ENTRADES DE PORTADA, temporada 2018/19
SETEMBRE
Presentació. El vell món està periclitant i un de nou està emergint. Estem immersos en una transformació generalitzada i intensa de molts paràmetres,: explosió demogràfica, progrés científic i tècnic, generalització de les tècniques d'informació, mobilitat accelerada, pluralisme, degradació ambiental, canvi de models mentals i culturals, models i estils de vida artificiosos ... Tot això situa la nostra època en un d'aquests moments històric de canvis civilitzadors i culturals profunds Aquests canvis estan situant a la humanitat en un nou estadi civilitzador ...
Entre el desassossec modern i l'aspiració a una societat més saludable. Hem de ser prou lúcids com per preguntar-nos si no estem caient en conductes poc sanes gairebé sense ser-ne conscients. Una societat és sana en la mesura que afavoreix el desenvolupament sa de les persones. Ens calen individus ferms i perseverants, amb accentuada personalitat pròpia, que intenten viure desperts, perseverar en les seves causes enmig d'una soporífera letargia generalitzada, que no es deixen guanyar per un pensament fàcil ...
La «capacitat de transcendir», autèntic «producte singular» de la ment humana. La «transcendència» significa triomfar sobre els impulsos biològics per situar l’humà més enllà de les pures coordenades de la conservació, per iniciar-lo en els camins de la llibertat. La «transcendència» es converteix en l’estructura clau de la maduració humana del procés alliberador i de tot itinerari religiós qualitativament interessant. Per als humans la transcendència és la base d’experiències i conductes de gran importància en la vida personal i cultural, i es produeixen principalment a propòsit de l’estètica, l’ètica, la religiositat i la saviesa del viure, i en la construcció de la identitat dels grups humans.
OCTUBRE
«Un ha de ser llum per a si mateix. Ser llum per un mateix és no seguir la llum d'un altre, per raonable, històrica o convincent que sigui». El primer pas en el camí cap a la «majoria d'edat» consisteix a determinar-se a «ser llum per a un mateix», en pensar per compte propi, a confiar en un mateix, en assumir plenament la nostra majoria d'edat.»
L'Educació consisteix en la cura de l’«ànima», és a dir, el cultiu de l'esperit, el desenvolupament de les més altes virtualitats de l'esperit humà, la formació més perfecta i completa possible.
Els sofistes sabien de tot, però el seu afany estava orientat no cap a la recerca de la veritat sinó al servei dels seus propis interessos, mitjançant l'eloqüència i l'art de la persuasió, practicats per ells amb absoluta habilitat.
NOVEMBRE
Era axial. La història té un moment fundacional que K. Jaspers situa entre el 800 i el 200 a.C. En aquest moment es dóna, tant a Occident com a Orient, una explosió cultural i existencial.
El vincle primari. La separació de la mare biològica és una experiència traumàtica per al fill.
«Paradigma tecnocràtic». El «paradigma tecnocràtic» és discordant amb la cura de l'ànima, amb el cultiu de l'esperit, amb el cultiu de la pròpia interioritat humana.
La intel·ligència «espiritual», la forma més elevada d’intel·ligència que s’ha generat al llarg de l’evolució.
La mort. Una vida que ignora que morirà, que tria no saber-ho, que aparta la seva atenció i la seva mirada, ja no és una vida humana.
DESEMBRE
Animals «culturals». Som animals sí, però animals educats, animals cultes. L’ésser humà ha de transitar de la seva «animalitat» cap a la seva «humanització». Som el resultat del nostre viatge amb els que ens han educat: pares, família, barri, amistats, escola, ...
Reflexionar – filosofar. Si una persona no es planteja les preguntes fonamentals de la vida i només viu al dia, no reflexiona, no discorre, no raona, no rumia, no «filosofa» ... en el més profund del seu ésser no haurà arribat a trobar-se a si mateix; no s'haurà convertit en veritablement «humà».
Religió vs. Espiritualitat. La societat moderna ha apostat per la «exterior». Tot ens convida a viure des de fora. Tot ens pressiona per moure'ns amb pressa, gairebé sense aturar-nos en res ni en ningú. Vivim gairebé sempre en l'escorça de la vida. El principal i més urgent problema de molts creients és la seva «mediocritat espiritual»
GENER
El cervell humà i l'emergència de la ment. El cervell humà és l'estructura biològica més complexa que podem contemplar en la naturalesa. La referència central de les nostres experiències i conductes és el cervell. Pensaments, afectes, passions, intuïcions, creences, instints, conductes, creacions artístiques ... tot acaba referit al cervell. El nostre cervell correspon a una espècie en evolució. Les activitats mentals tenen com a referència bàsica les estructures neurals.
Qui sóc jo, on vaig i amb qui? Ser una persona equilibrada, madura, ben harmonitzada és una tasca artesanal. El meu projecte de vida ha de tenir quatre grans temes: amor, treball, cultura i amistat. La cultura et fa lliure, et posa ales, et s'eleva, veus la realitat amb una perspectiva rica i longitudinal. En l'amor veritable, en el de més qualitat, l'altre t'ajuda a créixer com a persona, treu el millor de tu mateix.
La «saviesa» o l'art de viure. Avui l'exaltació de la personalitat ha conduït a cotes sorprenents de niciesa. S'exalta la fama, els diners, la comoditat, l'artificiositat, les aparences ... se'ns ven un cert tipus de llibertat, de progrés, de benestar, de felicitat ... d'aquí la frustració, la insatisfacció vital, l'alienació i la pobresa interior ... d'aquí la necessitat d'escapar d'aquest buit interior que ens corroeix ... Aquest buit de la nostra civilització només se solucionarà quan en ella la «saviesa» es constitueixi de nou en eix de referència.
Semblança de Jesús de Natzaret. La nostra cultura i la nostra civilització no s'entendria sense referència a la matriu "cristiana" i la seva figura senyera Jesús de Natzaret. Qui va ser Jesús de Natzaret? Una de les personalitats més influents, debatudes i estimades que podem trobar en la història de la humanitat. En la recerca d'aquesta resposta i l'acostament a tan grandiós personatge, de manera sintètica, amb un llenguatge senzill i desteologizado, vam presentar una semblança de Jesús de Natzaret.
FEBRER
«Overview Effect». Apreciar la nostra realitat còsmica i planetària des d'una certa perspectiva ens reafirma en la nostra insignificança còsmica i la relativitat de la nostra vida planetària.
Cap a la humanització. El fet de ser un «homo sapiens» no ens converteix necessàriament en veritablement «humans». El arribar a ser «humà» és una cosa molt més profund i difícil d'assolir.
La compassió. Posar-se en la pell de l’altre: la seva creixent presència entre nosaltres albira un futur humà confiadament esperançador.
Violència d’Estat. L'Estat espanyol modern, com la majoria de grans Estats són estructures de violència.
MARÇ
Diferents objectius pels que viuen els éssers humans. Quines són les diferents orientacions que els individus adopten com a propòsit de les seves vides? La gent viu amb una gran diversitat d'objectius vitals: per aconseguir benestar material, el consumisme, estatus, reconeixement social, la política com a autèntic servei a la comunitat, el poliqueo de baixa estopa, poder, lliurament altruista, lliurament total a Déu ... són alguns dels diferents objectius pels que viuen els éssers humans.
Ser guia per a un mateix. Els tutors. També avui dia hem de desempallegar dels obstacles externs que ens tenallen i que bé poden sintetitzar en l'expressió «tutors»: aquelles instàncies o persones que «prenen sobre si la tasca de superintendència»; que no promouen la nostra plena emancipació; que debiliten la nostra confiança en nosaltres mateixos i en el nostre criteri; que exageren i dramatitzen els errors que comporta seguir el mateix camí; que ens intimiden de manera òbvia o subtil quan ens apartem de les seves directrius.
La dimensió religiosa de la naturalesa humana. Una visió moderna i actual de la religió: La «religió» com a cultiu de la Confiança esperançada en un horitzó últim positiu de la Realitat. La «Dimensió espiritual o religiosa» constitueix una part inseparable de la naturalesa humana. L'experiència religiosa és una manifestació de la Capacitat de transcendir pròpia dels humans. Molts Científics reconeixen avui que la «religió» com a Fenomen associat a l'evolució humana calç valorar-la com el resultat d'1 adaptació mental i comportamental positiva. Tant la religió com l'espiritualitat, si són realment serioses, son una invitació a superar el propi egocentrisme per Obrir-se a l'alteritat.
De la desvinculació a la deshumanització avortista. La tendència progressiva de la humanitat està encaminada al respecte creixent a la dignitat humana i a tot allò que constitueix la vida al nostre planeta. Rebutgem tota mena d'atemptat o agressió a qualsevol ésser vivents de la nostra casa comuna. Confiem que aquesta progressiva protecció i respecte social que reivindiquem arribi aviat també al reconeixement i respecte del valor i dignitat de tota vida humana, independentment de l'estadi de desenvolupament en què es trobi qualsevol ésser humà.
Violència d'Estat contra apoderament nacional. L'Estat espanyol modern, com la majoria de grans Estats (encara que no tots, ni Tots a la mateixa mesura o grau) són estructures de violència. Si contemplem amb mirada històrica la formació i desenvolupament de l'Estat espanyol, tot sembla confirmar aquesta trista constatació.
ABRIL
Feminismes. En el nostre s. XXI, el moviment d'emancipació de la dona és imparable. El moviment feminista és divers. Hi ha discrepàncies en la perspectiva d'anàlisi, en el què, al com i per qui fer-ho. Dins el moviment feminista hi ha una crítica no només epidèrmica entre les diferents perspectives. Hi ha dones que es rebel·len contra un feminisme de confrontació, impost i excloent. Per a altres, el que es necessita són dones referents per a les noves generacions.
Polítics corrosius i democràcia participativa. Davant les pròximes eleccions, tenim l'oportunitat d'expulsar de la vida pública a aquells polítics i partits que fan de la crispació i l'enfrontament seus principals banderes per arribar al poder i es submergeixen en la corrupció un cop instal·lats en ell. Alguns, mentiders o egòlatres compulsius i mancats de credibilitat dibuixen una Espanya negra, jacobina, autoritària, casposa. Altres ofereixen una model més obert, menys autoritari, més dialogant, més empàtic i respectuós amb la diversitat i pluralitat de la societat espanyola.
La tirania actual de la ciència i la tècnica. La supervivència imposa revolucionar el futur. Hem d'arribar a un altre avenir. Aquesta ha de ser la presa de consciència decisiva del nou mil·lenni »(E. Morin). Sense desenvolupament no poden sorgir nous valors. La religió de la tècnica no té cap llei: «el seu progrés condueix cap a l'abisme». (I. Morin) «La falsa racionalitat, és a dir, la racionalització abstracta i unidimensional, triomfa sobre la terra. Això ha multiplicat les perifèries decadents. Perifèries decadents són les ciutats noves que es converteixen ràpidament en illes d'avorriment, de brutícia, de degradació, de descuit, de despersonalització, de delinqüència ».
La veneració als pares i les seves tràgiques conseqüències en Dostoievski, Txèkhov, Kafka, Nietzsche. El cos sembla insubornable i tinc la sensació que coneix perfectament la nostra veritat, millor que el nostre jo conscient; sap tot el que ha viscut. Som éssers vius amb una memòria absoluta de tot allò que conscient o inconscientment hem viscut. Els casos exposats mostren amb claredat que aquestes persones van pagar la relació amb els seus pares amb greus malalties, morts primerenques o suïcidis.
La possibilitat de la nostra resurrecció (perspectiva antropològica). Possibilitat d'una altra vida més enllà de la mort, ¿La mort és el final? ¿Hi ha esperança després de la mort? Ningú ho sap, res és segur. Hi ha alguns indicis sobre què pot succeir, el que ens cal esperar després de la mort? Vegem aquest assumpte no des d'un enfocament religiós sinó des d'una perspectiva merament antropològica.
MAIG
Déu, caos, cosmos. Com afecten la ciència i la tecnologia la vivència religiosa? Quines repercussions teològiques han tingut les revolucions científiques? Quin lloc hi ha per a la idea de Déu i l'acció de Déu al món, en el marc de les diverses cosmovisions científiques?
El cervell en desenvolupament i la joia de viure. La criança i l'afecte primerenc de pares i mares poden tenir efectes positius de llarga durada en la salut mental a llarg termini dels seus fills en la vida adulta.
Del embrollo emocional al equilibrio psicoafectivo. La vida està plena d'alts i baixos i el nostre objectiu és mantenir l'equilibri. Convé aturar-se, fer una parada en el camí per valorar i reflexionar sobre la nostra trajectòria vital.
El cuarto poder: control e influencia (el control de la información en España). Tot ciutadà hauria de conèixer qui són els que estan darrere de les institucions que controlen la informació que rebem
Feixisme. ¿El feixisme és només història passada? ¿El feixisme és un fenomen històric definitivament superat?
JUNY
Artificiositat de la vida moderna i atròfia de l'esperit. L'artificiositat de la vida moderna, a través de la tecnologia, afebleix el conreu de l'esperit, atenua la dimensió humana religiosa, atrofia la dimensió transcendent.
Prioritat del «ser» sobre el «fer». La Saviesa antiga ens ensenya que el fer-per-el-fer-mateix i el produir-sempre-més concerneixen només al exterior: no omplen l'home, sinó que, per contra, el buiden.
El procés de maduresa de la consciència humana. El progrés moral hauria de ser el motor de la història. El procés de maduresa de la consciència humana: etapes del desenvolupament moral i característiques.
VMC
ENTRADAS DE PORTADA, temporada 2018/19
SETEMBRE
Presentación. El viejo mundo está periclitado y uno nuevo está emergiendo. Estamos inmersos en una transformación generalizada e intensa de muchos parámetros ,: explosión demográfica, progreso científico y técnico, generalización de las técnicas de información, movilidad acelerada, pluralismo, degradación ambiental, cambio de modelos mentales y culturales, modelos y estilos de vida artificiosos ... Todo ello sitúa nuestra época en uno de esos momentos histórico de cambios civilizadores y culturales profundos estos cambios están situando a la humanidad en un nuevo estadio civilizatorio...
Entre el desasosiego moderno y la aspiración a una sociedad más saludable. Debemos ser lo suficientemente lúcidos como para preguntarnos si no estamos cayendo en conductas poco sanas casi sin ser conscientes de ello. Una sociedad es sana en la medida que favorece el desarrollo sano de las personas. Necesitamos individuos firmes y perseverantes, con acentuada personalidad propia, que intentan vivir despiertos, perseverar en sus causas en medio de una soporífera letargo generalizada, que no se dejan ganar por un pensamiento fácil ...
La «capacidad de trascender», auténtico «producto singular» de la mente humana. La «trascendencia» significa triunfar sobre los impulsos biológicos para situar el humano más allá de las puras coordenadas de la conservación, para iniciarlo en los caminos de la libertad. La «trascendencia» se convierte en la estructura clave de la maduración humana del proceso liberador y de todo itinerario religioso cualitativamente interesante. Para los humanos la trascendencia es la base de experiencias y conductas de gran importancia en la vida personal y cultural, y se producen principalmente a propósito de la estética, la ética, la religiosidad y la sabiduría del vivir, y en la construcción de la identidad de los grupos humanos.
OCTUBRE
«Uno debe ser luz para sí mismo. Ser luz para uno mismo es no seguir la luz de otro, por razonable, histórica o convincente que sea». El primer paso en el camino hacia esa «mayoría de edad» consiste en determinarse a «ser luz para uno mismo», en pensar por cuenta propia, en confiar en uno mismo, en asumir plenamente nuestra mayoría de edad.»
La Educación consiste en el cuidado del «alma», es decir, el cultivo del espíritu, el desarrollo de las más altas virtualidades del espíritu humano, la formación más perfecta y completa posible.
Los sofistas sabían de todo, pero su afán estaba orientado no hacia la búsqueda de la verdad sino al servicio de sus propios intereses, mediante la elocuencia y el arte de la persuasión, practicados por ellos con absoluta habilidad.
NOVIEMBRE
Era axial. La historia tiene un momento fundacional que Karl Jaspers sitúa entre el 800 y el 200 a.C. En ese momento se da, tanto en Occidente como en Oriente, una explosión cultural, existencial
El vínculo primario. La separación de la madre biológica es una experiencia traumática para el hijo.
«Paradigma tecnocrático». El «paradigma tecnocrático» es discordante con el cuidado del alma, con el cultivo del espíritu, con el cultivo de la propia interioridad humana.
La inteligencia «espiritual», la forma más elevada de inteligencia que se ha generado a lo largo de la evolución.
La muerte. Una vida que ignora que va a morir, que elige no saberlo, que aparta su atención y su mirada, ya no es una vida humana...
DICIEMBRE
Animales «culturales». Somos animales sí, pero animales educados, animales cultos. El ser humano debe transitar de su «animalidad» hacia su «humanización». Somos el resultado de nuestro viaje con los que nos han educado: padres, familia, barrio, amistades, escuela, ...
Reflexionar – filosofar. Si una persona no se plantea las preguntas fundamentales de la vida y solamente vive al día, no reflexiona, no discurre, no razona, no cavila, no «filosofa» ... en lo más profundo de su ser no habrá llegado a encontrarse a sí mismo; no se habrá convertido en verdaderamente «humano».
Religión vs. Espiritualidad. La sociedad moderna ha apostado por lo «exterior». Todo nos invita a vivir desde fuera. Todo nos presiona para movernos con prisa, sin apenas detenernos en nada ni en nadie. Vivimos casi siempre en la corteza de la vida. El principal y más urgente problema de muchos creyentes es su «mediocridad espiritual»
ENERO
El cerebro humano y la emergencia de la mente. El cerebro humano es la estructura biológica más compleja que podemos contemplar en la naturaleza. La referencia central de nuestras experiencias y conductas es el cerebro. Pensamientos, afectos, pasiones, intuiciones, creencias, instintos, conductas, creaciones artísticas ... todo acaba referido al cerebro. Nuestro cerebro corresponde a una especie en evolución. Las actividades mentales tienen como referencia básica las estructuras neurales.
¿Quién soy yo, adónde voy y con quién? Ser una persona equilibrada, madura, bien armonizada es una tarea artesanal. Mi proyecto de vida debe tener cuatro grandes asuntos: amor, trabajo, cultura y amistad. La cultura te hace libre, te pone alas, te eleva, ves la realidad con una perspectiva rica y longitudinal. En el amor verdadero, en el de más calidad, el otro te ayuda a crecer como persona, saca lo mejor de ti mismo.
La «sabiduría» o el arte de vivir. Hoy la exaltación de la personalidad ha conducido a cotas asombrosas de necedad. Se exalta la fama, el dinero, la comodidad, la artificiosidad, las apariencias... se nos vende un cierto tipo de libertad, de progreso, de bienestar, de felicidad... de ahí la frustración, la insatisfacción vital, la alienación y la pobreza interior ...de ahí la necesidad de escapar de ese vacío interior que nos corroe...Este vacío de nuestra civilización sólo se solventará cuando en ella la «sabiduría» se constituya de nuevo en eje de referencia.
Semblanza de Jesús de Nazaret. Nuestra cultura y nuestra civilización no se entendería sin referencia a la matriz "cristiana" y su figura señera Jesús de Nazaret. ¿Quién fue Jesús de Nazaret? Una de las personalidades más influyentes, debatidas y amadas que podemos encontrar en la historia de la humanidad. En la búsqueda de esa respuesta y del acercamiento a tan grandioso personaje, de forma sintética, con un lenguaje sencillo y des-teologizado, presentamos una semblanza de Jesús de Nazaret.
FEBRERO
«Overview Effect». Apreciar nuestra realidad cósmica y planetaria desde una cierta perspectiva nos reafirma en nuestra insignificancia cósmica y la relatividad de nuestra vida planetaria.
Hacia la humanización. El hecho de ser un «homo sapiens» no nos convierte necesariamente en verdaderamente «humanos». El llegar a ser «humano» es algo mucho más profundo y difícil de alcanzar.
La compasión. Ponerse en la piel del otro: su creciente presencia entre nosotros vislumbra un futuro humano confiadamente esperanzador.
Violencia de estado. El Estado español moderno, como la mayoría de grandes Estados, son estructuras de violencia.
MARZO
Diferentes objetivos por los que viven los seres humanos. ¿Cuáles son las diferentes orientaciones que los individuos adoptan como propósito de sus vidas? La gente vive con una gran diversidad de objetivos vitales: para conseguir bienestar material, el consumismo, status, reconocimiento social, la política como auténtico servicio a la comunidad, el poliqueo de baja estopa, poder, entrega altruista, entrega total a Dios… son algunos de los diferentes objetivos por los que viven los seres humanos.
Ser guía para uno mismo. Los tutores. También hoy en día debemos desembarazarnos de los obstáculos externos que nos atenazan y que bien pueden sintetizarse en la expresión «tutores»: aquellas instancias o personas que «toman sobre sí la tarea de superintendencia»; que no promueven nuestra plena emancipación; que debilitan nuestra confianza en nosotros mismos y en nuestro criterio; que exageran y dramatizan los errores que conlleva seguir el propio camino; que nos intimidan de forma obvia o sutil cuando nos apartamos de sus directrices.
La dimensión religiosa de la naturaleza humana. Una visión moderna y actual de la religión: La "religión" como cultivo de la confianza esperanzada en un horizonte último positivo de la Realidad. La «dimensión espiritual o religiosa» constituye una parte inseparable de la naturaleza humana. La experiencia religiosa es una manifestación de la capacidad de trascender propia de los humanos. Muchos científicos reconocen hoy que la "religión" como fenómeno asociado a la evolución humana hay que valorarla como el resultado de una adaptación mental y comportamental positiva. Tanto la religión como la espiritualidad, si son realmente serias, son una invitación a superar el propio egocentrismo para abrirse a la alteridad.
De la desvinculación a la deshumanización abortista. La tendencia progresiva de la humanidad está encaminada al respeto creciente a la dignidad humana y a todo cuanto constituye la vida en nuestro planeta. Rechazamos todo tipo de atentado o agresión a cualquier ser vivientes de nuestra casa común. Confiamos en que esa progresiva protección y respeto social que reivindicamos llegue pronto también al reconocimiento y respeto del valor y dignidad de toda vida humana, independientemente del estadio de desarrollo en que se encuentre cualquier ser humano.
Violencia de Estado contra empoderamiento nacional. El Estado español moderno, como la mayoría de grandes Estados (aunque no todos, ni todos en la misma medida o grado) son estructuras de violencia. Si contemplamos con mirada histórica la formación y desarrollo de España, todo parece confirmar esta triste constatación.
ABRIL
Feminismos. En nuestro s. XXI, el movimiento de emancipación de la mujer es imparable. El movimiento feminista es diverso. Hay discrepancias en la perspectiva de análisis, en el qué, en el cómo y por quién llevarlo a cabo. Dentro del movimiento feminista hay una crítica no sólo epidérmica entre las distintas perspectivas. Hay mujeres que se rebelan contra un feminismo de confrontación, impuesto y excluyente. Para otros, lo que se necesita son mujeres referentes para las nuevas generaciones.
Políticos corrosivos y democracia participativa. Ante las próximas elecciones, tenemos la oportunidad de expulsar de la vida pública a aquellos políticos y partidos que hacen de la crispación y el enfrentamiento sus principales banderas para llegar al poder y se sumergen en la corrupción una vez instalados en él. Algunos, mentirosos o ególatras compulsivos y faltos de credibilidad dibujan una España negra, jacobina, autoritaria, casposa. Otros ofrecen una modelo más abierto, menos autoritario, más dialogante, más empático y respetuoso con la diversidad y pluralidad de la sociedad española.
La tiranía actual de la ciencia y la técnica. La supervivencia impone revolucionar el futuro. Tenemos que llegar a otro porvenir. Esta debe ser la toma de conciencia decisiva del nuevo milenio» (E. Morin). Sin desarrollo no pueden surgir nuevos valores. La religión de la técnica no tiene ley alguna: «su progreso conduce hacia el abismo».(E. Morin) «La falsa racionalidad, esto es, la racionalización abstracta y unidimensional, triunfa sobre la tierra. Ello ha multiplicado las periferias decadentes. Periferias decadentes son las ciudades nuevas que se convierten rápidamente en islas de aburrimiento, de suciedad, de degradación, de descuido, de despersonalización, de delincuencia».
La veneración a los padres y sus trágicas consecuencias en Dostoievski, Chéjov, Kafka, Nietzsche. El cuerpo parece insobornable y tengo la sensación de que conoce perfectamente nuestra verdad, mejor que nuestro yo consciente; sabe todo lo que ha vivido. Somos seres vivos con una memoria absoluta de todo aquello que consciente o inconscientemente hemos vivido. Los casos expuestos muestran con claridad que estas personas pagaron la relación con sus padres con graves enfermedades, muertes tempranas o suicidios.
La posibilidad de nuestra resurrección (perspectiva antropológica). Posibilidad de otra vida más allá de la muerte, ¿La muerte es el final? ¿hay esperanza tras la muerte? Nadie lo sabe, nada es seguro. ¿Hay algunos indicios sobre qué puede suceder, lo que nos cabe esperar tras la muerte? Veamos este asunto no desde un enfoque religioso sino desde una perspectiva meramente antropológica.
MAYO
Dios, caos, cosmos. ¿Cómo afectan la ciencia y la tecnología la vivencia religiosa? ¿Qué repercusiones teológicas han tenido las revoluciones científicas? ¿Qué lugar hay para la idea de Dios y la acción de Dios en el mundo, en el marco de las diversas cosmovisiones científicas?
El cerebro en desarrollo y la alegría de vivir. La crianza y el afecto temprano de padres y madres pueden tener efectos positivos de larga duración en la salud mental a largo plazo de sus hijos en la vida adulta.
Del embrollo emocional al equilibrio psicoafectiva. La vida está llena de altibajos y nuestro objetivo es mantener el equilibrio. Conviene detenerse, hacer un alto en el camino para valorar y reflexionar sobre nuestra trayectoria vital.
El cuarto poder: control e influencia (el control de la información en España). Todo ciudadano debería conocer quiénes son los que están detrás de las instituciones que controlan la información que recibimos.
Fascismo. ¿El fascismo es sólo historia pasada? ¿el fascismo es un fenómeno histórico definitivamente superado?
JUNIO
Artificiosidad de la vida moderna i atrofia del espíritu. La artificiosidad de la vida moderna, a través de la tecnología, debilita el cultivo del espíritu, atenúa la dimensión humana religiosa, atrofia la dimensión trascendente.
Prioridad del «ser» sobre el «hacer». La Sabiduría antigua nos enseña que el hacer-por-el-hacer-mismo y el producir-siempre-más conciernen sólo a lo exterior: no llenan al hombre, sino que, por el contrario, lo vacían.
El proceso de madurez de la conciencia humana. El progreso moral debería ser el motor de la historia. El proceso de madurez de la conciencia humana: etapas del desarrollo moral y características.
VMC
