titulo de la web

Adultesa amb harmonia

L’etapa adulta és una etapa més del cicle vital humà, amb la seva dinàmica pròpia i amb fortaleses i necessitats formatives pròpies, en funció no tan sols dels rols que tradicionalment se li han vingut associant sinó també amb expectatives, funcions i responsabilitats noves que van sorgint amb l’evolució de la vida i la societat.

La construcció d’un país modern i la consolidació d’una societat democràtica es fonamenta, sobretot, en el grau de formació dels seus ciutadans. Es tracta de facilitar a totes les persones adultes la possibilitat de formar-se d’una manera més plena i continuada al llarg de la seva vida. En un món dinàmic com el nostre, els individus han d’estar en constant i permanent actitud d’actualització i aprenentatge per poder sobreviure exitosament en un context de noves, exigents, canviants i complexes situacions. Les societats contemporànies exigeixen individus capacitats per adaptar-se a les noves circumstàncies.

Necessitem adults ben formats, adults de qualitat, preparats per afrontar amb garantia d’èxit la diversitat de reptes que se’ns presenten en tots els àmbits de la vida; necessitem unes generacions adultes ben formades capaces de transmetre a les noves generacions els valors i les més altes i enriquidores experiències que elles mateixes han estat capaces d’assolir. Recuperem un text de l' Àmbit Maria Corral que malgrat el temps passat no perd actualitat.

Els adults acostumem a creure que ja estem formats, o més ben dit, que ja hem arribat a la condició adequada de ser, és a dir, a l’estatus personal oportú i, per tant, que no cal que ens preocupem de millorar aspectes personals, ni per innovar-los, ni per canviar-los, ni per fer res que ens faci sentir millor la pròpia existència. Es creu fàcilment que formar-se és propi només dels infants, dels adolescents i, com a màxim, dels joves.

Però avui, l’adult que està obert a ser més harmònic possiblement s’ha de replantejar les situacions de desconcert, les llacunes, els trencaments afectius, les inestabilitats psicològiques..., que han passat a ser noves realitats per a les quals tal vegada no s’estava prou preparat. Caldria repensar quines són les causes que condueixen a aquestes vivències, amb els seus condicionants, per tal d’esbrinar si en som culpables nosaltres, si ho són les circumstàncies i si potser hi manca una pedagogia, també per a adults, que podria ajudar a afrontar aquests fets.

Cal repensar el procés de maduració humana: de la infància a l’adolescència, de l’adolescència a la joventut i de la joventut a l’adultesa. Es tracta de descobrir el procés personalitzat en què cada una de les etapes té unes característiques canviants.

Molts psicòlegs parlen, per exemple, de l’adultesa no com un bloc o un tot, sinó com quelcom amb unes etapes o dimensions: una infància de l’adultesa, una adolescència de l’adultesa, una joventut de l’adultesa... Són, a vegades, llargs períodes en què hi ha reaccions i formes de fer que queden emmarcades en altres fases de la vida i que fins i tot fan malviure el present. S’accepten aquestes realitats?, esclavitzen?, es fan conscients, o s’haurien de fer conscients? Pensem en les noves seguretats que l’adult necessita, o la por d’envellir, el desig de cremar etapes, els intents d’assemblar-se físicament a altres edats o la impaciència davant de les moltes coses que un es proposa i no es realitzen. Hi ha molta gent que té mala consciència de la vida i dels seus límits, que se senten breus; també la mateixa por de la mort o de les noves soledats que s’apropen pot crear una rebel·lia interior i una disconformitat amb un mateix.

¿El nou adult sap afrontar amb serenor la seva vida, la seva existència, amb capacitat flexible i madura tot reconeixent els canvis i les evolucions socials? És a dir, ¿se sent valent davant de les inseguretats? ¿Té cura de tenir actituds receptives des d’un punt de vista humil que l’ajudin a créixer des d’una obertura plena de llibertat?

Pensem en uns adults que estiguin joiosos de l’existència que tenen com un tresor irrepetible, als quals l’autoestima, l’autorealització i la capacitat de sentir amb els altres doni una nova plenitud. Cal pensar en una nova proximitat a les realitats de la naturalesa, del treball, de la família, de l’ambient de lleure. Potser es pot intentar viure bé des d’una nova llibertat personal, responsable i creativa.

Com somniem el nou adult d’avui? N’hi ha prou de creure que ja està bé com és (immobilitats basades en superioritats)? Com es poden superar tants retrocessos propis dels adolescents? (Moltes mares estan preocupades per assemblar-se a les filles, per semblar més joves que les filles.)

Com es pot entendre la joia de viure, acceptant i reconeixent la pròpia edat, la precarietat de la vida i les incerteses? (Avui molts creuen que la joia és impossible perquè en el món hi ha molts problemes.)

Com es poden assolir uns nivells d’igualtat entre l’home i la dona, sense rivalitats? (L’estranya, amarga i subtil superioritat d’uns respecte dels altres fa desaprofitar energies i allunya l’home de la dona i la dona de l’home, de manera que es perd un llenguatge de tendresa, d’elegància en la convivència, de força cordial en el respecte mutu.)

Com ha de ser el món creatiu de l’adult harmònic i feliç? Cal que acceptem la nostra història personal: d’on venim?, qui som?, on anem? Hem de tocar de peus a terra fermament sentint la pròpia realitat com la millor que ens podria ocórrer.

Josep M. Forcada i Casanovas
Àmbit Maria Corral

Veure també:

El cicle vital

Dignificar la formació d’adults

FORMACIÓ PERMANENT I ETAPES DE LA VIDA


Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...