titulo de la web

L’ABRIL, MÉS DE L’AMOR I LA CULTURA

“VALORS” es una revista de reflexió i diàleg de periodicitat mensual, editada a Mataró, amb continguts sempre interessants i de qualitat. Excepte els darrers números, a la resta s’hi pot accedir aquí, en format .pdf.

Del número 4 d’abril de 2004 extraiem alguns petits articles que fan referència a dues de les festes més importants dins la tradició cristiana i cultural catalana. El número complet, on s’hi pot trobar una suggeridora entrevista on es parla sobre l’amor, es pot descarregar aquí.

 

Saviesa i estimació

EDITORIAL, Valors 4, abril 2004: L'amor

Amb el mes d’abril arriben dues festes de tradició religiosa a casa nostra: la Pasqua, festa per excel·lència dels cristians i la diada de Sant Jordi, que tot i ésser de treball, s’ha convertit en la festa més popular i esperada pels catalans. El llibre i la rosa són símbols que hem exportat a d’altres països del món.

Sant Jordi, entre altres coses, expressa el desig de saviesa i la capacitat d’estimar, dos valors imprescindibles i que estan a l’arrel antropològica d’avui dia. L’ésser humà és lliure, intel·ligent i capaç d’estimar.

Mantenir les persones en la ignorància constitueix una de les formes més habituals de domini i explotació. Tota persona té el dret a desenvolupar la seva intel·ligència de manera digna i suficient. I no solament per adquirir uns coneixements, sinó també per assolir la saviesa de viure en plenitud. No ens podem conformar amb l’acumulació de dades i d’informació, cal aprendre a llegir la lletra escrita, però també els esdeveniments, els signes i símbols, les actituds i totes aquelles situacions que ens ajudin a adquirir la capacitat de gaudir de la vida. Un llibre és un regal d’aquesta saviesa, que ens fa llegir la nostra existència i la dels altres, per descobrir el misteri que s’amaga en la realitat que ens envolta i toca viure. La rosa expressa la necessitat d’estimar i deixar-se estimar de l’ésser humà.

L’amor no és un suplement, quelcom opcional que puguem viure o no. És consubstancial a la vida, un element essencial de la persona humana. L’amor l’hem reduït a l’àmbit de la família o dels amics, però conté tants matisos i expressions com relacions humanes hi ha. Fa falta amor en totes les relacions interpersonals (socials, polítiques, culturals, lúdiques, laborals, etc.) i també en les relacions intergrupals. Sense aquesta estima no pot existir la solidaritat.

Finalment cal dir que aquesta saviesa i estimació, tot i ser tan vitals i necessàries, no es poden imposar ni exigir, han de donar-se lliurement perquè siguin veritablement humanes. Per això Sant Jordi representa el cavaller, l’home lliure, senyor de si mateix, intel·ligent i que estima. Aquesta és la seva fermesa i valentia. Aquests valors són els que també hem d’exportar si volem una societat més justa i en pau.

Font: VALORS nº 4, L'amor



Escriptors, editors, llibreters i llibròfags

ANÀLISI SUBJECTIVA D’UNA PATOLOGIA INCURABLE

Albert Calls

La batalla no està del tot perduda mentre algú llegeixi, pensi, creï i imagini a lectura permet conèixer nous móns i noves idees, potser per això des de les dictadures i les formes d’opressió s’ha combatut com si fos l’anatema més gran. Els missatges que s’amaguen rere un poema de tres versos, un tebeo contracultural o una novel.la d’en García Márquez es concreten en un de sol: fan pensar, des de l’evasió cap a paradisos artificials fins a l’aprenentatge que et fa ser millor, qüestionar el teu entorn i la pròpia vida, com fa la petita costurera xinesa, de Dai Sijie, que gràcies a Balzac abandona l’entorn rural en el que viu i afronta una nova existència. Em vaig criar envoltat de llibres i aquests van ser els meus millors amics, durant molts anys. Em van obrir finestres a una velocitat malaltissa: llegir és bo, però fer-ho massa pot conduir-te a una síndrome quixotesca perillosa en un món en el qual cada dia t’esclafes, almenys dues o tres vegades, contra l’asfalt de la veritat més contundent. Res més perillós que deixar-te dominar per les idees llibresques i que arribi un moment que no les diferenciïs de les del món real.

La meva geografia literària seria difícil de concretar: des de Moby Dick fins a Jep i Fidel, de Malcom Lowry fins al Capitán  Trueno o Tallaferro, de la Bíblia fins a Jack Kerouac o el Corto Maltés de l’Hugo Pratt… també l’obra dels autors més propers en  el nostre entorn, com en Valerià Pujol, en Martí Rosselló, en Rafael Vallbona o la Care Santos, per esmentar-ne alguns. Dels amics llibres he passat als amics escriptors, editors, llibreters i llibròfags, creuant una i altra vegada la línia de la realitat amb la dels somnis fins perdre’m qui sap on.

El llegir pot manifestar-se com una addicció malaltissa, potser per això vaig passar a l’escriptura, a l’edició i a fer de llibreter, fins i tot, tota una trajectòria cap a la ruïna econòmica i, mig en broma, sempre dic que acabaré vivint del paper imprès, fent de  drapaire  possiblement (amb tots els respectes). Els símptomes de la malaltia lectora es manifesten, a més, en la visita obsessiva a les biblioteques, a les llibreries de tot el món i a perdre sempre la  vista en els volums que els altres tenen a casa seva.

No sé si en tots aquests de vida paral•lela m’he perdut alguna cosa important. Segur que sí, però alhora me n’he estalviat moltes d’altres de supèrflues i trivials, molt més si tenim en compte com ha evolucionat el món, en general, i el nostre, el que tenim més a prop.

En tots aquests anys que he viscut amagat entre les paraules, en un món personal i intransferible, la societat ha continuat fent el seu curs i, el més important per a la reflexió que vull concloure, la imatge ha anat guanyant espai als mots. Així, si molts de nosaltres, de petits, quan llegíem, havíem d’imaginar-nos les coses i crear els nostres propis personatges i escenaris, ara és molt més difícil perquè existeix una cultura visual aclaparadora, que aniquila la capacitat creativa de l’individu i que possiblement li dóna molts referents plàstics i molts pocs pensaments individuals o elaborats. Metafòricament: de jugar amb el madelman i el geyperman s’ha passat als jocs de la realitat virtual de l’ordinador, de la imaginació creadora a què et donguin les coses fetes, de la vivència individual a la realitat confegida i venuda en llauna, per a ser con- sumida i que tots siguem consumidors del que sigui. Potser es tractava d’això, no? Penso, doncs existeixo, no: consumeixo, doncs existeixo.

Els llibres ja ens avisaven d’això, que arribaria el dia que els dolents ens la clavarien per l’espatlla si no estàvem a l’aguait. I la batalla, tot i que sembla gairebé perduda, no ho està del tot mentre algú llegeixi, pensi, creï i imagini.

Albert Calls i Xart (Cabrera, 1966) treballa de periodista i ha escrit nombrosos llibres. Les seves inquietuds culturals l’han dut a fer d’editor, de llibreter i d’activista cultural

Font: VALORS nº 4, L'amor


 

Viure la Pasqua de la feminitat

"Aquelles dones són icones de fidelitat, són valentes i no tenen por, mentre resen des de la soledat i el silenci"

Josep Lluís Socías

M’han demanat que escrigui per la revista que sortirà el mes d’abril. Ho faig a meitat de març, sabent que els primers dies d’abril  seran les acaballes de la Quaresma; després, la Setmana Santa; la setmana de Pasqua i el temps pasqual. Què puc dir perquè el que escrigui tingui actualitat per a qualsevol lector que prengui la revista la primera setmana, la segona o la darrera?

No puc resistir no parlar d’un opuscle que acaba de ser traduït a la nostra llen- gua: Llum de clara esperança, de Pauline Lodder. Ella és una dona holandesa que viu i treballa fa temps a Suïssa. Ella és agent pastoral i fa una bona tasca en aquell país. A més,  escriu.  Son escrits curts, vius, actuals, vibrants i que arri- ben a allò més profund d’un mateix.

Fa un comentari de l’evangeli en el moment que deixen Jesús mort dins el sepulcre, després que tots els homes han marxat. I diu: “Les dones amigues de Jesús resten assegudes davant el sepulcre... Les dones saben esperar el naixement d’un infant... o el naixement d’una nova vida. Esperen davant el sepulcre, davant la mort... Hi eren també al peu de la creu. Esperen les promeses de Déu. Resten en silenci i no fan especulacions. Esperen la promesa de Jesús: Jo seré amb vosaltres fins a la fi del món.  Aquelles dones són icones de fidelitat, són valentes i no tenen por mentre resen des de la soledat i el silenci. Confien en Déu. Les santes dones són allà per acollir l’anunci de la bona nova de la resurrecció de Jesús; per a compartir-la amb tots”.

Josep Lluís Socías és rector de la Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat de Mataró

Font: VALORS nº 4, L'amor


Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...