titulo de la web

CONNECTANT AMB LES NECESSITATS DELS PARTICIPANTS (1)

“Comenceu a conèixer els vostres alumnes, perquè amb tota seguretat no els coneixeu.”(Rousseau)

Els professionals hauríem d’aprendre a escoltar i saber comprendre més enllà del missatge immediat i explícit de la persona; aprendre a escoltar en profunditat la persona que tenim al davant; percebent no solament les seves paraules sinó el fons de la persona (Carl Rogers)

De vegades els adults absorts en els seus quefers quotidians, solen ignorar o percebre com a aliens temes i valors de capital importància. Altres vegades la desconnexió entre el que s’ensenya a l’escola i la vida produeix desencantament: el desencantament de no arribar a conèixer, a comprendre, a descobrir el que es desitja, el que de veritat es necessita (Col·lecció TC. Ed. Salvat)

Redescobrint els orígens

En temps molt remots, fa molts milions d’anys, des del moment en què la biologia va ser impotent per a transmetre a través del codi genètic totes les possibilitats per a sobreviure, apareix la necessitat de l’Educació. Originàriament l’Educació va aparèixer com un mecanisme de supervivència, per a sobreviure enmig d’un entorn sovint inhòspit, per ensenyar a viure. L’Educació irromp, doncs, en l’escenari dels humans, com una necessitat vital, essencial, de capital importància, sense la qual la supervivència individual es feia molt més difícil. L’espècie humana tenia una sèrie de necessitats que no hi havia manera de comunicar-les a la descendència mitjançant els gens hereditaris. L’Educació apareix com una de les necessitats humanes més importants. Els individus humans havien de realitzar tot un conjunt d’aprenentatges sense els quals la seva supervivència perillava. Va ser llavors quan va haver d’ensenyar-los a la prole perquè aquesta no morís de fam, de transmetre’ls per mitjà de l’Educació. La supervivència dels seus membres depenia, en gran part, de l’èxit o fracàs en aquests aprenentatges. Comença, doncs, la tasca educativa. A partir de llavors, la vida “civilitzada” ja no es transmetrà tant per herència, sinó que es comunicarà a través d’Educació. L'home, animal social, per esdevenir plenament humà ha de “civilitzar-se”, ha d’humanitzar-se, ha d'aprendre a ser "humà".

L'Educació és tan antiga com l'ésser humà. En efecte, des de la seva aparició la nostra espècie es va preocupar de «criar», «cuidar», «conduir» els seus fills fins que poguessin valdre's per sí mateixos. Criar l’infant, nodrir-lo, conduir-lo, tenir-ne cura, instruir-lo, guiar-lo, orientar-lo, ajudar-lo a desenvolupar-se, extreure les seves millors potencialitats, formar-lo física, psíquica, moralment, orientar-lo cap a la maduresa venien a expressar, en el fons, una mateixa activitat educativa orientada al creixement, desenvolupament i maduració dels membres de la nostra espècie. En el nou escenari irromp, doncs, entre els humans la necessitat de la tasca educativa, una educació al servei de la transmissió d’un “bagatge” vital, capital per a la supervivència. La genuïna tradició educativa al servei de la transmissió del millor “bagatge cultural” acumulat per la nostra espècie, al servei de les urgents, peremptòries, necessitats humanes.

L’Educació en transformació

En els últims segles, deixant ara de banda els intents renovadors i alliberadors d’algunes corrents pedagògiques, en general l’ensenyament s’havia centrat en la introducció de les grans masses de població a la cultura lletrada, sobretot com a mecanisme al servei de les urgents necessitats de la producció i del mercat, i ha girat entorn la transmissió d’un “bagatge cultural” que en sí mateix s’havia allunyat bastant de respondre a les necessitats de les persones. La necessitat d’introduir els aprenents en el domini dels mecanismes propis d’una cultura lletrada havia fet perdre de vista la finalitat més genuïna de l’Educació, lligada a l’aprenentatge dels mecanismes necessaris per a la satisfacció de les pròpies necessitats. Prenent, doncs, com a referència els seus orígens, tot vertader projecte educatiu hauria de partir de l’anàlisi de les necessitats de les persones en un context determinat i procurar ensenyar la millor manera d’afrontar i satisfer aquestes necessitats. No obstant, la realitat sol ser bastant diferent. Sovint, en l’educació formal, la inèrcia que encara arrosseguem de l’ensenyament tradicional ens porta a dissenyar uns projectes educatius encara molt decantats a l’acumulació del saber, en una perspectiva bàsicament “logocèntrica”, on el saber pel saber encara ocupa una posició preeminent, i això a partir d’uns currículums prèviament establerts, confeccionats sota aquesta mateixa lògica logocèntrica, sovint aliens als interessos dels participants i bastant allunyats de les necessitats reals de les persones adultes. Sovint s’intenta “embotir” els participants d’una munió de coneixements de vegades molt allunyats dels seus interessos i necessitats reals,... però enfront les inèrcies que encara ens tenallen nous enfocaments, alternatius als tradicionals, es van obrint pas en l’escenari educatiu.

Últimament l’ensenyament està experimentant un nou enfocament, un replantejament més positiu de l’Educació. En el món educatiu s’està estenent l’adopció de la perspectiva constructivista, segons la qual el coneixement és construeix a partir dels propis coneixements previs, amb la voluntat de què els aprenentatges, degudament integrats, esdevinguin per a cada persona significatius i funcionals. Els nous plantejaments obren noves possibilitats en tots els àmbits educatius, també en el de l’Educació i la formació de les persones adultes. La transformació que s’està experimentant en el món de l’educació, amb l’adopció d’aquesta nova perspectiva, fa que l’educació s’orienti cap a una formació més integral de les persones i que allò a integrar i a assolir ja no sigui tan sols el saber pel saber, sinó un conjunt de “competències” que es consideren bàsiques. L’actual enfocament de l’ensenyament, que entronca amb algunes de les millors corrents pedagògiques no convencionals de fa unes dècades, està centrat en la formació de totes aquelles competències necessàries per al ple desenvolupament de la persona en els diversos àmbits de la vida: les competències que les persones necessiten dominar per desenvolupar les seves funcions en la societat, en la seva vida personal, familiar, laboral, social, cívica, cultural... així com per a resoldre problemes i situacions amb què es puguin trobar al llarg de la seva vida.

En aquest nou escenari, tot projecte d’Educació, i més en l’àmbit de l’Educació de les persones  adultes, hauria d’estimular la participació dels adults i donar-los més protagonisme en l’elaboració del projecte educatiu i en el disseny del currículum. Un projecte així hauria de tenir com a prioritari, en una primera fase, auscultar quines són les necessitats dels seus participants, a més de detectar les necessitats estrictament acadèmiques. I si pretén ser un vertader projecte educatiu mirar de respondre el més adequadament possible a les necessitats prèviament detectades i formulades. Com detectar aquestes necessitats i quines prioritzar educativament? Aquest representa el punt de partida d’una més autèntica Educació i per tant, en un escenari educatiu participatiu i col·laboratiu, és una qüestió fonamental i prioritària a resoldre en cada centre. Caldrà crear les condicions adients, establir els mecanismes pertinents i crear eines adequades per a detectar-les.

Elaboració pròpia

següent





Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...