titulo de la web

ELOGI DE LA «INTEL·LIGÈNCIA ESPIRITUAL»

Per tal de superar “l’anèmia espiritual” molt comuna en la nostra societat, la intel·ligència espiritual obre nous horitzons vitals a les persones.

La intel·ligència espiritual es considera un poder innat de l’ésser humà, però tal i com succeeix amb tot el que és innat, exigeix un desenvolupament i una exercitació perquè pugui florir i desenvolupar-se en plenitud.

Francesc Torralba va escriure l’any passat Intel·ligència espiritual (Plataforma Editorial), obra que va ser reconeguda amb el I Premio Phánteon. En aquest llibre, el filòsof i teòleg assegura que la intel·ligència espiritual és important per les persones, però també per les cultures I els pobles, encara que aquesta no s’adscrigui a cap obediència religiosa determinada. I és que segons Torralba tot ésser humà té un sentit i unes necessitats intimes d’ordre espiritual com són la felicitat, el benestar integral i el gaudir de la vida i de la cultura, perquè la intel·ligència espiritual obre nous horitzons vitals.

Concretament, segons Torralba, amb intel·ligència espiritual es poden combatre dues coses: “la capacitat d’aprofundir o transcendir la superficialitat” i aconseguir “la consciència de ser part d’un Tot i la capacitat de veure abans allò que ens uneix a allò que ens separa”. Al mateix temps, però, Torralba posa en evidència el perill de caure en “l’anèmia espiritual” molt comuna en la nostra societat i per això crida a la importància de cultivar la dimensió espiritual de la persona, independentment de la religió que es professi.

Fins fa poc temps la intel·ligència es considerava com quelcom innat e inamovible. Es naixia intel·ligent o no, i l’educació a prou penes podia fer-hi res. Avui la intel·ligència és concebuda com la «capacitat de resoldre problemes i/o elaborar productes antropològicament significatius i valuosos».

Tots els éssers humans són capaços de conèixer el món de set formes diferents. Tots som capaços de conèixer el món per mitjà del llenguatge, de l’anàlisi lógic-matemàtic, de la representació espacial, del pensament musical, de l’ús del cos per a resoldre problemes o fer coses, d’una comprensió dels altres i d’una comprensió de nosaltres mateixos. La diferència entre els individus està  en la intensitat d’aquestes intel·ligències i en les formes en què cadascú les utilitza per realitzar les diverses tasques, solucionar problemes i progressar en els diversos àmbits.

Potser hi ha qui estar interessat en difondre una concepció antropològica reduccionista on l’ésser humà no aixequi l’esguard de la mirada més enllà de la punta del seu nas, tancat en si mateix, en la seva immanència....  Però està comprovat que quan les persones efectuen alguna pràctica espiritual o parlen sobre el sentit global de les seves vides, les ones electromagnètiques dels seus cervells presenten oscil·lacions a través de les neurones fins a quaranta megahertzs.

Les persones que conreen aquesta forma d’intel·ligència són més obertes a la diversitat, tenen gran tendència a qüestionar-se el perquè i el per a què de les coses, cerquen respostes fonamentals, són capaces d’afrontar, amb valor, les adversitats de la vida.  Aquesta forma d’intel·ligència permet accedir als significats profunds, tot plantejant-se les finalitats de l’existència i les més altes motivacions. És específicament humana, faculta per tenir aspiracions profundes i íntimes, per anhelar una visió de la vida i de la realitat que integri, connecti, transcendeixi i doni sentit a l’existència.

El desenvolupament d’aquestes múltiples intel·ligències es realitza amb la pràctica, amb l’exercici, amb el seu conreu, amb l’educació. Una bona formació en aquest sentit fa a la persona menys vulnerable a determinades patologies socials. Però per al seu desenvolupament aquesta tipus intel·ligència, com per al desenvolupament de la resta,  necessiten d’un punt d’inflexió

Des d’aquest punt de vista des del món educatiu, des d’una educació ben entesa, que persegueixi el desenvolupament integral de l’ésser humà, s’hauria de potenciar el  seu desenvolupament i no focalitzar l’atenció tan sols en el desenvolupament de determinades formes d’intel·ligència, bàsicament lligades al paradigma economicista, mercantilista i utilitarista de l’educació. L’educació hauria d’ampliar el seu horitzó formatiu i orientar-se cap al desenvolupament integral de les persones, dins el qual el desenvolupament i conreu de la «intel·ligència espiritual» constitueix un element primordial, aporta un grau superior de qualitat humana i ajuda les persones a orientar-se cap a una vida més fecunda i plena de sentit. L’anomenada assignatura de religió a l’escola pot contribuir àmpliament sens dubte a aquest desenvolupament. En aquesta educació integral tan necessària entre nosaltres per què, per exemple, el desenvolupament lógic-matemàtic sí i no el desenvolupament d’aquesta intel·ligència superior? Veiem-ne a continuació part de la seva virtualitat.


QUE ÉS LA INTEL-LIGENCIA ESPIRITUAL ?

— Francesc Torralba

El filòsof esbossa les diferents definicions sobre la intel·ligència espiritual. Es considera intel·ligent en aquest aspecte qui es qüestiona el perquè de les coses i busca respostes.

El mot Intel·ligència Espiritual fou encunyat per dos investigadors anglesos, Johar i Marshall. Ambdós descobriren que quan les persones efectuen alguna pràctica espiritual o parlen sobre el sentit global de les seves vides, les ones electromagnètiques dels seus cervells presenten oscil·lacions a través de les neurones fins a quaranta megahertzs. Aquestes oscil·lacions recorren tot el cervell, però presenten una oscil·lació més gran i estable en el lòbul temporal. Segons Zohar, la intel·ligència espiritual activa les ones cerebrals, tot permetent que cada zona especialitzada del cervell convergeixi en un tot funcional.

Segons les seves investigacions, les persones que conreen aquesta forma d’intel·ligència, la darrera explorada fins al present, són més obertes a la diversitat, tenen gran tendència a qüestionar-se el perquè i el per a què de les coses, cerquen respostes fonamentals, i a més, són capaces d’afrontar, amb valor, les adversitats de la vida. Segons la seva perspectiva d’anàlisi, les persones espiritualment intel·ligents cerquen una concepció del món, tendeixen a valorar-ne les accions, el conjunt de l’itinerari i també les diverses opcions de vida que disposa.

La intel·ligència espiritual és, doncs, la que permet accedir als significats profunds, tot plantejant-se les finalitats de l’existència i les més altes motivacions. Es la intel·ligència del jo profund, la que s’enfronta a les greus qüestions de l’existència, i mitjançant ella, cercar respostes creïbles i raonables.

Robert Emmons (2000), un altre investigador que ha aprofundit en la qüestió, defineix la intel·ligència espiritual com aquella capacitat que inclou la transcendència de l’home, el sentit del sagrat i els comportaments virtuosos. La relaciona directament amb l’experiència religiosa i ètica. També la concep com l’ús adaptatiu que fem de la informació espiritual per facilitar la vida de cada dia, resoldre problemes quotidians, i aconseguir la realització dels nostres propòsits.

Segons el seu parer, aquesta intel·ligència dóna poder per transcendir el món físic i quotidià, per tenir una percepció més elevada d’un mateix i del món circumdant. També faculta per entrar en estats il·luminats de consciència, per significar l’activitat i els esdeveniments amb un sentit del sagrat. Ens capacita per utilitzar recursos espirituals que permetin solucionar problemes de vida i comportar-nos de forma virtuosa tot assumint les responsabilitats de la vida.

Kathleen Noble (2000/2001) concep la intel·ligència espiritual com un poder innat de l’ésser humà, però que, tal i com succeeix amb tot el que és innat, exigeix un desenvolupament i una exercitació perquè pugui florir i desenvolupar-se en plenitud. La sensibilitat espiritual o espiritualitat és, en essència, una transformació de la persona que exigeix una tasca sobre un mateix, un treball sobre el propi jo. Genera un qualitat d’ésser que és el punt de partida del saber espiritual.

Cal un doble moviment per tal d’assolir aquest fi: un procés d’interiorització, i simultàniament, un moviment de superació de l’ego que s’obre vers els altres. Com altres autors, subratlla la capacitat que té la intel·ligència espiritual per transcendir l’ego i obrir-se als altres, a la naturalesa, i a tot el que existeix. En aquest sentit, la intel·ligència espiritual ens fa més oberts i permeables, capaços de connectar amb el fons dels altres. Contràriament al que hom podria pensar, activa la intel·ligència interpersonal i genera un tipus de relacions socials profundes i penetrants.

Frances Vaughan (2002) defineix la intel·ligència espiritual com la vida interior de la ment i l’esperit i la relació que se’n deriva amb l’ésser en el món. La intel·ligència espiritual implica, segons aquest investigador, la capacitat per comprendre amb profunditat les qüestions existencials a través de diversos nivells de consciència. Segons aquest autor, és més que una habilitat de la ment, ja que connecta allò personal amb allò transpersonal i el jo amb l’esperit.

Una persona espiritualment intel·ligent té una enorme capacitat de connexió amb tot el que existeix, ja que és capaç d’intuir els elements que uneixen amb el pòsit que hi ha en tots, allò que roman, més enllà de les individualitats.

David B. King (2007) ha explorat el concepte d’intel·ligència espiritual des de la Trent University de Peterborough (Ontario, Canadà). Considera que aquesta ens fa hàbils per a quatre activitats. En primer lloc, capacitat per al pensament existencial i crítica. Faculta, també, per contemplar críticament la naturalesa de l’existència, la realitat, l’univers, l’espai, el temps. En aquest sentit, transcendeix la lògico-matemàtica, perquè aquesta no s’endinsa en les qüestions existencials, ni tampoc no té capacitat crítica. Aquesta antihigènica és pròpia dels filòsofs, ja que el seu pensament és bàsicament existencial i crític.

En segon lloc, la antihigènica espiritual capacita per a la generació d’un sentit personal. La pregunta pel sentit de l’existència i la recerca també del sentit pertanyen, de ple, a la intel·ligència espiritual. En tercer lloc, aquesta modalitat d’intel·ligència ens fa hàbils per identificar les dimensions transcendents de la realitat, dels altres, del món físic i, finalment, ens habilita per a un expandiment de l’estat de la consciència.

“La intel·ligència espiritual ens fa oberts i permeables, capaços de connectar amb el fons dels altres”. “És la condició bàsica per desenvolupar l’experiència religiosa i interpretar els simbòlics de les tradicions” sortir d’estats de consciència com la consciència còsmica, la contemplació profunda, la pràctica de l’oració i l’exercici de la meditació.

Singh G. (2008) la concep com una habilitat innata per pensar i per comprendre el fenomen espiritual i per orientar l’existència quotidiana a partir d’una saviesa lliurement escollida per un mateix. Segons aquest autor, la antihigènica espiritual és la condició bàsica i fonamental per desenvolupar l’experiència religiosa i interpretar els missatges simbòlics de les tradicions religioses.

L’ésser humà té habilitat per elaborar eines i equacions, per desenvolupar sofisticades tècniques i tecnologies, però també per interpretar el sentit d’un símbol, d’una paràbola, d’un ritus i d’un missatge religiós. La antihigènica espiritual ens fa aptes per dur a terme aquesta faceta de la vida. Degudament conreada, fa de l’ésser humà un homo religiosus.

En definitiva, la intel·ligència espiritual, més enllà de les diferents i riques caracteritzacions que s’han esbossat, és específicament humana, faculta per tenir aspiracions profundes i íntimes, per anhelar una visió de la vida i de la realitat que integri, connecti, transcendeixi i doni sentit a l’existència.

Francesc Torralba és filòsof i teòleg.


Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...