Valors que ens humanitzen
La compassió, la unitat amb l’altre
La compassió és la destrucció de les barreres, la fusió dels cors, l’emoció que enllaça profundament els éssers, els reconcilia i els agermana de tal manera que cap ésser és vist com una entitat aliena.
El problema de l’altre és percebut com a propi, perquè l’altre ja no és vist com algú separat, aïllat, aliè; és vist com un mateix.
La compassió s’obre a l’altre i comparteix el seu patiment. És sentir la unitat, sense deixar de ser singular.
És una vivència que commou, que activa tots els òrgans del cos en una única direcció: pal·liar el patiment de l’altre.
La compassió és sentir-se estretament unit als altres, tan profundament unit que es dissol la dualitat aparent que separa el jo del tu, el nosaltres dels altres; els d’aquí i els d’allà. És la percepció d’una unitat subterrània que no desfà la multiplicitat dels éssers. És un llaç invisible que no fa diferències i que es nodreix d’una experiència primordial, de tipus místic.
La compasió, una pràctica que desfà tota mena de prejudicis, que despulla els éssers de tots els elements accidentals i que es queda amb l’essència de cadascun d’ells.
L’esperit compassiu transcendeix les diferències, no les nega, ni les ignora, però s’adona que més enllà de tot, hi ha una unitat. Esquinça el vel de Maia i capta el fons comú. És un acte de saviesa, una experiència de transcendència, perquè solament el qui va més enllà de les aparents dualitats i contradiccions, capta aquest fons unitari i s’adona de la insostenible farsa de l’individualisme. La compassió és la destrucció de les barreres, la fusió dels cors, l’emoció que enllaça profundament els éssers, els reconcilia i els agermana de tal manera que cap ésser és vist com una entitat aliena. El problema de l’altre és percebut com a propi, perquè l’altre ja no és vist com algú separat, aïllat, aliè; és vist com un mateix. És una pràctica que desfà tota mena de prejudicis i de precomprensions, que despulla els éssers de tots els elements accidentals i que es queda amb l’essència de cadascun d’ells, amb aquella llavor espiritual que batega en cada individualitat, però que en cap d’ells s’esgota.La compassió s’oposa a la indiferència, però també al sectarisme, a l’elitisme i a qualsevol pràctica excloent. Ser indiferent és passar de llarg. És un mecanisme de defensa per a no haver de sentir el dolor del món. Un acte de covardia. La compassió trenca l’hermetisme del cercle, es projecta més enllà, no fa diferències entre els de dins i els de fora. No és selectiva. S’obre de bat a bat a l’altre i comparteix el seu patiment. És sentir la unitat, sense deixar de ser singular. És un acte de consciència que consisteix en eixamplar mentalment els límits del propi món, en estendre les fronteres de l’amor i eixir fora del camp apamat per incloure tots, per donar-se a tots. En l’acte compassiu, tot ésser és percebut com a igual, com a membre del mateix organisme. La compassió no salva per art de màgia. És un sentiment que es tradueix en una acció concreta i plàstica. És una vivència que commou, que activa tots els òrgans del cos en una única direcció: pal·liar el patiment de l’altre.
Compadir-se és parar-se, ajupir-se, donar consol, donar pa al qui té gana, donar aigua al qui té set, curar les ferides al qui està malferit, és escoltar al qui necessita ser escoltat, perdonar al qui sent el rosec de la culpa, plorar amb el qui plora, pregar amb el qui prega, posar-se al seu costat.
Allí on hi ha un rastre d’asimetria, desapareix la compassió. L’asimetria condueix a la humiliació de l’altre. Ningú no vol ser objecte de misericòrdia, ningú vol ser mirat amb condescendència, per sobre de l’espatlla. La compassió no és superioritat; és identificació total amb l’altre i això solament és possible si hi ha equitat. Compadir-se és sentir el món com a casa, sentir l’altre com a germà en l’existència. És experimentar el seu sofriment com a propi. És la tristesa nascuda del mal aliè. És la vertadera essència de la humanitat.
Francesc Torralba. Doctor en Filosofia i Teologia
Veure també la secció VALORS A L'ALÇA
