UNA NOVA APROXIMACIÓ A L'ÉSSER HUMÀ

Les concepcions sobre les coses han anat canviant al llarg de la història; així mateix ha succeït amb l'ésser humà. Les aproximacions sobre l'ésser humà, la concepció antropològica, s'han anat modificant al llarg del temps, amb la voluntat d'arribar a una explicació el més completa possible. Al ser humà el podem contemplar des de tres perspectives diferents, les quals han de considerar-se conjunta i interdepenentment:

1. LA SEVA ACTUALITAT: Es tracta de la seva salut, la seva educació, la seva interacció de parella o generacional, la seva integració social a diversos grups, la seva labor, el seu esplai.

2. LA SEVA HISTÒRIA: És la història de les generacions precedents, la seva pròpia vida intrauterina, la seva infantesa, la seva adolescència, la seva adultesa, la seva tercera i quarta edats.

3. Els seus PLÀNOLS ESTRUCTURALS: en l'ésser humà podem diferenciar 5 grans Plànols Estructurals, diferents i simultanis alhora.

a) En el plànol FÍSIC som una massa, matèria, un estat especial de l'energia. Estem constituïts pels 103 àtoms que constitueixen la matèria. La matèria és energia que es mou; som energia concentrada. És la base corporal de l'existència.

b) El plànol BIOLÒGIC és l'organització de matèria física segons un procés determinat, la vida: d'abast limitat però d'una immensa variabilitat. El plànol biològic implica la impossibilitat de viure aïllats i per tant la necessitat d'establir relacions. L'ésser humà és, per naturalesa, un ens social. Podem dir que és un deure i una necessitat entrar en contacte amb altres per a assolir majors possibilitats vitals i una major riquesa emocional.

c) El plànol EMOCIONAL està constituït per sentiments que al llarg de la vida van gravant-se, arxivant-se i modificant-se. Són els sentiments que cada ésser humà va experimentant diàriament. Per mitjà d'ells ens formem els nostres records i la nostra imatge personal. Les emocions tenyeixen la nostra imatge personal actual i els nostres records, donant a cada ésser humà una empremta particular. Constituïxen la clau per a l'encontre amb l'altre, la clau per a l' ingrés en el seu món íntim.

d) El plànol INTEL·LECTUAL està constituït per  l'exercici constant de les nostres facultats mentals i la seva aplicació per fer front a les diferents circumstàncies de la vida. És l'encarregat de l'obtenció d'informació, la seva elaboració, classificació, reproducció i la producció de respostes adients a cada situació. La intel·ligència humana es basa en sensacions (estímuls que arriben des de fora i des de dintre de l'organisme) i activitats motores i perceptives pròpies de cada espècie;  està també condicionada per  l'impacte de l'àmbit emocional, el balanç agradable o desagradable, positiu o negatiu que ens produeixen  les sensacions rebudes.

La modalitat sensorial pròpia de l'espècie humana, la posició vertical i prènsil de la seva activitat motora i la percepció tenyida d'emocions són les que donen a l'ésser humà la seva forma de "veure" el món. La realitat no obstant això és moltíssim més complexa que el que la nostra modalitat perceptiva ens permet captar. Les bases intel·lectuals humanes només ens permeten aprehendre una certa dimensió de la realitat, i acomodar-nos a ella. Així per exemple, no tenim amb què captar intel·lectualment determinats raigs ics, infrarojos, etc. i per tant no responem a ells. (Veure: tot un món ocult)

e) El plànol ESPIRITUAL sembla escapar a l'admès per la ciència. Aquest plànol permet captar la imbricació més plena i unitària amb el tot. És el plànol de la filosofia, l'espiritualitat i la religiositat. Constitueix el nucli més personal de la nostra vida doncs en ell se situen els nostres principis i valors més profunds. En aquesta dimensió s'originen els significats que impregnen de sentit, de valor i de propòsit la nostra existència. Ens permet adonar-nos de la possibilitat que intel·lecte, emocions, biologia i matèria es poden fondre en plànols més enllà de la nostra realitat perceptible.

Els avanços científics que s'han produït durant els últims cent cinquanta anys sobre l'estructura i el funcionament del sistema nerviós han posat de manifest el paper rector que el cervell exerceix respecte de la resta de l'organisme. Totes les funcions orgàniques estan regulades pel cervell i hi ha un permanent flux d'informació entre els òrgans i el cervell. En els últims anys s'han desenvolupat una sèrie de tècniques que han permès un avanç espectacular de l'estudi del cervell:

En quant a la relació entre el cos i la ment, el cervell rep els estímuls de l'entorn, els integra amb l'experiència acumulada i diverses estructures, produint les respostes corresponents, i la ment és responsable dels processos de recepció i processament d'informació i de l'execució o inhibició de les respostes. El problema, no obstant això, segueix sent bàsicament el mateix: són els processos mentals distints o idèntics als processos cerebrals? Si són idèntics, com els processos cerebrals produeixen els processos mentals? Si ment i cervell són realitats distintes, com interactuen entre si?

El comportament dels éssers humans és conseqüència de la interacció entre una sèrie d'estímuls, uns interiors o biològics, altres exteriors o ambientals i els components psicològics de la persona.  En l'estructura dels éssers humans podem distingir tres grans capes, resultants de la integració de les vessants descrites anteriorment: la del fons vital, la del fons endotímic, i l'estructura superior de la persona. Totes estan íntimament unides formant una unitat, una totalitat les parts de la qual es condicionen i compenetren mútuament. Els nivells que constituïxen la persona són tres:

FONS VITAL o nivell físic o orgànic: són les funcions orgàniques que el nostre cos realitza involuntàriament: nutrició, digestió, circulació de la sang, respiració. Que la nostra sang circuli o no, que el cor bategui o deixi de bategar, no depèn de la nostra voluntat o desig; sabem que certes accions i fins i tot pensaments poden alterar-lo, però no podem influir en ells directament.

FONS ENDOTÍMIC emocional-afectiu: integrat pels estats d'ànim, sentiments, emocions, afectes, instints i tendències. Que aquests sorgeixin o no, no és controlable per la part conscient del nostre ésser. Una persona podria desitjar no sentir por, lluitar contra ella, però generalment es veu “atacat” per la por sense poder-la controlar.

ESTRUCTURA SUPERIOR: constituïda pel pensament i la voluntat. Per mitjà d'ells el jo conscient pot  controlar les sensacions del fons endotímic i decidir en quina mesura  pot influir en el comportament. Mitjançant entrenament psicològic una persona pot aprendre com la seva ment i voluntat poden dirigir aquests sentiments i emocions per a viure millor.

Enfront l'escissió del cos i la ment com dues realitats distintes i autònomes operada pel racionalisme (ànima i cos són dues substàncies de naturalesa totalment distinta i es troben separades)… la perspectiva holística contempla l'ésser humà com un tot (*holisme del grec holos que significa tot, enter, total); reflecteix la idea que totes les propietats d'un sistema (biològic, químic, social, econòmic, mental, lingüístic, etc.) no poden ser determinades o explicades com la suma dels seus components. L'holisme emfatitza la importància del tot, que és més gran que la suma de les parts i dóna importància a la interdependència d'aquestes.

El comportament humà no és, doncs, una simple conseqüència d'instints o impulsos.  Existeixen molts factors que incideixen en ell. Totes i cadascuna de les accions que una persona realitza responen a diversos factors. Així quan un objecte ens punxa o crema ens apartem ràpidament, (acte reflex). Ara bé, és possible que aquest reflex provoqui en nosaltres  sensacions, records i fins i tot reaccions afectives. Això significa que la conducta humana – encara en els actes més simples – resulta sempre molt més complexa que la dels éssers inferiors.

La raó està en l'estructura del ser humà, en la interrelació estreta que existeix entre els diversos nivells o components de la personalitat, doncs en tot acte, en tota conducta intervé la totalitat de l'ésser. És a dir, al costat dels moviments del fons endotímic – emocions, sentiments, instints, tendències – moltes vegades intervenen també els processos del pensament i de la voluntat. El factor racional és així un actor decisiu en l'orientació i modulació de la conducta, perquè és el que ens permet saber què és el més convenient, pot aprendre del passat i intentar preveure l'avenir, guiant els dictats dels instints i tendències. És la voluntat la que decideix, o ha de decidir, guiada per la raó, la mesura en què influiran les vivències   endotímiques en el nostre pensament i comportament.

Existeixen molts actes que realitzem en la vida diària que sorgeixen de l'inconscient. Altres actes de la nostra conducta, a força de repetir-los, arribem a realitzar-los d'una manera automàtica. Mitjançant les nostres facultats superiors (intel·ligència i voluntat) podem dirigir a voluntat el nostre comportament. En l'animal això no ocorre, ells repeteixen monòtonament la seva conducta i no poden progressar. L'afectivitat és un component important de la persona humana. Els components afectius “matisen” les vivències intel·lectuals i objectives de cada persona i les fan úniques i irrepetibles, fins i tot per a si mateix. La integració harmònica entre el pensar, el sentir i l'actuar dóna coherència a la persona i hauria de constituir l'ideal de tota autèntica educació i formació.