COMUNICACIÓ INTRAPERSONAL I INTERPERSONAL
COMUNICACIÓ INTRAPERSONAL |
És produeix quan sovint la persona sosté un diàleg amb sí mateixa. Aquesta comunicació converteix a la persona en actor i espectador alhora i li permet endinsar-se en ella mateixa a través del seu autoconeixement, de la seva autoimatge i la seva autoaceptació. |
Autoconeixement |
Consisteix en un conjunt de capacitats, habilitats i coneixements que es posseïxen sobre sí mateix, amb les quals s'actua davant diferents circumstàncies. L'autoconeixement sensibilitza a l'ésser perquè es percebi a si mateix com una unitat integrada de tipus biopsicosocial. Per mitjà d'aquestes habilitats la persona pot conèixer el seu: |
|
Autoimatge |
Gràcies a l'autoconeixement ens anem formant, al llarg dels anys, un autoconcepte, una autoimatge de nosaltres mateixos que pot ser positiva o negativa, estimulant o depriment, equilibrada o esbiaixada, verdadera o falsa. A l'igual que el desenvolupament de la personalitat, la intel·ligència, l'anatomia, la coordinació motora, etc., l'autoimatge és un procés complex, que requereix d'autoreconeixements successius per a la seva conformació. Per tant : cap concepte o judici és més important per a una persona que el que ella mateixa es fa de sí mateix. |
Autoaceptació |
Quan la persona es reconeix, però es rebutja alhora, la comunicació amb sí mateix serà conflictiva i destructiva; per a assolir una veritable autoaceptació, almenys es requereix de la pràctica de tres hàbits d'acceptació: |
|
| C0MUNICACIÓ INTERPERSONAL |
És la comunicació que establim amb el altres. És el mitjà pel qual la persona expressa al món exterior les seves idees, desitjos, inquietuds, coneixements, etc. Aquesta comunicació es veu afavorida o entorpida per la forma en què s'utilitza el llenguatge verbal i no verbal. |
Adaptació i síntesi a partir de: Articles diversos trets d'INTERNET |
