titulo de la web

Estrès, vulnerabilitat i resiliència

Per l'organisme humà, més que els gens, el que importa és què els fa activar, com interactuen amb l'ambient extern i intern, com s'ha gestat la complexa història de cadascú de nosaltres.

  • Cadascú de nosaltres tenim el nostre propi llindar de tolerància a la frustració.
  • Una dosi equilibrada de cortisol ajuda al còrtex prefrontal a madurar, incrementant el flux sanguini d'aquesta àrea i formant vies de connexió entre l'hipotàlem i el sistema nerviós parasimpàtic.
  • La vulnerabilitat de l'infant a l'estrès comença ja a l’úter matern.
  • Amb la construcció d'un vincle bon afectiu que proporciona seguretat també s'estan construint les bases de la capacitat de resiliència.

Un reguitzell d’aportacions més fetes per la Dra. M. Sadurní per a la bona criança dels nostres infants. Tot un conjunt de avenços experimentals i recomanacions pedagògiques, una sèrie de coneixements molt útils per a la bona educació dels més petits. Un conjunt de recomanacions que constitueixen condicions indispensables per a la construcció d’una societat socialment saludable i psíquicament sana, no traumatitzadora ni culpabilitzada, realitzades des del coneixement científic i l’experiència pràctica, fetes amb delicadesa, tendresa i finor expositiva. Per a la seva difusió entre el gran públic, presentem un resum de l'epigràf "Estrès, vulnerabilitat i resiliència" de l'obra de l'autora M. SADURNÍ: Vincle afectiu i desenvolupament.

Ni el rostre ni les paraules del pare i la mare o d'aquells que tenen cura dels infants transmeten sempre consol i pau. Una petita dosi d'emocions negatives i de frustracions són necessàries per al desenvolupament cerebral. Una expressió negativa i enfadada del rostre matern/patern pot produir l'alliberament de les anomenades "hormones de l'estrès" com el cortisol(*) i l'aturada de la producció de la norepinefrina i la dopamina. Una dosi equilibrada de cortisol sembla que ajuda al còrtex prefrontal a madurar, incrementant el flux sanguini d'aquesta àrea i formant vies de connexió entre l'hipotàlem i el sistema nerviós parasimpàtic, vital per a la capacitat d'aprendre quins comportaments són acceptables en un context cultural determinat. Sense una dosi de cortisol el sistema d’inhibició no maduraria i per tant, no hi hauria capacitat d'aprenentatge d’allò que puc fer i d’allò que no puc fer, d’allò que és perillós i d’allò que no ho és. Un just equilibri, heus aquí la qüestió.

CervellUn just equilibri que serà diferent per a cada infant i el seu llindar de sensibilitat. És important saber que cadascú de nosaltres tenim el nostre propi llindar de tolerància a la frustració. Aquest llindar, però, no és quelcom rígid. Té a veure tant amb la nostra historia afectiva passada com amb el sosteniment afectiu actual de les persones que tenim a prop. Són aquestes historiés relacionals, les que, en una situació traumàtica o estressant ens poden ajudar a conservar-nos dins d'uns límits, capacitat que ha rebut el nom de resiliència. La capacitat de resiliència reposa en la construcció d'un vincle afectiu de qualitat en els primers anys d'infantesa. La mare que té la capacitat de regular les emocions del fill i de compartir emocions positives amb ell, té també la clau per aconseguir que aquest infant, de gran, tingui més capacitat d’autoregulació, que no es senti desbordat per les emocions negatives i no sigui tan vulnerable al canvi i a les pertorbacions de la vida. Dit d'una altra manera, amb la construcció d'un vincle afectiu que proporciona seguretat també s'estan construint les bases de la capacitat de resiliència.

La capacitat de regular les emocions i l'estrès és quelcom fonamental. Quan anem més enllà del nostre equilibri i les emocions ens porten a una situació d'estrès que ja no podem contenir, es produeix un excés de cortisol. Si això passa molt sovint o de forma perllongada, aquests nivells de cortisol no poden ser reabsorbits i s'acumulen en el nostre cos, afectant el sistema immunològic i estructures cerebrals com l'hipotàlem que, en aquestes condicions, dóna l'ordre de no deixar de produir cortisol. Al final, aquest excés perjudicarà altres centres cerebrals com l'hipocamp i, amb ell, quedarà afectada la capacitat de memòria i atenció o afectarà la producció de neurotransmissors tan importants com la dopamina i la serotonina. Massa cortisol pot afectar el desenvolupament de la part orbitofrontal del còrtex, una àrea responsable, entre altres funcions, de la capacitat de "llegir" els missatges socials i de la capacitat d'adaptar el propi comportament a les normes socials. Ara bé, un nivell més baix de cortisol també podria portar a altres tipus de desordre, inclosos estats de dissociació. Alguns científics ens alertin, per exemple, que els fills de mares deprimides solen tenir nivells més baixos de dopamina, epinefrina i norepinefrina o que la vulnerabilitat de l'infant a l'estrès comenci ja a l’úter matern, quan una mare que genera altes dosis de cortisol passa part d'aquesta substància al fill en gestació a través de la placenta. No ens ha d'estranyar, doncs, que, amb tota aquesta desregulació, el camí que mena cap a la possibilitat de desenvolupar una malaltia mental quedi obert al trànsit.

Fixem-nos, doncs, com de lluny estan d'aquests postulats les concepcions mecanicistes que veuen les malalties mentals únicament com una expressió de diferències genètiques que porten a una concreta vulnerabilitat mental i a una disfuncionalitat bioquímica determinada. Hi ha un gen per a la depressió, per a l’addicció a l'alcohol, per al TDHA? Les coses no son tan senzilles. Per l'organisme humà, més que els gens, el que importa és què els fa activar, com interactuen amb l'ambient extern i intern, com s'ha gestat la complexa història de cadascú de nosaltres.

Font : M. SADURNÍ: Vincle afectiu i desenvolupament humà Ed. UOC

(*) El cortisol és una hormona relacionada amb l'estrès que altera el metabolisme cel·lular. Es secretat per l'escorça de la glàndula suprarenal humana. S'allibera com a resposta a l'estrès i a un nivell baix de glucocorticoides en la sang. Les seves funcions principals són incrementar el nivell de sucre en la sang (glucèmia), suprimir el sistema immunològic i ajudar al metabolisme dels greixos, proteïnes i carbohidratos. A més, disminueix la formació òssia. En petites dosis aquesta hormona posseeix propietats antiinflamatòries però un excés de cortisol en sang pot provocar malalties com diabetis o hipertensió arterial. Aquesta hormona i les seves alteracions s'han relacionat amb la neurogènesi, especialment en adults, la qual cosa alhora s'ha vist com un dels factors incidents en la depressió humana.

Veure també la secció EDUCACIO FAILIAR


Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...