NECESSITAT DE CANVI DE PERSPECTIVA EN L’EDUCACIÓ (DE LES PERSONES ADULTES)

Petita nota conjuntural

Un dia després de ser publicat aquest article, es feia públic al DOG l’aprovació del Decret161/2009, de 27 d’octubre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària per a les persones adultes. Pura coincidència cronològica. El nou currículum suposa un pas endavant respecte al que teníem anteriorment, sens prejudici de futures apreciacions crítiques. L’educació per competències és un bon escenari que obre noves possibilitats formatives per a l’educació de les persones. No és però l’estació terme, sinó una estació d’enllaç amb un futur escenari educatiu encara més fecund que l’actual. Perquè aquest sens dubte arribarà. El quan, dependrà però del grau de maduresa educativa assolida socialment. Aquí s’aporten alguns elements de reflexió i contrast per l’aprofundiment, en un proper escenari educatiu renovat, del currículum actualment adoptat. Hagués estat però desitjable que les institucions que assessoren l’administració en matèria educativa haguessin aprofitat aquesta magnífica ocasió per a proposar a la societat catalana el salt qualitatiu endavant que una autèntica educació de persones adultes necessita ja entrats en ple s. XXI i en una societat que ella mateixa s’autoproclama com a avançada.

Necessitat d’una reflexió crítica

La reflexió crítica sobre la tasca docent hauria de constituir pràctica habitual de tot bon educador. La formació d’adults, com a sector, també requereix d’una pràctica reflexiva a fons en diversos aspectes, entre d’altres en la seva vessant educativa i formativa. Entre els professionals del sector no falten esforços i bones pràctiques per millorar-la.  Però en general quin és el panorama educatiu que es percep després de donar un cop d’ull a la situació de la formació d’adults a Catalunya pel que fa a l’enfocament general que se li ha donat i a la deriva que ha pres en l’última dècada, a partir del que es desprèn dels plantejaments oficials i del que s’observa al voltant?

Primerament constatar que en general en el món educatiu encara es contempla un clar  predomini de l’ensenyament front l’educació. El nostre sector no escapa a aquest tendència. El nostre àmbit és especialment propici per a practicar una educació en la qual qualsevol aspecte vital pugui ser susceptibles de formació i aprenentatge, l’experiència acumulada per la persona adulta així ho facilita, però massa sovint es sol prioritzar en excés la dimensió “mostrativa”, d’ensenyament, obviant la més significativa dimensió educativa. Enfront d’enfocaments excessivament academicistes i utilitaristes i d’un activisme educatiu tan estesos en els últims anys, és bo de recordar les recomanacions del Consell Escolar de Catalunya que en un dels seus informes sobre la Formació d’Adults demanava que es mantingui la denominació de “educació” i que es conservi de "persones adultes" per a la formació d’adults i que la seva justificació es reordeni situant primer la perspectiva de les persones, després la perspectiva social i, en tercer lloc, la perspectiva econòmica. La qual cosa implícita la necessitat d’una reorientació en la formació de les persones adultes i el reconeixement que aquesta no solament requereix d’«ensenyament» sinó també d’«educació», en línea amb la seva millor tradició.

Per altra part, en un altre àmbit en els últims anys s’ha criticat que les tendències utilitaristes de l'educació en edat adulta no entenguin que a més de formar les persones per a la productivitat, per a la competitivitat econòmica i per a les exigències del mercat, cal formar-les per a la convivència ciutadana, la participació, l’esperit crític, l’autogestió i l'autorealització personal i s’insisteix en la necessitat d'aprofundir, més enllà d’una mera segona oportunitat formativa en edat adulta, en el tipus d’Educació que avui requereixen les persones adultes.

En aquests primers trenta anys d’educació de persones adultes a casa nostra, després d’una primera fase en què l’aprenentatge girava al voltant de situacions vitals desafiants i en la qual predominaven metodologies de caire concientitzador, el model escolar d’orientació acadèmica i reproductor d'una concepció tradicional de l'educació es va anar imposant i generalitzant entre nosaltres, desvinculant-se de la rica tradició educativa de l’etapa anterior. El “cercle de cultura” era el símbol i l’expressió d’aquell tipus de metodologies. Avui, a més del model escolar, a nivell global en l’Educació de persones adultes solen distingir-se tres grans enfocaments: a) aquells que parteixen de les característiques de l’aprenent adult; b) els que es basen en la situació vital de la persona adulta, partint de la seva experiència, rols i responsabilitats; i c) els que persegueixen el canvi de la consciència de la persona adulta, des d’aquesta perspectiva l’educació d’adults és sobretot un procés de transformació personal. Tenint, doncs, present aquesta panoràmica i contemplant el panorama actual de la formació d’adults a casa nostra ens podem preguntar : on s’ha situat en general la formació d’adults a Catalunya en l’última dècada?

Formació per a persones adultes o educació de les persones adultes?

Tenim sí una formació per a persones adultes o formació en edat adulta però no hi ha encara una autèntica “educació” de les persones adultes. Fins fa relativament poc hem funcionat encara amb paràmetres i amb una mentalitat propis del segle XX per a educar i formar persones i ciutadans adults que han de viure immersos i afrontar els reptes que els són propis en la societat del s. XXI.  El no reconeixement oficial de l’especificitat educativa de l’etapa adulta com a àmbit amb un contingut educatiu específic, amb tot el que això comporta, hi té una greu responsabilitat. Després d’aquests primers 30 anys de recorregut, la formació d’adults ha d’abandonar educativament la seva minoria d’edat i ha de fer un salt qualitatiu endavant, recuperant la seva millor tradició educativa. En aquesta línea saludem positivament els incipients intents de renovació educativa posats en marxa últimament, amb metodologies que subratllant la necessitat de donar més protagonisme als subjectes participants i partint dels seus contextos vitals desenvolupen un aprenentatge més significatiu i funcional per a les persones adultes.

En general el que en realitat es practica és educació per a adults o formació en edat adulta. Perquè una cosa és oferir formació en edat adulta i un altra, no exactament el mateix, oferir a aquestes persones en edat adulta, l’educació i la formació adequada per poder fer front i respondre amb competència als molts reptes de tota mena, no solament laborals, professionals o acadèmics, que la societat actual ens presenta sinó també en tant que persones, adults amb funcions, rols i responsabilitats específics dins la societat, com a membres i responsables d’una família, educadors dels seus fills, ciutadans participatius, consumidors crítics, consumidors d’una creixent disponibilitat de temps lliure, satisfactors de les seves necessitats, ...

Avui ja entrats plenament en el s. XXI una societat avançada com aspira a ser la nostra necessita d’un nou replantejament en profunditat de l’educació de les persones adultes, d’una nova orientació, d’una nova educació d’adults. A l’actualitat ja no n’hi ha prou amb una formació bàsica de caire reparador i compensatori, encara que aquesta es disfressi formalment de les últimes tendències pedagògiques. Aquesta formació bàsica és necessària però resulta ja insuficient per a les exigències del context actual. El context i els àmbits de responsabilitat en els quals la persona adulta desenvolupa les seves funcions no són exactament els mateixos que els dels joves i per tant requereixen d’una formació específica. Una anàlisi en profunditat de les competències avui dia requerides per un adult en funció del context actual ens mostraria que aquelles depassen en molt les competències bàsiques establertes per als joves. Per a aquesta formació, avui dia necessària, es requereix no solament d’un simple trasllat d’unes competències importades de l’ensenyament ordinari sinó d’uns programes formatius i d’uns currículums específics, que prenent l’adultesa com a etapa evolutiva específica, amb un contingut educatiu específic adequat a l’etapa del cicle vital en què es troba la persona adulta, educativament resulti molt més apropiada als reptes, rols i necessitats vitals que en tant que adults estan experimentant en el seus diversos àmbits i per tant esdevingui una formació molt més funcional i significativa per a aquestes persones. Per a això es requereix d’una administració que reconegui l’important paper que unes generacions adultes ben educades tenen per al futur d’una societat i la importància clau de la seva educació i també d’uns professionals amb una formació específica, capaços de portar a terme la nova Educació que les persones adultes necessiten en aquest s.XXI. Per impulsar aquesta educació és necessari comptar amb uns professionals degudament qualificats i coneixedors del que implica una educació en profunditat de les persones adultes. En aquest aspecte encara hi ha molt camí a recórrer.

Educació si, però quina educació?

En un entorn cultural amb una marcada tendència utilitarista, al servei de les preponderants exigències del mercat, de la producció i del treball, a algú li podria resultar fins i tot dificultós comprendre la pertinència de certs plantejaments educatius com els que aquí s’exposen. Tal percepció no deixaria de ser una mostra més de l’allunyament i l’alienació que ha experimentat  l’Educació i una certa mentalitat professional en les últimes centúries, com a conseqüència d’un desenfocament en la formació inicial i d’un dèficit de formació antropològica i també com a conseqüència de la desvinculació de l’activitat educativa d’una de les seves funcions primordials: el desenvolupament “integral” de les persones.

La formació d’adults necessita reorientar el seu enfocament. L'educació d'adults no pot quedar reduïda solament a una mera segona oportunitat en edat adulta, un pur tràmit per acreditar unes competències o per a assegurar una titulació acadèmica bàsica darrera de la qual és discutible l’assoliment d’una autèntica cultura adequada per fer front amb garantia d’èxit als molts reptes i necessitats que  presenta el món d’avui a les persones en tant que adults amb unes responsabilitats socials específiques. No es tracta de fer una simple retallada a la baixa del currículum ordinari, sinó dissenyar un currículum formatiu adequat als reptes i necessitats que ha d’afrontar la persona adulta, en tant que adult amb rols i responsabilitats específics, al sí d’una societat oberta, complexa, multicultural i plural. La situació actual sens dubte ajudarà a millorar les xifres de titulats per a presentar a Europa, el que ja no està tan clar és que la que es dóna sigui el tipus de formació més apropiada per a la persona adulta que diàriament ha de bregar amb un seguit de reptes que la vida quotidiana li presenta en àmbits com el personal, familiar, social, cívic, etc. (i no tan sols laboral o acadèmic), i que això sigui la garantia de la qualitat de la cultura personal avui dia requerida per afrontar amb garantia els molts reptes del present. El que està en joc és la pròpia configuració educativa de la persona adulta en un context com l’actual.

Avui la formació requerida abasta una diversitat d’àmbits que constitueixen part essencial de la vida de les persones adultes: personal, familiar, professional, social, cívic, etc. I comprèn diferents vessants: l’actualització i ampliació dels coneixements, l’actualització de les competències personals, socials, laborals, digitals, la cultura, el lleure, els mass-media, la realització personal, la societat de consum, l’ecologisme, el perfeccionament del seu rol com a pares, treballadors, ciutadans, consumidors. com a persones... Aquesta nova formació asseguraria una realització més plena i possibilitaria la cohesió social sobre uns fonaments més sòlids que els actuals.

L’educació d’adults ha de contribuir a redescobrir la pròpia identitat personal, ha d’ajudar a reforçar la consciència en tant que adults de les importants responsabilitats socials que els hi són inherents,  ha d’estimular les persones adultes a eixamplar el seus horitzons existencials més enllà de les preponderants preocupacions estrictament econòmiques o laborals, ha d’afavorir la seva emancipació davant un creixent context domesticador, ha de procurar rescatar les persones de l’esclavatge de la indiferència i l’alienació i conduir-les amb entusiasme pels senders del desenvolupament personal, social, laboral o cultural.

La situació a què s’ha abocat últimament la formació d’adults no ho posa gens fàcil,  aquí es proposa un suggerent camí a recórrer. Avui una nova educació d’adults no solament és possible, sinó necessària.

V. Meseguer, educador de persones adultes

Veure també: Dignificar la formació d’adults

Veure també: UNA NOVA FORMACIÓ D'ADULTS PER AL S.XXI