«Espais interiors» o l'Educació en favor del desenvolupament d'un «món interior»
Com es pot llegir aquí, Pascal formulava a mitjans del s. XVII un suggeridor criteri per mesurar l'èxit de l'educació: un adolescent es podia considerar ben format si era capaç de passar tranquil·lament diverses hores tot sol a la seva habitació, assegut en una cadira i a les fosques.
En els nostres dies el que sovint veiem són joves amb molt poc món interior: van per altres vies, molta tecnologia -interessant si s'usa degudament- però molta pèrdua de temps. Sense Nord al qual dirigir-se i amb molt poca formació humana i cultural. Tenim una joventut que, en general, desconeix o fins i tot l'espanta el silenci. Alguns filòsofs han associat aquesta incapacitat per a l'experiència del silenci amb una falta de maduresa humana. Si el jove té món interior, podrà recórrer a un patrimoni de records, imatges, somnis, il·lusions i metes en què pensar durant aquestes hores de solitud. No s'avorrirà en absolut.
Què passaria si sotmetem als nostres adolescents al test de Pascal? Podrien suportar unes hores tot sols amb si mateixos, desconnectats de pantalles, mòbils i auriculars?
L'ésser humà és un complex ésser amb multitud de vessants i dimensions. La dimensió espiritual i transcendent és una d'elles. Encara que hi hagi qui no la vulgui reconèixer, el nostre psiquisme està configurat per transcendir l’immediat. Com a part de l’educació integral és necessari el cultiu i desenvolupament del «món interior» de les persones en tots els nivells educatius. Des d'aquesta perspectiva la "classe de religió" pot jugar un important paper en un sistema educatiu que es planteja com una de les seves grans finalitats la potenciació de la realització integral dels homes i les dones d'avui.
Espais interiors», ara sí que toca!
Per Andreu Ibarz
L’interès suscitat per la contemplació dels espais interiors de la Sagrada Família m’ha fet reflexionar sobre la situació de l’educació de la «interioritat» o del «món interior» en l’àmbit de l’escola. Evidentment, nosaltres no som l’ara ja Basílica imaginada per Gaudí però, seguint la metàfora paulina, en realitat som un temple.
Per tant, em pregunto si hem motivat prou des de l’educació familiar, escolar, del lleure..., la capacitat d’explorar aquesta dimensió, de tenir consciència d’aquest espai, de la necessitat del seu creixement i vetlla, de la seva relació amb els comportaments habituals i actituds quotidianes... En definitiva, tenim curiositat constructiva pel nostre propi «espai interior»?
La relació amb les persones ens ensenya que una interioritat sòlida i atractiva no és quelcom ridícul i que una interioritat que integra totes les riqueses i tresors de l’individu no és quelcom secundari. És més, la interioritat eleva l’humà i això es detecta ben ràpidament. Més aviat hem de preocupar-nos de valent quan no existeix aquesta interioritat.
Em consta que a Catalunya tenim experiències educatives molt interessants en aquest camp però ara em referiré a un fet puntual. En efecte, en aquest context m’ha cridat positivament l’atenció que Edu21 —un projecte d’acció i reflexió a l’entorn de l’educació a Catalunya— hagi concedit el guardó de la quarta edició del Premi d’Educació de suport a la recerca i la reflexió educativa a un treball titulat Itinerari d’educació de la interioritat a l’ESO, obra d’un grup de professors de diferents àrees (religió, música, educació física, educació visual i plàstica) del col·legi Salesians de Sant Vicenç dels Horts.
A banda del mèrit objectiu del premi —per la seva interdisciplinarietat, la comprensió integral de la persona, la capacitat d’innovació del projecte, etc.— també és tot un símbol que alguna cosa està canviant. Estem recuperant una paraula i una dimensió força oblidada en l’àmbit de l’educació. I no es tracta de recuperar idees carques o retrògrades!
Veus polítiques parlen de la possibilitat d’aprimar el currículum. Em sembla bé, però també és molt necessari «cohesionar-lo» i la interioritat és un dimensió cohesionadora per naturalesa. Alguns mitjans de comunicació van reproduir la fotografia de Jordi Pujol saludant i felicitant el coordinador del projecte. Vaig pensar: «Ara sí que toca!»
Publicat a Catalunya Cristiana.
Raons d'educador en favor d'un «món interior»
Per Andreu Ibarz
La dimensió de la interioritat ha guanyat espai en la preocupació educativa. Aquesta inquietud s’ha manifestat en diverses publicacions que han intentat descriure què vol dir viure el «món interior», a més d’una àmplia oferta formativa adreçada a educadors (pares, mestres, animadors de la fe, lleure, etc.) on s’han explicitat els eixos fonamentals de la pedagogia del desvetllament de la vida interior, acompanyats, d’una bona dosi d’experiències. A les preguntes del què i del com, convé afegir-hi la del per què. En educació —hem dit per activa i per passiva— no té sentit només «predicar» per als altres, per la qual cosa també convé raonar sobre els motius del propi educador per tal de suscitar un veritable creixement de la seva interioritat. En efecte, les raons educatives són plurals.
Un primer motiu prové del fet de donar coherència i exigència a l’opció per l’educació integral. La construcció d’un jo i una identitat madura, l’exercici del sentit crític, l’àmbit de la llibertat i de la intimitat, el conreu de la voluntat, els sentiments i les emocions, etc., són alguns seus dels aspectes bàsics. D’altra banda, en educació treballem amb experiències, aquelles que volem transmetre o aquelles sobre les quals els educands hauran d’aprendre. I per aprendre’n i treure’n conclusions sempre caldrà distanciar-se, reflexionar-hi, etc., en definitiva, interioritzar què ha passat. Aquest és un bon segon argument. Una raó més respon a la certesa que la interioritat aporta i fa créixer unes instàncies que li són pròpies i exclusives. Efectivament, el món interior és capaç d’ entreteixir les nostres fragmentacions, integra, unifica i ens obre a l’encontre. Viure la interioritat no es un blindatge respecte al món exterior. A l’inrevés, és l’oportunitat per donar veritable valor als fets o a les paraules un cop assolit en consciència allò que signifiquen. En quart lloc, la interioritat ajuda a comprendre, encaixar i posicionar-nos davant l’enorme tensió entre la continuïtat i la gran quantitat de canvis que ens toca viure com a educadors. Alhora, desenvolupar un món interior és condició de possibilitat d’un veritable acolliment i acompanyament dels infants i joves a través d’una contemplació serena, respectuosa i completa. La dimensió de la interioritat és el «temple» de la creativitat. Avui en educació aquest aspecte és fonamental. Un setè argument apunta vers la dimensió interior com un àmbit que afavoreix el «començar de nou». Efectivament, educar suposa reconduir situacions, resoldre conflictes, perdonar, reiniciar projectes, etc., i això només és possible amb una ferma disposició del cap i del cor. Finalment, el món interior és el gran pòrtic a la possibilitat d’una vida espiritual rica i profunda on Déu apareix com anhel radical o, com formula ChL 61, un entorn privilegiat on l’acció educativa de Déu es fa present a través de l’Esperit.
Publicat a Catalunya Cristiana
Educació i formació religiosa
Aquestes darreres setmanes, amb motiu del període de pre-inscripció a l’escola pública de nens i joves, s’ha tractat la qüestió en diversos mitjans. Recollim alguns dels arguments oferts.
No hi dubte que per a una educació integral de les persones, considerem important desenvolupar les manualitats, les capacitats musicals, artístiques o estètiques, els coneixements nutricionals, les competències convivencials o ecològiques, etc.… ¿com no més important serà, per al gaudi d’una vida més plena, el desenvolupament de l’autoestima, l’autoconeixement, la interioritat, la capacitat de transcendir l’immediat… en tot ésser humà?
L'ensenyament religiós és un aspecte fonamental en la formació integral de la persona i un element imprescindible en l'exercici del dret de llibertat religiosa. És un dret garantit per la Constitució Espanyola.
L'ensenyament religiós s'ofereix a tots i en tots els centres però no s'imposa a ningú. Una societat laica respectuosa amb la pluralitat de creences no s'hauria de molestar per un servei a les persones que és obligatori oferir per als centres, però voluntari per a les famílies. Sovint en certs mitjans i per alguns grups s'aboca la idea que la classe de religió és una cosa a extingir, un retard per a la modernització de la societat que l'Església tracta de mantenir tossudament com a privilegi particular. Hauríem d'haver après ja que el progrés no està unit a la retallada de la llibertat religiosa.
No caiguem en el parany de considerar que el tema de l'ensenyament religiós escolar és un assumpte privat o de l'Església. És una qüestió en què està en joc el reconeixement de la multidimensionalitat de la persona i la societat i el desenvolupament integral de les persones. Complementant la funció d’altres ensenyament la “clase de religió” té molta importància per a l’educació, perquè l’educació que ofereix l’escola ha de ser integral i, per tant, ha de tenir present la dimensió religiosa i transcendent de la persona humana
A més, l'ensenyament religiós escolar és imprescindible per conèixer i comprendre les múltiples manifestacions culturals i patrimoni artístic del nostre poble relacionades amb la tradició cristiana. Avui els infants i adolescents pateixen un analfabetisme de cultura religiosa, i això incideix en el seu nivell de cultura general. Tan sols mirant-ho des de la vessant cultural la classe de religió contribueix a què els alumnes puguin comprendre moltíssim continguts de la nostra història i de la nostra cultura, que estan teixides de continguts cristians. Difícilment es pot comprendre la nostra història, el nostre art i la nostra cultura si no es té un coneixement notable de la religió catòlica. Forma part de la nostra identitat.
Què ofereix la nostra societat als adolescents i als joves? Quins valors seriosos i autèntics presideixen la seva formació i educació? La classe de religió junt amb altres són uns bons mitjans per a oferir coneixements i valors espirituals que són indispensables per aconseguir una autèntica i rica educació integral de la persona humana. Aquesta classe contribueix a una formació humanista que l’escola ha d’oferir i promoure. Els joves aspiren a trobar valors sòlids i permanents que puguin donar significat i finalitat a la seva vida. Busquen un terreny sòlid, un punt elevat on arrelar. La classe de religió ajuda a trobar aquests valors que donen sentit a la nostra vida, satisfan el nostre desig innat de transcendència i enriqueixen la nostra cultura personal.
Amb la classe de religió els infants i joves entendran la cultura en què viuen, els valors i expressions artístiques i de tot ordre enfonsen les seves arrels en la fe cristiana. Privar a un nen del coneixement de la Religió, en el nostre cas de la Religió catòlica, és privar-lo de la possibilitat que pugui conèixer i comprendre les arrels més genuïnes de la seva tradició i cultura.
Aprendran a valorar les coses bones que hi ha en altres religions i a respectar la dignitat de tots els homes, creients o no. Adquiriran una visió harmònica del món i de la vida humana que els capacitarà per a ser persones més felices i ciutadans més lliures i responsables, constructors de veritable convivència i d'una societat en pau. La classe de Religió educa per a la millor de les ciutadanies possibles. Educa per als valors de la pau i el respecte a tots, per al reconeixement de la dignitat de cada ésser humà, home i dona; educa per a la solidaritat i l'ajuda als més pobres i necessitats ...
A més, la classe de Religió, com a servei suprem a l'educació integral del nen, ajuda al despertar dels interrogants sobre el sentit últim i definitiu de la vida. L'ésser humà no es conforma, per molt pragmàticament que visqui, amb saber què menjar o on anirà de vacances aquest estiu o el que ve ... Tard o d'hora, necessita respostes a preguntes més profundes. Per exemple: per què o per a què viu? Quin sentit té la vida i quin sentit té la mort? Per què val la pena lluitar i viure si és que mereix això la pena? ¿Som només per al temps d'aquesta vida o anhelem, racional i sensatament, viure i prolongarnos en una "terra nova" i un "cel nou", com diu la Bíblia? Aquestes són, vulguem o no, les qüestions decisives ...
Elaborat a partir de fonts diverses
