilitats relacionals socioafectivas, la resolució de conflictes, la solidaritat...) .

A la base de bona part dels problemes dels individus de la nostra societat hi ha una situació de malestar amb un mateix i amb els altres que impedeix el progrés personal i la realització d'un treball de qualitat i converteix en conflictives les relacions personals i de grup. D'acord amb els estudis sobre salut, aquesta situació deriva cap a un malestar permanent, l'estrès, la depressió i altres disfuncions psicoemocionals que afecten els joves i els adults.

Des de finals del segle passat, en bona part gràcies a les aportacions de les neurociències, s'ha anat posant de manifest la importància de les emocions en tots els àmbits de la vida de les persones, des de l'adquisició i la interiorització del coneixement fins a l'establiment de relacions positives amb els altres i l'assoliment d'una major maduresa i satisfacció personals. Atendre, doncs, les dimensions personals en el moment actual no s'acompleix plenament amb una educació de tipus cognitiu, ni amb una crida a l'esforç i al rendiment. Les dues són indispensables en el segle XXI, però cal una formació que integri pensament, emoció i acció.

La nostra cultura occidental transmet una imatge distorsionada de les emocions. Les considera de segona, com l'origen dels mals que afecten les persones i, amb un cert determinisme, s'afirma: "tenim les que tenim i no hi ha res a fer." Dins de la divisió entre cos i esperit, es vinculen al primer, que no es considera pas la part més noble de la persona. Reclamar la necessitat d'una formació que integri pensar, sentir i actuar és afirmar la unitat de la persona: no tenim un cos sinó que som un cos. La persona s'ha d'educar com un tot i les emocions en formen una part essencial.

Les emocions és defineixen actualment com la valoració i la resposta individual que cadascú fa de la realitat, d'ell mateix i dels altres. Ens aporten, per tant, una valoració –m'agrada, no m'agrada- que té a veure amb l'educació en valors. En tant que resposta personal sobre la realitat, es relacionen amb el caràcter singular de cadascú, amb la diversitat. Com a resultat del "m'agrada o no m'agrada", les emocions representen un impuls a l'acció; el desig presideix tot el que faig.

En conclusió, podem afirmar que les emocions són mecanismes de regulació i adaptació per viure. L'ajustament entre el que desitjo i el que visc produeix satisfacció i nou impuls per avançar. El desajustament es manifesta en malestar i és un indicador que cal un replantejament per sortit d'una situació que, si es prolonga, pot donar lloc a agressivitat o pot comportar una disfunció que tingui conseqüències en el camp de la salut.

Un altra constatació, present en la reflexió humanista sobre les emocions i confirmada per les neurociències, es que podem incidir sobre les nostres dimensions emocionals. El terme intel•ligència emocional, ja prou conegut, expressa la capacitat d'educar les nostres emocions per aconseguir l' autoestima necessària i, a través de l'empatia, descobrir la interdependència entre els humans i establir amb ells relacions constructives. És a dir, en paraules de la Comissió Internacional per a l'Educació del segle XXI, aprendre a conviure i a realitzar projectes comuns, que està considerat un dels quatre pilars de l'educació d'aquest segle.

En definitiva, la nova llei pot representar un avenç qualitatiu molt significatiu per fer front a la situació creixent de malestar i agressivitat escolar i social, prioritzant la formació personal i atenent les seves dimensions afectives a través de l'educació de les emocions . L'educació que íntegra pensar, sentir i actuar és una resposta adequada i coherent a les característiques i els reptes del segle XXI.