titulo de la web

EL CICLE VITAL

UN CAMÍ CAP A L'AUTOREALITZACIÓ

Els canvis que anem experimentant són el resultat de condicionants ambientals, heretats o genètics, però fruit també de la responsabilitat personal.

El grau de maduresa personal assolida per cadascú està en funció del nivell d'integració, de cohesió d'aquest conjunt d'estructures que el constitueixen, d'aquesta unitat holística que és l'ésser humà.

Principals fases del cicle vital humà

La vida de qualsevol ésser viu transcorre al llarg d'una sèrie d'etapes; tots els éssers vius des del seu naixement fins a la seva desaparició passen per una sèrie d'etapes o fases evolutives. Aquest conjunt d'etapes o fases per les quals transcorre la vida de qualsevol ésser viu l'anomenem “cicle vital”.

Tots els éssers vius compleixen un cicle vital que va des del seu naixement fins a la seva desaparició. La vida de l'home, com la de qualsevol altre ésser viu, transcorre també per una sèrie de fases o etapes: vida intrauterina, naixement, infància, adolescència, joventut, adultesa - maduresa , vellesa. Aquest conjunt d'etapes o fases de la vida constitueix el seu “cicle vital”. Cadascuna d'elles presenta les seves pròpies característiques, les seves pròpies peculiaritats.

imatge

La concepció tradicionalment segons la qual s'ha considerat com a propi de cada etapa ( Infància: créixer, desenvolupar-se; Joventut: formar-se; Adultesa: treballar, responsabilitzar-se, madurar, etc. ) ja ha estat superada. Actualment no es pot defendre, amb rigor, que existeixi una edat per aprendre, una altra per treballar i produir, i una per descansar. Avui es tendeix a considerar cada etapa amb entitat pròpia i no solament concebuda en funció de les fases posteriors.

El fenomen de l'extensió de la joventut en un interval d'edat cada cop més ampli i, de manera especialment significativa, la perspectiva d'una important prolongació de la vida o de l'expectativa de vida per a les generacions actuals i futures, estan alterant radicalment l'esquema del cicle vital humà. Les transformacions d'aquests canvis encara no són plenament viscudes en tant que encara són poc percebuts i integrats per les persones, però ja es manifesten en el cada cop més llarg espai de vida del que es pot gaudir un cop abandonada la vida laboral activa. En un context d'etapes vitals a ser viscudes en plenitud i on el treball remunerat ja no és l'activitat central i vertebradora, el voluntariat, per exemple, i el compromís cívic poden esdevenir una nova dimensió del creixement i de la realització personal integral.

L'Educació intenta ajudar les persones a desenvolupar i perfeccionar les seves potencialitats perquè assoleixin la seva pròpia plenitud com a ésser humà. L'Educació Permanent: un procés que busca l'eclosió de totes les virtualitats de l'ésser humà en cadascuna de les etapes de la seva vida.

El desenvolupament humà

Les persones canviem al llarg del nostre cicle vital: en què, com i per què continua essent objecte d'estudi de la ciència. Al llarg d'aquestes fases les estructures biològiques, psicològiques, emocionals, afectives, socials van evolucionant tendint a, cada cop, una major integració harmònica que anomenem “maduresa humana”. En el transcurs del cicle vital aquestes estructures van evolucionant en vista al seu desplegament, al seu desenvolupament, a la seva realització, a fi d'assolir el seu fi o finalitat última ( finalitat última a la qual està cridat o tendeix tot ésser viu, l'anomenat “telos” dels grecs ).

Els canvis que anem experimentant són el resultat de condicionants heretats o genètics, d' influències ambientals però fruit també de la responsabilitat personal. Assolir aquesta maduresa requereix d'un treball pacient i constant, d'integració, harmonització i cohesió d'aquest conjunt d'estructures que constitueixen el nostre ésser. I això és una responsabilitat personal i intransferible.

El mateix que passa amb les estructures i funcions biològiques, que van organitzant-se progressivament fins a configurar l'individu adult ocorre també amb les seves estructures psicològiques, emocionals, afectives, transcendents... Els processos físics, intel•lectuals, morals, socials i de desenvolupament de la personalitat que anem experimentant al llarg del cicle vital formen part de l'apassionant àmbit del desenvolupament humà i són objecte d'atenció i estudi per part de ciències com la psicologia evolutiva, la psicologia del desenvolupament i la personalitat.

En relació el cicle vital humà, són interessants de conèixer, i són estudiades per la ciència, qüestions com: els condicionants ambientals i genètics del cicle vital, els factors que intervenen en la seva durada, el cicle vital humà i els efectes del creixement, el desenvolupament i l'envelliment sobre l'individu, la família i la comunitat; els determinants del desenvolupament de la conducta; els factors genètics, d'experiència i ambientals que determinen la variació del comportament individual; la relació entre desenvolupament i educació; la maduració emocional i afectiva, el procés d'adquisició de creences, valors, actituds, consciència pròpia i pertinença a un grup, etc. Per a una millor comprensió del tema són també enormement aclaridors els estudis sobre la relació existent entre creixement cronològic, desenvolupament humà i contextes per al desenvolupament.

Cap a la maduració

L'ésser humà el podem comparar a una llavor, a una llavor acabada de plantar; aquesta llavor ha de complir el seu “cicle vital”, ha de desplegar-se i arribar a desenvolupar-se al màxim, ha d'arribar a ser un ésser plenament desenvolupat. I com tota "llavor" acabada de plantar necessita de cura, atenció i protecció; som com una llavor que al llarg de la seva vida, del seu "cicle vital", haurem d'anar conreant, roturant, cultivant, abonant a fi de desplegar-se, d'evolucionar, d'anar creixent, madurant, desenvolupant-se. En el nostre interior posseïm una sèrie de capacitats i potencialitats que hem de conrear, de potenciar, d'anar progressivament desplegant i desenvolupant. Cada individu, al llarg de la seva vida, ha d'anar desenvolupant totes les seves potencialitats, les moltes forces que duu a dintre, fins a convertir-se en un ésser adult, madur, un ésser plenament desenvolupat.

La vida humana la podíem comparar a un camí que hem de recórrer. Al llarg del camí hem d'anar creixent, desplegant-nos, madurant , desenvolupant-nos, acomplint-nos com a éssers humans. En el transcórrer de la nostra vida, doncs, ens hem d'anar fent, construint a nosaltres mateixos. Al llarg d'aquesta singladura es produeixen avenços, però també retrocessos i estancaments. En aquest procés es produeix una aferrissada lluita entre forces que tendeixen a la regressió, a l'estancament, al camí fàcil, i d'altres que ens criden a tirar endavant, a progressar, a no quedar-nos estancats, a madurar tant física com psíquicament ( en l'aspecte fisiològic, psíquic, intel•lectual, comunicatiu, afectiu, emocional, ètic, existencial, etc... ).

Nosaltres som els principals protagonistes del nostre desenvolupament. Nosaltres som els principals responsables de què en cadascuna de les fases del nostre cicle evolutiu anem progressant, anem tirant endavant, anem madurant fisiològica i psíquicament , no quedant-nos estancats. Tot aquest cicle evolutiu ens empenya, doncs, amb força, cap a la maduració, cap al nostre desenvolupament com a individus, com a persones, en definitiva, com a éssers humans.

L'ideal perseguit per les grans corrents de pensament i les més antigues tradicions espirituals d'orient i d'occident ha estat la integració, l'harmonització, la cohesió, la coherència d'aquest conjunt d'estructures, d'aquesta unitat holística que és l'ésser humà. Una Educació completa ha de ser, doncs, integral, ha de formar la persona en la seva plenitud, buscant l' harmonia, la integració entre les diverses parts que el constitueixen. El grau de maduresa personal està en funció del nivell d'integració, de cohesió d'aquest conjunt d'estructures assolit per cada ésser humà.

La persona madura es caracteritza per la seva obertura a la vida, per la seva capacitat d'autonomia, per un judici reflexiu i objectiu de les coses, pel realisme, per haver donat un sentit i orientació a la seva vida. L'adquisició d'una personalitat madura, estable, coherent, és el resultat d'una lenta però fecunda conquesta personal.

Som intel•ligència, lògica, pensament, raó; però també emoció, sentiment, recreació... Davant les enormes transformacions que s'estan produint en l'àmbit personal, com a la creixent complexitat de les relacions socials actuals, es fa més necessari que mai disposar d'una bona formació per comprendre la manera de pensar, de sentir i d'actuar de l'ésser humà. Atendre, doncs, les dimensions personals en el moment actual no s'acompleix tan sols amb una educació de tipus intel•lectual o cognitiu; cal una formació que ajudi a integrar pensament, emoció i acció, una formació que integri pensar, sentir i actuar. En el transcurs d'aquesta formació l'individu no solament rep elements per a comprendre els altres, sinó també per a comprendre's a sí mateix.

Una educació que integri pensament, sentiment i acció és una resposta adequada i coherent a les característiques, necessitats i reptes del segle XXI.

veure presentació flash





Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...