titulo de la web

Davant la gran crisi econòmica i moral, què podem fer?

En front dels projectes polítics a l'ús, una mostra de la riquesa cultural aportada per una societat civil compromesa críticament amb la construcció del futur.

(...) La crisi econòmica és en la seva arrel una crisi moral, que també vol dir política. Warren Buffet, gens sospitós de moralista, ho declarava ja el 2009: “Penso que totes les persones del món financer estan relacionades amb ella en part per avarícia, en part per estupidesa, i en part perquè hi havia gent que deia que era un altre el que estava fent allò que no tocava fer”. Què ha succeït perquè aquests vicis privats es transformin en un estrall públic? Perquè avars, ignorants, i mentiders n’hi ha hagut sempre, però no és habitual que siguin ells els que marquin el pas d’una societat.

QUÈ SIGNIFICA UNA CRISIS MORAL?

Es fàcil referir-se a la crisi moral, però realment, què significa?: l’extrema dificultat per distingir el que és necessari del que és superflu, el bé del mal, el just de l’injust, que té com a conseqüència una situació de desorganització social i mal funcionament de les institucions; també de les econòmiques.

ENDEUTAMENT, MALFIANÇA I CAPITAL SOCIAL

La crisi econòmica té en l’origen un desmesurat endeutament, portador de malfiança, i causant d’una pèrdua generalitzada de capital social. La pèrdua d’aquest recurs danya el capital humà i fa més fràgil i improbable la recuperació econòmica.

ÉS URGENT I NECESSARI AFRONTAR LA CRISI MORAL

Tots aquests tipus de crisis necessiten de mesures tècniques específiques, però la seva eficàcia queda malmesa sense una regeneració moral.

La crisi moral és conseqüència d’una cultura que, amb un origen molt anterior, s’expandeix i difon a partir del Maig del 68 fins a esdevenir hegemònica, i configurar els marcs de referència dins dels que adoptem opinions, formulem judicis, i prenem decisions. Però aquesta hegemonia és qüestionada. Tot occident, Estats Units i Europa, viu un conflicte de civilitzacions, sí, però és intern, entre nosaltres mateixos. Es viu una gran “guerra” civil cultural.

És la confrontació de la cultura configurada pel relativisme moral, el laïcisme de l’exclusió religiosa i cultural, la ideologia de gènere, contra l’ètica configurada en torn a la filosofia grega, i la religió cristiana, actualitzada i reformada al llarg de més de vint segles d’història. És l’enfrontament d’una nova ideologia, la de la desvinculació contra els fonaments pre-polítics que han permès el gran desenvolupament econòmic, social, cultural, i científic d’Occident. El resultat és a la vista: una multitud acumulativa de crisis, demogràfica, educativa, política, econòmica, de les institucions, de la societat, del medi natural, etc. A més a més del matrimoni i la família.

LA CRISI DE LA SOCIETAT DESVINCULADA A CATALUNYA I ESPANYA

A Catalunya, i en bona mesura a Espanya, el pensament hegemònic s’ha imposat sense fre. Les seves conseqüències negatives són més accentuades, i les nostres condicions per afrontar el futur esdevenen extremadament difícils. O som capaços de reaccionar a l’alçada del repte, o tot es perdrà.

És configurarà aleshores una societat que és fàcil anticipar perquè està ben present. Sense cap mena de sentit ni cultura religiosa, mancada de les virtuts bàsiques que calen per garantir un grau raonable de prosperitat i benestar. Una societat sense capacitat educativa, atomitzada, formada per individus aïllats més i més dependents de la burocràcia d’un estat sobredimensionat, allunyat d’un veritable control democràtic. Individus que malden només per la satisfacció del seu desig sense cap altre nord ni motiu, convençuts que aquest és el camí de l’autenticitat i la realització personal, fins incórrer en la decepció i la frustració. Descontents i amargats per una realitat allunyada de les promeses hedonistes i narcises, en les que havien cregut. Una societat cada vegada més desordenada, conflictiva, i vandàlica a causa de les accions d’un important gruix de la seva població. Una societat mancada de confiança, amb escasses capacitats per produir, competir i mantenir un sistema de benestar social raonable. Mai en la història s’ha desfruitat del benestar i seguretats actuals, i mai hi hagut tantes persones amb malalties mentals, tantes empresonades, tants suïcidis, tants drogodependents per substàncies il·legals o legals.

Cal donar la batalla, cultural, social i moral, capaç de traduir-se en els diferents projectes polítics. Tothom hi és cridat a participar, perquè tots, uns i altres estan afectats, perjudicats. Ho estan ells o seran els seus fills o nets els danyats.

Cal donar la batalla per construir l’ordre moral basat en valors i virtuts, pròpies del llegat de la nostra tradició cultural actualitzat al llarg de la història. Una concepció que té en la vida el valor fonamental, el bé constitutiu per excel·lència del qual depenen tots els altres béns humans. Una concepció que valora la veritat i per tant la virtut de la honestedat com a bé necessari perquè fa possible que coneguem als altres béns. Una concepció que entén que la llibertat no pot confondre’s amb l’abundor d’ofertes amb independència de la seva qualitat, sinó que es fonamenta en la possibilitat d’elegir entre opcions bones, que els poders públics han de fomentar.

Sabem de sempre que tant el procés de creixement personal com del bon desenvolupament de la societat es basa en el vincle, el compromís fort que la nova cultura desvinculada destrueix, oblidant que la societat no és un agregat d’individus (això és la multitud), sinó l’entramat d’una sèrie d’institucions necessàries i insubstituïbles socialment, de comunitats de vida, de memòria i de projecte. Institucions de les que el matrimoni, la paternitat i filiació, la família, el parentesc i la nissaga, en són l’origen i la font primigènia de capital social i humà, que les altres comunitats acreixent o minven. La religió, l’escola, el treball i l’empresa, el veïnatge i la pàtria -la terra dels pares-, junt amb les comunitats substituïbles formades per l’entramat de pertinença ocasional, les associacions, també formen part insubstituïble d’aquest entramat social.

Ara, és necessari i urgent construir el gran projecte capaç de superar l’acumulació de crisis i la cultura de la desvinculada.

A aquesta empresa som cridats, uns en nom de la Fe, altres de la cultura, tots en nom de la nostra civilització.

Per assolir-ho necessitem instaurar la cultura del compromís, que fa possible construir matrimonis i famílies més estables, escoles amb capacitat educadora, empreses més humanes, competitives i productives.

Necessitem recuperar les fonts i la tradició cultural, i educar construint l’ordre moral sobre els valors i virtuts sorgits d’elles.

Un gran projecte en el que la política és al servei a la comunitat i es fonamenta en l’exercici de les virtuts i de l’amistat civil.

Un projecte que recupera el valor central del sentit religiós en la seva dimensió de Fe, així com d’aportació cultural i social cristiana.

Un projecte que construeix el benestar en l’autoresponsabilitat i l’aplicació efectiva del principi de subsidiarietat, reduint la burocràcia i els costos d’intermediació de les administracions publiques, sense reduir els serveis finals necessaris relacionats amb la salut l’ensenyament, la dependència y les famílies amb fills.

Un projecte, en definitiva, que malda per preservar la creació al servei de tots els éssers humans.

És necessari promoure aquest Renaixement, i participar en ell.

Aquesta no és una qüestió més. Es la qüestió de la nostra vida col·lectiva, de la que depenem nosaltres, les nostres famílies, fills i nets, la feina, les empreses, les escoles i universitats, les institucions de govern de las quals ens hem dotat, els beneficis socials que hem aconseguit, la cohesió i l’ordre social. D’això en depèn el bon funcionament de tot.
(...)

Extractes del text preparatori per l’Assemblea d’e-cristians celebrada  al novembre del 2011


Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...