titulo de la web

A MANERA D'INTRODUCCIÓ (2005)

1. En aquestes últimes dècades estem vivint un període de grans canvis, de profundes transformacions, en tots els ordres de la vida: personal, social, econòmic, cultural, cívic, polític…entre aquests l'irrupció de l'anomenada “societat del coneixement”, amb l'explosió dels coneixements a causa del desenvolupament de les noves tecnologies de la comunicació i la informació. Aquesta situació està canviant, afectant, modificant, les estructures de treball i la manera de viure.

2. Aquests canvis en la societat demanen una actualització, un reciclatge constants per part dels ciutadans. Actualitzar les competències. ampliar els coneixements, reciclar-se, conèixer noves tècniques és imprescindible per anar endavant. Aprendre és una necessitat per avançar amb la societat.

3. La necessitat de la Formació Permanent, de formació al llarg de la vida, es va estenent entre la població. Individus i col•lectius observen l'evolució de la vida, del seu propi entorn i comencen a comprendre que no podem restar al marge, enmig d'aquest món en transformació. Cada vegada són més les persones i col•lectius que senten amb força la necessitat de millorar la seva formació. Les motivacions són diverses i variades. La necessitat de formació permanent es va estenent, doncs, entre la població adulta de la nostra societat. Per fer front a aquesta creixent demanda han anat sorgint arreu del territori una xarxa de centres orientats a atendre les necessitats de formació de la població adulta.

4. Per aprendre no hi ha una edat determinada ni un període de la vida concret. La formació requerida comprèn diferents vessants: l'ampliació dels coneixements, l'actualització de les competències laborals, la cultura, el lleure, la realització personal, el millorament en l'acompliment del nostre rol com a pares, treballadors, ciutadans, com a persones... Cal formar-se i reciclar-se contínuament per no quedar-se enrere. En aquests principi de segle urgeix amb força la necessitat de formació permanent; aquesta esdevé una necessitat i també una exigència personal i social.

5. Cap a una nova ciutadania. Un nou tipus de societat albira a l'horitzó i amb ella la necessitat d'una nova ciutadania. Si al que aspirem és a construir una societat moderna i avançada necessitem d'una nova ciutadania, un nou model de ciutadà; un nou model de ciutadà capaç d'exercir plenament la seva ciutadania; una ciutadania preparada, formada, activa, crítica, participativa, solidaria, conscient de les seves responsabilitats. No hi haurà una veritable societat avançada si no tenim ciutadans de qualitat i tenir ciutadans de qualitat vol dir tenir ciutadans formats.

El pas d'una societat tradicional i estàtica a una societat moderna i avançada requereix d'un nou tipus de ciutadania. Front a la concepció tradicional del cicle vital, amb una concepció estàtica i passiva de la vida adulta, avui s'imposa una nova visió de l'edat adulta, del cicle vital en general i del paper que han de jugar l‘educació i la formació. Avui necessitem ciutadans de “qualitat” i ciutadans de qualitat vol dir ciutadans “formats” i tenir ciutadans “formats” vol dir tenir-los no solament “instruïts” , preparats per a produir bé i amb eficàcia, ni ments plenes de coneixements; necessitem ments ben preparades, ben estructurades, ben formades, amb capacitat per pensar i decidir.

6. L'Educació i la Formació d'Adults no poden quedar al marge d'aquesta evolució. En la perspectiva, doncs, de la nova “societat educativa”, l'Educació en general i la Formació d'Adults són una de les activitats de major transcendència per al futur. Si l'adult d'avui no està ben preparat, ben format, qui educarà de forma adient les noves generacions de joves i adolescents? Tota societat que es preui d'avançada s'ha de preocupar de tenir unes generacions adultes de qualitat. Els infants i els joves seran el reflex del món adult que els rodeja. La construcció d'un nou tipus de persona adulta és de capital importància, i una exigència de les societats modernes i avançades.

7. Recuperant el sentit de l'Educació i la Formació. Educació, formació, instrucció, ensenyament, docència, aprenentatge, estudis, currículums, educadors, ensenyants, docents, instructors… activitats totes al voltant d'un mateix eix: l'Educació. Però què és això de l'Educació, en què consisteix en el fons aquesta activitat, quina és la seva essència? En la pràctica educativa quotidiana no s'ha perdut potser de vista aquella essència ? L'Home és l'únic ésser que ha d'aprendre a ser ell mateix. La seva indefinició biològica així li ho dicta. La naturalesa real de l'home duu explícita la necessitat de créixer i de desenvolupar-se. Educar és fer “homes”. Naixem com a membres de l'espècie “homo” però ens hem de convertir en “humans”. Aquest és el nostre drama i el nostre destí. Absorbits per l' activitat acadèmica quotidiana, no ens passa que sovint perdem quasi de vista la pregona i rica essència de l'Educació?

Ni l' “Educació” esdevé sempre “formació”, ni la persona “instruïda” es converteix necessàriament, automàticament , en una persona “ben educada”, és a dir, “formada”. Convindria no confondre aquest tres termes: “educació”, “formació”, i “instrucció”. Hi hauria que recuperar el sentit primigeni, originari, profund de l'activitat educativa i formativa.

8. Formació Permanent per a què. Tots sabem que en tota activitat humana, i també en educació, tant important com el què es fa, el com, i el per què és el per a què es fa. Els mitjans en educació són importants però la finalitat no ho és menys: tenir clar el nord, el port al qual ens dirigim, el destí cap a on encaminar-nos, no ho és menys si no volem anar a la deriva.

Si ens estem encaminant cap a una societat avançada, més democràtica i de major qualitat, i per això es requereix d'una nova ciutadania, d'una ciutadania de major “qualitat”, i hem vist que per assolir-la és necessària també una recuperació del sentit primigeni de l' “Educació” i la “Formació” i per consegüent de la Formació de Persones Adultes: quines característiques ha de tenir aquesta nova ciutadania? com podem contribuir, des de la Formació d'Adults, a crear aquesta nova ciutadania? els currículums d'educació formal actualment vigents són suficients per construir aquesta nova ciutadania, aquest nou tipus de ciutadà? la Formació d'Adults ha de limitar-se a anar a remolc, a ser un apèndix, del sistema econòmic i productiu? quines són les metes, les finalitats que, més enllà de posicions retòriques, ha d'assumir la nova Formació de Persones Adultes?, cap on anem?, quin paper fem jugar als aspectes finalístics de l'Educació?...

A l'horitzó apareix doncs, amb força, la necessitat d'una Formació d'Adults més ambiciosa en les seves finalitats: una Formació d'Adults al servei no solament del sistema econòmic i productiu, sinó més al servei del sistema social, cívic i humà. Ho podem expressar amb paraules pronunciades en una conferència sobre Formació d'Adults realitzada al Palau de la Generalitat: “No podrem aconseguir un país de qualitat sense tenir ciutadans de qualitat; aconseguir un país de qualitat vol dir tenir ciutadans de qualitat; i tenir ciutadans de qualitat vol dir tenir ciutadans formats. Catalunya no serà un país de qualitat si els seus ciutadans no tenen l'oportunitat de perfeccionar-se, de desenvolupar-se integralment com a persones, de participar en la vida social, cultural i política de la nostra societat. La formació ha de servir-nos per a la maduració personal, per a una major autonomia, per facilitar la nostra participació en la vida social, política i cultural, per a una millor integració en el món laboral, en definitiva per trobar sentit a la nostra vida”. És per tot això que ens ha de servir la Formació Permanent. És per tot això que la persona adulta necessita formar-se.

9. En el debat social en què s'està a Catalunya al voltant de l'Educació i la Formació Permanent convé no perdre de vista en aquest debat que tan important com el què ( continguts, currículum, etc. ), el com ( mitjans ) i amb qui ( agents formadors ) hi ha el per a què de l'Educació i la Formació. En el marc de la nova societat emergent i del tipus de ciutadania necessària i en el debat sobre el paper que en ella ha de jugar la nova Formació d'Adults i l'orientació que aquesta ha de tenir en els pròxims anys..; davant el perill de què ens en anem per les rames i no abordem el fons, no hi hauria que oblidar el per a què d'aquesta formació. I a l'hora de parlar del per a què, el nostre horitzó de mires no pot quedar reduït exclusivament a objectius compensadors, laborals o professionals, productius, econòmics o simplement acadèmics, els quals tot i ser importants, i no poder oblidar, no poden restar com els únics a tenir en compte en la pràctica, doncs la finalitat de la Formació de Persones Adultes no s'esgota en ells.

Aquests objectius, tot i no desmerèixer en res la seva importància, no poden restar com l'horitzó últim de la Formació Permanent d'Adults i de l'Educació en general. Hem d'eixamplar el nostre punt de mira cap a finalitats i horitzons més ambiciosos, no oblidant que la Formació d'Adults té l'obligació social i el deure cívic de ser promotora, impulsora i motor, junt amb altres instàncies socials, d'aquesta nova societat, d'aquesta nova ciutadania emergent, no perdent de vista que la Formació d'Adults i l'Educació en general no s'esgoten amb intervencions parcials sobre aspectes competencials, cognitius, procedimentals o actitudinals sinó que, partint d'una concepció integral de la persona, persegueixen una formació plena de la mateixa dotant-la de capacitat d'autonomia, de criteri propi, de consciència crítica que li permetin fins i tot qüestionar críticament el propi sistema en què viu immers.

Potser en el nou estadi d'evolució social en què ens trobem un dels reptes més importants, un dels missatges fonamentals a transmetre, i que hem d'ajudar a comprendre a la ciutadania, coincidiria amb la finalitat més pregona de l'Educació que no és altra que el desenvolupament ple, integral com a individus; és a dir, que ens hem de desenvolupar, que ens hem de desplegar en tots els aspectes, no deixant reduïda la formació a un cert progrés, un desenvolupament parcial de determinades facultats intel•lectuals, habilitats o competències; la idea, certament ambiciosa, potser quedaria millor expressada amb paraules del propi Antonio Machado quan diu: "No hay valor más alto que el de llegar a ser hombre".

10. La persona adulta necessita també “educar-se”, “formar-se”.S'ha parlat de quatre grans etapes per les quals passa el cicle vital dels éssers humans: infantesa, adolescència, adultesa, ancianitat. Des d'un punt de vista formatiu, l'Educació no recorria d'igual forma cadascuna d'aquestes etapes. Tradicionalment es donava preferència a la primera i l'Educació perdia importància a mesura que el subjecte s'allunyava de la mateixa i s'internava en l'ancianitat. La infantesa era l'etapa educativa per antonomàsia. L'adultesa no era doncs considerada com una etapa pròpiament educativa, doncs l'adult havia de ser el resultat de tota l'educació rebuda anteriorment.

Avui dia la concepció del cicle vital ha canviat i a l'actualitat aquest procés és viscut d'una manera molt diferent. Abans es pensava que totes les etapes anteriors havien d'encaminar-se a la preparació per a la vida adulta. L'adultesa era considerada com la culminació, la plenitud de l'existència humana: hi havia unes etapes preparatòries i posteriorment ja s'entrava en una fase de decadència. D'aquí la preocupació per assolir i fer assolir, el que es va denominar la "maduresa". La "maduresa" era doncs una meta a assolir, era la finalitat de l'educació. A l'actualitat, en canvi, el desenvolupament de la pròpia personalitat és vist com un procés de desplegament personal que es realitza vivint pròpiament cadascuna de les etapes de la vida i al llarg de tota la nostra existència.

Pel que fa a l'Educació, poc a poc s'ha anat prenent consciència que l'adult també necessita continuar el procés de desplegament, de desenvolupament, necessita continuar la seva formació; necessita i pot aprendre nous continguts i habilitats, noves competències; necessita, per tant, continuar educant-se, formant-se. Així, es va superant la concepció tradicional de què la infantesa i l'adolescència són els períodes pròpiament dits de l'educació.

Si considerem, des d'una perspectiva antropològica, que en el transcurs del cicle vital i en cadascuna de les seves etapes el que està en joc és el desenvolupament com a éssers humans i, amb els estudiosos del tema, convenim que l'essència de l'activitat educativa consisteix en un procés de desplegament de la personalitat, de construcció personal, d'humanització, i concloem que el desenvolupament humà abasta tot el cicle vital, i que per tant la vida adulta no és cap culminació del desenvolupament sinó una fase més dintre d'aquest procés, i que aquest és un procés il•limitat, que abasta tota la vida, des del naixement fins a l'ancianitat… començarem a comprendre que l'Educació és una tasca intrínseca a cadascuna de les etapes de la vida i no exclusivament cosa d'infants o joves ( infantesa o adolescència) i que qualsevol edat, i per tant també la vida adulta, és una ocasió adequada, oportuna, per aprendre noves coses, per adquirir nous aprenentatges, nous coneixements, noves capacitats, noves competències, noves perspectives i, donat que la formació abasta moltes vessants, pot esdevenir una activitat enormement enriquidora en l'àmbit personal, relacional, laboral o professional, cívic, social o cultural.

Per això, a tots els qui han començat a comprendre, doncs, que la voluntat de millora, de progrés personal, la passió per la formació permanent, per l'autoformació, és la passió per la valoració d'un mateix, la passió per la valoració de la pròpia persona, va dedicada aquesta web.

11. Superant la passivitat tradicional. Cursets d'informàtica, cursos d'idiomes, macramé, tallers de plàstica, de teatre, de cuina, parelles lingüístiques, xerrades, debats, tertúlies, cursets i més cursets, tallers de tota mena, programes d'educació formal, formació presencial, semipresencial, a distància, autoformació, formació continua, ocupacional, activitats formatives, lúdiques, recreatives, sortides mediambientals, sortides i viatges culturals,... la nòmina és llarga, i el perill de passar de la passivitat tradicional de la població adulta de fa unes dècades a caure en un “consumisme cultural” sense sentit planeja sobre l'horitzó. Front la concepció tradicional de la vida adulta i la passivitat habitual de l'adult en èpoques passades, la Formació d'adults, per compensar, no pot ara anar-se'n a l'altre extrem i abocar l'adult a un hiperactivisme formatiu o cultural sense sentit. Davant tanta demanda i oferta cultural hi ha el perill de què hom perdi el nord, el sentit i l'orientació del que està fent, del que està vivint. Per tal de defugir d'aquest perill d'hiperactivisme sense sentit, i no caure en una mena de “consusmisme acadèmic o cultural”, la Formació d'Adults hauria de procurar facilitar els homes i dones d'avui marcs de referència amplis on cadascú pugui descobrir i trobar un major sentit a allò que viu i fa. Si això no fos així no hauríem avançat gaire.

següent





Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...