titulo de la web

ÀMBITS EN ELS QUALS NECESSITEM MILLORAR LA NOSTRA FORMACIÓ

Alguns camps en els quals necessitem millorar les nostres competències.

  • Les persones som quelcom més que “capital” humà.
  • Els reptes que avui individualment i col·lectiva tenim al davant són molts i enormes.
  • Qualsevol aspecte vital pot ser objecte d’aprenentatge i de superació d’incompetència,
  • Identificar quines són les necessitats educatives i formatives que avui té el ciutadà al sí d’una societat canviant i complexa com la nostra resulta essencial.
  • Reforçar la centralitat educativa de les competències “personals”, “socials” i “cíviques” seria una bona contribució a la formació dels ciutadans i al país de “qualitat” que tots desitgem.
  • Una educació genèrica per competències serà suficient per formar els "ciutadans de qualitat" que la nostra societat requereix?
  • L’Educació ha de perseguir la formació integral i el més plena possible d’aquests ciutadans.

El món, la vida, la societat evolucionen, es transformen. L’evolució no sempre és en sentit positiu, entre aquestes transformacions n’hi ha que suposen avenços, d’altres regressions... els ciutadans no sempre estem suficientment ben preparats per endinsar-nos i pair tan revolt mar de canvis i transformacions a què estem sotmesos actualment...

L’Educació que vam rebre en el seu moment en la majoria dels casos avui resulta ja insuficient. En un món globalitzat, plural y divers, multilingüe y multicultural com el nostre, sotmès a canvis constants, tan diferent al de fa tan sols unes dècades, els reptes que avui individualment i col·lectiva tenim al davant són molts i enormes. Fa falta detectar-los, identificar-los i formar-nos adequadament per poder fer-hi front amb garanties d’èxit. Si l’Educació ben entesa ha de contribuir a donar respostes a les necessitats de les persones, una bona Educació no els pot obviar.

Ampliar les perspectives d’anàlisi

Detectar i analitzar els reptes de l'home contemporani esdevé clau en qualsevol projecte educatiu ben planificat. A l'hora de detectar i d’identificar els reptes que ens assetgen, la perspectiva a què ens tenia acostumats la UE en un principi, en la documentació que emanava de la classe política europea, resultava insuficient pel seu enfocament marcadament economicista i mercantilista, i, tot i ser molt important, preponderantment preocupada per l’empleabilitat i la millora de la qualificació professional dels ciutadans europeus, fidel a la tradició i a l’esperit amb què va néixer. Semblava com si tota la problemàtica del ciutadà europeu girés exclusivament al voltant del món laboral. A la classe política dirigent europea li convindria de vegades un cert bany per la millor tradició humanista de la mil·lenària cultura europea i ampliar així la seva òptica  i els seus horitzons i orientar els ciutadans no solament cap a la realització de l’ Europa del treball, el capital i el mercat sinó cap a  l’Europa de la ciutadania, cap a l’Europa de les persones; i és en aquest punt que convindria no oblidar que les persones no solament som treball, ocupació, professió, economia, “capital” humà; ni tampoc solament: estudiants, cibernautes, consumidors o ciutadans; som també  individus concrets que intentem portar a terme un projecte de vida personal més ampli que l’estricament laboral o professional.

Progressivament la UE ha anat ampliant la seva perspectiva i ja més recentment, per exemple, en la Comunicació de la Comissió del 2001 «Fer realitat un espai europeu per a l’Aprenentatge Permanent» i la Resolució del Consell del 2002 sobre l’Educació Permanent es ressalta la importància de l’aprenentatge permanent no solament per a la competitivitat i l’empleabilitat, sinó  també  per a  la inclusió i cohesió social, la ciutadania activa i el desenvolupament  personal i considera  l’Educació d’Adults com un component fonamental de l’Aprenentatge Permanent. No tanquem, doncs, els ulls a la necessitat d’una realitat formativa més àmplia que la derivada de les necessitats del mercat, a uns horitzons de realització personals més amplis que els estricament laborals i professionals; examinem alguns dels reptes que el ciutadà d’avui té al davant seu i que depassen l’àmbit estrictament economicista i laboral, a fi de fomentar i orientar les persones cap a una autèntica formació permanent més àmplia, plena i integral.

En una societat com la nostra, oberta, plural, democràtica, multicultural, laica i que pretén esdevenir culturalment avançada tots els aspectes vitals i activitats socials tenen components formatius, i  per tant qualsevol aspecte vital pot ser objecte d’aprenentatge i de superació d’incompetència, és a dir, són susceptibles d’educació, formació i aprenentatge. Les necessitats i els reptes educatius que avui tenim al davant estan situats en una amplitud de camps i àmbits diversos; i l’Educació i la Formació són l’eina més adequada per al desenvolupament individual i col·lectiu. Doncs bé, a l’hora d’identificar les necessitats i els reptes que ens assetgen i les implicacions que per a l’Educació Permanent tenen, el nostre enfocament s’hauria d’eixamplar cap a camps no acostumats en l’educació tradicional però que avui, en la nostra societat, resulten ja imprescindibles i prestar atenció a una diversitat d’ àmbits fins ara no habituals en l’Educació i que haurien de constituir part essencial dels currículums formatius de la formació bàsica dels ciutadans ( laboral, professional, ocupacional, sí; social, cívic, acadèmic, cultural, sens dubte; però també formació referent a l’àmbit familiar i per suposat en el terreny individual i personal ); en tots els quals una veritable Educació Permanent de qualitat, més funcional, més orientada a donar resposta a les necessitats reals de les persones i "major d’edat" s’hi hauria de sentir concernida i implicada.

Antics i nous reptes

La vida sempre ha significat per a l'espècie humana una successió de desafiaments no només a nivell individual sinó també col·lectiu: el treball, la convivència, les malalties, la vellesa, la violència, les guerres, el sentit de l’existència... Aquests desafiaments sempre estan presents, sense haver perdut gens de la seva força, sempre actuals.

Com en la vida, un gran repte a afrontar.A aquests reptes, propis de la condició humana, s'han vingut a afegir des de fa algunes dècades i amb creixent urgència, una sèrie de noves situacions desafiants per a la vida humana, posant en qüestió els esquemes tradicionals de resposta i d'actuació. Enumerem alguns d’aquests àmbits i factors, que molt sovint adquireixen caràcter de desafiament en els nostres dies. Citem-ne alguns: a escala planetària la sostenibilitat del propi planeta, les desigualtats econòmiques, polítiques i culturals entre nacions i classes socials, el desigual repartiment de la riquesa; a nivell polític: les mancances d’unes democràcies formals però clarament insuficients en la pràctica quotidiana, la desafecció de molts ciutadans davant el sistema de representació política establert, la necessitat d'aprofundiment en la democràcia participativa... A nivell sociològic: els problemes de convivència relacionats amb la multiculturalitat; el repte que suposa l'ús ponderat dels mitjans de comunicació: premsa, radio, televisió, Internet...; el consum desenfrenat de productes i béns banals ( consumisme), la rapidesa amb què circula la informació i la falta de capacitat reflexiva i de sentit crític,  el perill de manipulació subsegüent, la banalitat i superficialitat en les relacions socials...

A nivell més personal: l'afebliment de les relacions interpersonals, familiars i intergeneracionals, la violència de gènere; l’obsolescència dels aprenentatges, la necessitat de formació permanent, el relativisme; la necessitat de reforçament de l'autoestima, la satisfacció amb si mateix, la formació de la voluntat, la valoració de l’esforç personal ... A nivell intel·lectiu/cognitiu: es necessari promoure l'actitud per aprendre a seleccionar aquells aprenentatges més significatius, el desenvolupament de la capacitat de pensar, la capacitat de localitzar i processar críticament la informació, el cultiu de la pràctica reflexiva i l'esperit creatiu i emprenedor, ... A nivell social: capacitar per a viure en harmonia amb els altres i amb la natura, fomentar la tolerància, el respecte, el sentiment de pertinença a la Humanitat... a nivell ecològic: el respecte a la terra, al medi ambient, la sostenibilitat ambiental...

A més dels reptes anteriors i des d’una perspectiva molt més propera a cadascú,  com  ja s’apuntava des de la UE, allà pels anys vuitanta, en alguna de les recomanacions del Consell d’Europa, s’ha de procurar promoure – per mitjà de l’educació d’adults- el desenvolupament dels rols i de les actituds crítiques de les dones i dels homes, en tant que responsables d'una família, productors, consumidors, usuaris dels  mass-media i  com a ciutadans. Efectivament, al llarg de la seva trajectòria personal tot individu desenvolupa, entre d’altres, 4 grans rols en torn als quals  gira la seva vida: com a individu-persona, com a membre d’una estructura familiar, com a professional o treballador, com a ciutadà.

Una bona educació no pot obviar aquests reptes; l'Educació s'hauria de sentir explícitament implicada en la formació de cadascun d’aquests àmbits i hauria de contribuir a augmentar el nivell de competència de cada persona per poder fer front als reptes que en cadascun d’ells se li presentin al llarg de la seva vida. Aquests reptes haurien de ser presents en el currículum com a marcs de referència en torn als quals realitzar una pràctica reflexiva de tipus formatiu. Podrien constituir alguns dels eixos vertebradors d’una formació bàsica més funcional i més orientada a donar resposta a les necessitats reals de les persones, millorant així el nivell formatiu dels ciutadans que tota societat avançada requereix i que les persones adultes que la formen necessiten i es mereixen. Reforçar la centralitat educativa de les competències “personals”, “socials” i “cíviques” i no tan sols les de caire instrumental, intel·lectuals o acadèmic seria una bona contribució que des de la Formació Bàsica de Persones Adultes es  podria fer  per la formació dels ciutadans i el país de “qualitat” que tots desitgem.

“Ensenyar” sí, però sobretot “educar”

Les respostes a aquests desafiaments no ens venen donades de forma innata, ni a viure satisfactòriament s’aprèn espontàniament; ens n’han d’ensenyar, n’hem d’anar aprenent. És una realitat que molts d’aquest àmbits han quedat fora de la pràctica educativa tradicional. ¿Quines són, més en concret, les competències bàsiques que avui es requereixen per moure’s més cabalment en cadascun dels 4 grans àmbits abans esmentats? El seu aprenentatge resulta però avui essencial per assegurar no solament l’èxit professional o social a la vida sinó el que resulta encara més capital, l’èxit “personal”. Com podem contribuir des de l’Educació a la millora de les competències dels ciutadans en cadascun d’aquests àmbits? Una educació genèrica per competències per sí sola serà suficient per assolir el gran repte que té el món educatiu de formar els "ciutadans de qualitat" que la nostra societat requereix?

Entenent que l’Educació ha de ser una activitat personal i social molt més ambiciosa, que vagi molt més enllà dels estrictes interessos acadèmics, laborals, econòmics o socials, que els depassi... l’Educació hauria de fer un gir en la seva perspectiva, focalitzar més la seva atenció en els àmbits que realment estan al centre de la nostra vida quotidiana i per als quals no hem estat pràcticament formats, centrant més el seu interès en el tractament explícit d’aquests àmbits des d’una perspectiva educativa i formativa. I en aquest sentit té una primera tasca important a realitzar i és la d’auscultar i detectar les necessitats educatives i formatives de les persones més enllà dels interessos immediats i concrets que hom pugui tenir, fer-ne un diagnòstic i proposar els tractaments adequats per abordar-les. Identificar quines són les necessitats educatives i formatives que avui té el ciutadà al sí d’una societat canviant i complexa com la nostra i oferir eines perquè cadascú es doti de les competències necessàries per fer-hi front resulta essencial. Perquè si no és així, si la resposta que es dóna s’allunya d’allò en el fons desitjat, el distanciament entre el que hom necessita i el que el sistema els ofereix a la llarga pot produir desinterès, desencant, desafecció ... allunyament i percepció social del sistema com incapaç de donar resposta satisfactòria a allò quer hom realment desitja i necessita.

Identificats alguns dels desafiament essencials en la vida de qualsevol individu, l’Educació té el mandat social de formar les persones per respondre a aquests reptes de forma satisfactòria. La missió de l’escola, a més d’instruir, desenvolupar la intel·ligència i transmetre el bagatge cultural acumulat, és també la d’ensenyar a “ser” i ensenyar a “viure” d’una manera més plena. L’Educació ha de perseguir la formació integral i el més plena possible d’aquests ciutadans. Una Educació integral dóna importància a l’aprendre a ser (actituds) al costat dels coneixements i les habilitats; es basa en el desenvolupament global de l’ésser humà i té en compte des dels coneixements i la presa de consciència de la realitat fins l’educació emocional.

De vegades l’Educació es confon amb escolarització, ensenyament, docència, estudis, titulacions acadèmiques... Una cosa és ensenyar, mostrar, explicar, instruir... i una altra, no exactament el mateix, «educar», és a dir, ajudar a desenvolupar-nos integralment, ajudar-nos a esdevenir més "civilitzats", més “humans”. L’ensenyament masses vegades, a la pràctica, queda reduït a això: a “ensenyar”, a “mostrar”  obviant la necessària i essencial dimensió educativa. L’Educació hauria d’estar més atenta als reptes que van sorgint en els diversos àmbits amb l’evolució de la vida i més al servei de les necessitats de les persones i no solament al servei dels interessos del sistema productiu, social o acadèmic. Hi ha que reivindicar que la persona, i no solament el coneixement, la ciència, el mercat o la col·lectivitat, sigui l’eix vertebrador d’una autèntica Educació. És per això que és molt important ajudar l'educand a realitzar el seu projecte personal, ajudar-lo en el desenvolupament integral com a ésser humà, i no tan sols intel·lectual o cognitivament, laboral o professionalment; que val més aconseguir un escombriaire feliç que un savi desgraciat. L’Educació en aquest sentit té molt a madurar, té encara un llarg camí a recórrer...

Elaboració a partir de materials diversos
Veure també:
  • La vida: un desafiament constant
  • Reptes educatius a la societat del s. XXI
  • Una nova Formació d'Adults per al s. XXI

  • Per a «construir» junts...
    Són temps per a «construir» junts...
    Tu també tens la teva tasca...
    Les teves mans també són necessàries...

    Si comparteixes els valors que aquí defenem...
    Difon aquest lloc !!!
    Contribuiràs a divulgar-los...
    Para «construir» juntos...
    Son tiempos para «construir» juntos...
    Tú también tienes tu tarea...
    Tus manos también son necesarias...

    Si compartes los valores que aquí defendemos...
    Difunde este sitio !!!
    Contribuirás a divulgarlos...