La “perversió” de la democràcia.

Una democràcia ”prostituïda” i “segrestada”

La mediocritat de la classe política reflexa les imperfeccions del sistema democràtic i la incompetència dels ciutadans, reflex d’una societat encara poc alfabetitzada políticament, per a elegir els dirigents competents que es mereixen.

Al sí de la societat catalana hi ha aspectes més brillants i ombres que l’enfosqueixen. La nostra vida pública no és dels aspectes dels quals els catalans ens puguem sentir més orgullosos. La vida pública catalana pateix dels mateixos defectes que podem trobar en altres democràcies del nostre entorn. Hi continua  havent una gran distància i un cert desconeixement generalitzat, encara que cada dia menor, entre  l’activitat política del dia a dia i les necessitats concretes i preocupacions quotidianes dels ciutadans.  El sistema electoral actual limita la pràctica d’una més autèntica democràcia. La imatge de la classe política no surt gaire ben parada davant l’opinió pública i és vista com una casta endogàmica. Absència de control popular al llarg de la legislatura, limitació de la participació política dels ciutadans, marginació dels electors de les grans decisions, participació reduïda a l’exercici exclusiu del vot cada 4 anys, privilegis i prebendes, ús partidista del poder polític,  casos de corrupció i enriquiment sospitós... Generalitzar sempre és arriscat i com a tot arreu en el món de la política hi ha gent honrada. que fa la seva feina amb dedicació, entrega, rigor i honestedat. Però quina és la salut de la nostra vida democràtica? I els nostres representants com a col·lectiu, com a “classe política”,  estan a l’altura de les circumstàncies?

La identitat nacional, el finançament, el marc legal i l’encaix amb Espanya, la crisi econòmica, l’atenció social, la immigració, la multiculturalitat i els problemes de convivència, la cohesió social, la problemàtica derivada de la protecció i foment de la llengua, l’aprofundiment en el mateix sistema democràtic, començant per la modificació de la llei electoral, la crítica a una forma endogàmica de fer política, la corrupció lligada a la política, l’escassa protecció a les famílies, el fracàs escolar, l'atur juvenil, l’absència d’un sistema de valores compartits, la infravaloració de la vida humana en gestació, són mostra d’una crisi més fonda que corroeix la nostra societat i que afecta a la qualitat democràtica del país, etc. són alguns dels problemes pendents a l’espera d’una més òptima solució. Catalunya necessita urgentment una recuperació econòmica i financera, recuperar la seva autoestima i la seva identitat com a poble, però necessita també, com succeeix en moltes societats del món accidental fer una reflexió més a fons, no tan epidèrmica, i interrogar-se també sobre els seus fonaments, sobre els valors i principis sobre els quals es vol bastir, reflexionar sobre el seu destí col·lectiu, l’horitzó de futur més o menys humanitzador cap al qual es vol encaminar i necessita també una regeneració moral i ètica, si volem construir una Catalunya no solament materialment pròspera sinó socialment i humanament avançada.

L’activitat política de fons sovint es redueix a una lluita pel poder i a una visió economicista i materialista de la societat. Quin és l’horitzó de futur que ens ofereixen? Cap a on ens encaminen els nostres dirigents polítics? ¿Quin projecte tenen per a la nostra societat, per al nostre destí col·lectiu? Quins són els horitzons col·lectius que ens proposen i quins els valors que estan disposats a defensar? Quin és el nivell d’acceptació popular de la nostra classe política?. Repassem alguns d’aquests punts.

SISTEMA ELECTORAL OBSOLET, OBSTACLE PER A UNA DEMOCRÀCIA MÉS REPRESENTATIVA.

En un acte de presentació d’Acció per la Democràcia, plataforma cívica que reivindica el canvi de la llei electoral per a l’elecció directa dels representants polítics, alguns del seus dirigents s’expressaven així:

El principal problema del sistema vigent és que traeix el principi de la Democràcia Representativa. L’elector tria entre ideologies, però no pot triar persones perquè les persones les trien les cúpules dels partits. El sistema vigent impedeix, d’altra banda, que s’estableixi una relació directa entre elector i la persona que li ha donat el mandat i per tant l’elector no és informat, ni pot aportar opinions, ni suggeriments, ni pot ser protegit de les negligències i abusos de l’Administració. Una nova Llei Electoral, una Llei Electoral millor permetria obtenir circumstàncies, condicions, més propícies per trobar bones solucions. (JOSEP MIRÓ ARDÈVOL)

“Quan el 50% de la societat civil està entre l’abstenció i el vot en blanc, és que hi ha molta desil·lusió amb la classe política. Segurament una de les causes principals d’aquesta realitat no està en les persones, sinó en les regles del joc actual, que comporten molts efectes perversos.”
“(Degut a les llistes tancades), elegits i electors són cada vegada més lluny els uns dels altres; i moltes vegades, darrera de les nominacions partidistes, acaba desapareixent la personalitat dels candidats. Això suposa que la majoria dels electors acaben votant candidats que pràcticament no coneixen i per això l’elecció és cada cop més despersonalitzada.”
“Nosaltres, per tant, volem que els que vulguin servir com a representants dels interessos dels ciutadans puguin fer-ho sense traves. Si són elegits seran responsables de les seves accions i omissions; i seran representants que es retrataran davant dels seus representats –i de les seves consciències-, sense estar sotmesos a obediència o lògica de partit, que anul·la el criteri propi i deixa sense color ni matisos la presa de decisions.” (HERIBERT BARRERA)

“Hi ha d’haver un sistema pel qual els Diputats donin compte de les seves activitats com a tals Diputats, als seus electors. I per tant, que entre el moment de l’elecció i el moment d’acabar la legislatura, es pugui fer un balanç de què han fet aquests Diputats en aquesta legislatura; i sobretot, fins a quin punt han complert allò que havien promès. I en el cas que no ho haguessin complert, que pot ser perfectament acceptable per les circumstàncies, doncs explicar el perquè no han complert.” (NÚRIA CHINCHILLA)

“No volem la ficció democràtica a la que estem sotmesos avui. “És hora d’intentar canviar les regles del joc i de demanar que a la partida nosaltres també hi volem ser. Nosaltres que no som antisistema. Però que sí que demanem el canvi del sistema per arribar a una Democràcia no virtual com la d’ara. En que els ciutadans se sentin realment representats i no esdevinguin només simples votants, sinó que puguin influir també en les decisions, no cada quatre anys, sinó quotidianes dels seus representants.” (MAGDA ORANICH)

LA DEMOCRÀCIA PROSTITUÏDA I SEGRESTRADA

Si governar un grup humà reduït com la pròpia família comporta les seves dificultats, el bon govern d'una gran col·lectivitat resulta un complex repte de difícil abast. La pluralitat ideològica, la diversitat i disparitat de parers no ho posen gens fàcil. No obstant això ens trobem en un moment històric, en una cruïlla, en què els ciutadans tenim dret a exigir una regeneració de la vida democràtica. La utilització de la maquinària del poder per dur a terme, per exemple, discutibles transformacions socials estan posant unilateralment en dubte horitzons culturals sense que els ciutadans tinguem la possibilitat de fer sentir la nostra veu en qüestions de màxima importància per al futur destí col·lectiu. La política no pot convertir-se en un tripijoc entre forces polítiques mentre els ciutadans contemplem impassibles l’espectacle.

Vivim a l'era de la democràcia. Molts Estats tenen una democràcia formal, no obstant això hi ha molts aspectes a aprofundir i millorar fins a aconseguir una democràcia veritablement participativa. El sistema democràtic posseeix un valor intrínsec  que el fa de per si mateix recomanable. És un camí, un instrument, una metodologia, per aconseguir objectius ulteriors com la justícia social, l'estabilitat política, el creixement econòmic, el benestar social o la pau internacional. Valors com el principi de la majoria, el sufragi universal, la responsabilitat de donar comptes davant els electors, la possibilitat de canviar el govern pacíficament  a través d'eleccions en comptes d'utilitzar accions violentes suposen conquestes irrenunciables inherents al sistema democràtic. La nostra cultura política ens porta a considerar-los com a “valors” intrínsecs a la democràcia.

No obstant això, la democràcia avui està perdent credibilitat i significat. Entre els símptomes d'aquesta crisi democràtica: la desafecció dels ciutadans a la política, la disminució de la participació electoral i de pertinença als partits, la desconfiança en la classe política, el seu funcionament com una casta, el funcionament despòtic en la vida interna dels partits, el menyspreu dels ciutadans entre períodes electorals, la falta  de comunicació dels electors amb els seus representants, l'absència de mecanismes per un més estret control de l'activitat política per part dels ciutadans... La falta d'honestedat i de credibilitat de la classe política, la depauperada vocació de servei al bé comú per damunt de l’interès partidista, la partitocràcia, la corrupció, l'abandó de l'ètica com a referent de l'acció política, el bescanvi i el mercadeig amb els fons públics per assegurar els interessos partidistes, la crisi de la representativitat, la fal·làcia de la participació democràtica, els intents del poder per controlar i estretir determinats drets dels ciutadans, etc. són algunes de les imperfeccions del sistema democràtic actual, més formal que una altra cosa. 

La democràcia actual ha de superar les seves imperfeccions... L'interès per la cosa pública i la participació és un dels aspectes més importants a recuperar. Un sistema democràtic hauria de representar el mitjà per excel·lència per a la participació de tots els ciutadans en la construcció de la pròpia comunitat a la qual pertanyen. En canvi actualment assistim a un buidatge de les formes que tradicionalment han caracteritzat la participació democràtica en la vida pública. Els ciutadans haurien de ser els protagonistes actius d'una autèntica democràcia veritablement participativa. La “democràcia sense qualitat” se la defineix com el sistema en el qual falta el vincle de la responsabilitat directa del representant polític davant l'elector i s'ignora al ciutadà durant tot el període que transcorre entre una elecció i una altra. Aquesta és la trista realitat actual.

LA CLASSE POLÍTICA COM A PROBLEMA / CRISI DE REPRESENTATIVITAT

I qui fa aquesta política? Avui la classe política és una solució per resoldre els problemes dels ciutadans o un obstacle per trobar la ràpida solució als mateixos? A tenor de les enquestes d'opinió la classe política no gaudeix d'excessiu bon predicament, ocupa el tercer lloc entre les preocupacions dels ciutadans. La classe política s'ha guanyat a pols el seu desprestigi davant el poble. Ja han esgotat tota la seva credibilitat. S'ha trencat la confiança entre l'elector i els seus representants. Desconfiem de la seva paraula i de la seva acció. La falta de credibilitat provoca una enorme desafecció de la vida pública per part dels ciutadans. La impossibilitat dels ciutadans de triar directament als seus representants a través de llistes obertes, més per la credibilitat personal que li puguin merèixer determinades persones que per les sigles, les idees o el paraigua ideològic sota el qual s'emparen, la impossibilitat de demanar-los comptes, el desprestigi dels representants polítics en la forma d'exercir la seva funció representativa, la seva actitud endogàmica i allunyada de la ciutadania, la falta de veritable llibertat i de crítica respecte a la cúpula dirigent en la vida interna de molts dels partits polítics, ments servils, sovint més disposades al servei del dogma que marca el partit que a exercir la llibertat de consciència, d’autonomia,  ... fa que se la contempli més com un problema que com a part de la solució.

Per a una part important de l'opinió pública els polítics són considerats com una casta que procura fer carrera a l’interior dels partits polítics per “col·locar-se” i una vegada instal·lats fan d'aquesta activitat la seva veritable professió, més al servei dels seus interessos particulars que al servei del bé general, i que obedients als  interessos partidistes i encegats per la ideologia en què s’emmarquen són incapaços en qüestions capitals de desmarcar-se del seu gremi i defensar les seves posicions amb consciència i convicció profunda. D’existir un sistema electoral de llistes obertes, a quants de l’actual caterva política escolliria el poble?. Ens trobem, doncs, amb una ciutadania que no se sent adequadament representada per l'actual classe dirigent. Tot això porta a un debilitament i a una crisi del sistema democràtic.

LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA

Aquest deteriorament i perversió del sistema democràtic el podem contemplar en aspectes com per exemple l'exclusió de la gran majoria de la població de la seva participació en la presa de decisions en aquelles grans qüestions que afecten al nucli mateix, al nervi central, d'una convivència en pau, en detriment d'una delegada i reduïda casta de ciutadans, la falta de mecanismes de control per part de la ciutadania més enllà dels processos electorals, el furt a la ciutadania de la possibilitat d'expressar-se i ser consultada en casos importància màxima quan es posen en qüestió principis i valors essencials que fonamenten el nostre ordenament convivencial.

A la societat actual predomina més una creixent partitocràcia que una autèntica democràcia. Una de les causes que ens aboca a aquesta situació és el sistema electoral i el sistema de partits vigent: un sistema caduc, obsolet per al s. XXI, que com tantes altres coses necessita ser renovat i ser canviat. Un sistema que allunya als ciutadans de l'interès per la cosa pública i no fomenta la seva participació activa i crítica davant la mateixa és un sistema pervers que necessita ser reformat.

L’autèntica democràcia seria la democràcia participativa, no la que se'ns ha imposat, en la qual el poder està segrestat, controlat, per la classe política. Cap sistema és veritablement democràtic si el poder no està controlat per un poder popular lliure i eficient. Hi haurà democràcia veritable quan tot el poble tingui oportunitat de participar, a través de les organitzacions socials, en les decisions públiques.

És fa necessària una reflexió col·lectiva per afrontar la situació d’impàs en què es troba l’actual sistema democràtic. I això requereix l’enfortiment i l’implicació de tota societat civil, implicació que ha de significar quelcom més que anar a votar  i recolzar un programa polític. El poble hem de tornar a recuperar la sobirania que en la pràctica se’ns arrabassa i que un cop conclosa la nostra limitada participació a través de les eleccions es desvirtua i es prostitueix. El veritable sobirà és el poble, com assenyala la Carta Magna  i no els polítics una vegada han estat escollits. Ser crítics qüestionant els errors que cometin perquè canviïn de rumb i recolzar-los en tot el que beneficiï al poble. D'això en diem «crítica constructiva».

La relació directa entre el representant i l'elector donaria una major vivacitat a la dedicació política. Participar no significa solament votar, ni tan sols implica solament l'assumir un rol actiu i responsable en l'expressió de les exigències polítiques, en la recerca de solucions i decisions de govern. La democràcia representativa s'ha de complementar adequadament amb la consulta directa als ciutadans en les qüestions de major rellevància per als mateixos, de manera que les decisions legislatives en aquestes matèries principals s’haurien de sotmetre a referèndum.

LES CARACTERÍSTIQUES PERSONALS DEL BON POLÍTIC

Al llarg d’aquests últims temps els ciutadans han pogut constatar que: en les darreres tres convocatòries l’abstenció més els vots en blanc ha superat, o s’ha acostat molt el 50%. Els seus mandataris només els tenen en compte cada quatre anys al moment de les eleccions. Les llistes són tancades i bloquejades i furten a la ciutadania la seva representació i mandat. El Parlament representa més els partits que els ciutadans. No hi ha cap possibilitat de relació entre electors i elegit. Es produeixen en ocasions determinats pactes electorals que desvirtuen el criteri dels votants.

Tot això desorienta i perverteix el sistema democràtic i el ciutadà se sent decebut. Volem diputats que representin el poble més que el Secretari General del seu partit. AQUESTA SITUACIÓ HA DE SER MODIFICADA i per això es vol demanar amb perseverança una NOVA LLEI ELECTORAL.

Catalunya no necessita una casta política que torni a reproduir el lamentable espectacle a què ens tenen acostumats, que es tapin les vergonyes uns als altres una i altra vegada.  Persones amb vocació de servei al bé comú és el  que necessita la vida pública. La qualitat humana de les persones  és factor essencial per a recuperar la confiança en els nostres polítics. Persones creïbles, honrades i íntegres i no boletaires de fi de setmana a la recerca del vot captiu és el que necessitem. Alguns d’ells semblen més interessats en fer carrera a l’interior del partit polític i “col·locar-se”  que moure’s motivats per una sincera vocació de servei al bé general. El sistema actual permet accedir al poder a persones i ments que difícilment arribarien a ocupar aquests llocs amb unes eleccions de llistes obertes i que un cop en el poder, quan se’ls subministra l’important maquinària del poder polític, poden representar un perill, disposats a convertir-se en el seu àmbit en petits dictadors amb vocació totalitària.

Les campanyes electorals a la pràctica, en gran mesura, es converteixen en un exercici de prestidigitació, de seducció de voluntats, més per mitjà de sofisticades tècniques comunicatives que per la consistència de les propostes i de l’argumentari emprat. El que es necessita amb urgència és una nova classe de polítics vocacionals, amb  credibilitat i  coherència personal.

Anem a dibuixar el perfil d'un bon líder, sigui governant o de l'oposició, des de la perspectiva de l'ètica. Descrivim l'ideal del líder polític. Aquest ha de ser una persona:

• Profundament humana i humanista
• Honesta, sincera i coherent amb si mateixa i amb els altres.
• Responsable, generosa i amb esperit de sacrifici, que no fa les coses per obligació sinó per convenciment.
• Que tingui credibilitat i infongui confiança al poble.
• Que tingui consciència i sensibilitat social.
• Que sigui crítica de la realitat local, nacional i internacional.
• Que no sigui dogmàtica. Ferm en les seves conviccions polític-socials, però tolerant i oberta al diàleg.
• Autocrític i amb capacitat de corregir actituds, línies de pensament i pràctiques polítiques.
• Que tingui sensibilitat davant el sofriment de la gent.
• Que tingui esperit solidari amb els de prop i més enllà de les fronteres.
• Que sigui una persona amb esperit internacionalista, oberta a tots els pobles i cultures.
• Que sigui una persona respectuosa amb tots, fins i tot amb els quals no pensen com ella.
• Amb valors ètics i morals ben arrelats, lliure d'interessos personals, grupals o partidistes.
• Que mani escoltant al poble i a les seves bases socials organitzades.
• Disponible per servir i dedicar el millor de si al servei del seu poble.
• Coherent entre el que diu, viu i fa. I que la seva ideologia estigui en harmonia amb les seves actituds i pràctica.
• Que sigui democràtic i respectuós amb les decisions de la comunitat.
• Amant de la veritat i del que és just.
• Que no sigui oportunista i manipulador, i que tampoc es deixi manipular pels altres.
• Que no busqui protagonismes ni personalismes.
• Que prioritzi el bé del país per sobre d'interessos de la seva organització o partit.
• Que busqui sempre el bé comú amb una opció preferencial pels més pobres i exclosos.
• Que tingui capacitat de perdonar i que sigui agent de reconciliació
• Que davant la realitat local, nacional i internacional prengui una clara i ferma opció pel projecte de vida del poble enfront del projecte de mort de l'oligarquia i de l'imperi.
• Que sigui una persona amant de l'estudi i de l'anàlisi soci-econòmic, polític, cultural i ambiental.
• Que sigui respectuós i defensor dels drets humans, socioeconòmics, polítics, culturals i ambientals.
• Persona amant i defensora del medi ambient.
• Que sigui profundament respectuós de les creences dels altres.
• Auster en la seva forma de vida personal, donat el context de crisi que es viu.
• Persona madura i decidida per enfrontar els conflictes.
• Que contagiï ànim i esperança.
• Que propiciï la unitat.
• Que tingui bon caràcter, amable i cortès amb tots i crei un clima de confiança.

Aquest és un perfil ideal, la qual cosa no vol dir que tot bon líder hagi de reunir la totalitat d'aquestes característiques. No obstant això, aquest és el referent, un ideal al qual hom ha d’aspirar.

PER UNA REGENERACIÓ DE LA QUALITAT DE LA VIDA PÚBLICA

Per una regeneració de la qualitat democràtica de la “res pública”, amb una major participació i un major control per part de la ciutadania. Votar no solament pensant en la butxaca sinó també en els  principis i valors que han de garantir la viabilitat d'aquesta societat en el futur.

A qui fer confiança? Dos botons de mostra que ens poden ajudar a esbrinar on està cadascú: quina posició manté respecte la defensa del dret primordial a la vida de qualsevol membre de la família humana, independentment de la fase de desenvolupament en què es trobi i si es compromet o no explícitament a modificar la llei electoral en la propera legislatura?

Ara és el moment de fer sentir la teva veu. No et deixis seduir  per atractius eslògans, volades de coloms o falses promeses. Digues prou i ajuda a canviar l’actual situació. Obrir vies de representació alternatives. Apostar per la renovació. Permetre l’ entrada d’aires nous a la vida pública catalana pot ser una opció.

Pel moment serà bo encertar amb la papereta, pel bé del país i pel bé de cadascú dels ciutadans que hi vivim.  I com acabava un dels article anteriors: Potser sortiran quatre anys més d’aprofitar-se de nosaltres. O no. De nosaltres depèn. Que tinguem sort!

Elaborat pròpia, a partir de materials i recursos diversos

Veure també:

La democracia: un medio, para qué fin?