titulo de la web

Un país anomenat Catalunya o la voluntat de «ser» d’un poble.

És que ja no és possible la convivència en la diversitat? És l'hora de la ruptura o del diàleg i el reconeixement?

«L’Atri dels gentils» com a paradigma de concòrdia: un lloc de trobada i de diàleg en la diversitat.

La «qüestió  catalana» no és assumpte exclusiu de diners. És més que tot això. Catalunya té una marcada personalitat que li és pròpia. La seva identitat s’ha anat forjant al llarg de segles. Al sí de la societat catalana existeix una forta consciència nacional que malda pel seu reconeixement. L’encaix de Catalunya a Espanya no ha estat històricament fàcil. Sovint dins l’Estat espanyol s‘hi ha sentit no reconeguda e incompresa en les seves aspiracions nacionals. Tampoc ara s’hi sent còmoda. A cap criatura se li pot negar el seu desig de créixer, de desenvolupar-se, la seva aspiració a «ser». Tot un poble es veu constrenyit en la seva voluntat de «ser». El poble té dret a expressar el que vol en una consulta. Pacte i diàleg han forjat el caràcter català. Però Espanya ha de saber escoltar: sent però no escolta. I no menystenir les aspiracions dels catalans en la seva inevitable voluntat de «ser». Una Espanya monolítica? Una Espanya plural i diversa? Ja no és possible una convivència en la diversitat? Potser es tractaria de buscar plegats un millor encaix de tot plegat. La ruptura és una posició extrema. La capbussaria i el tancament no diria bé ni dels uns ni dels altres. Escolta Espanya, escolta, el clam de qui expressa la seva voluntat de «ser».

Presentem «l'Atri dels gentils» com a paradigma de trobada i de diàleg en la diversitat. I les importants paraules del Conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya en la sessió inaugural.

«L'Atri dels gentils», punt de trobada de veus plurals i diverses que cerquen d’engrandir les coincidències i celebren la voluntat de concòrdia, de pacte i de diàleg.

... Abordant temes tan necessitats de reflexió, com l'art, la bellesa i la transcendència... les grans qüestions sobre la vida i la mort, la veritat i la mentida, l’amor i el dolor, el bé i el mal, la llibertat, la solidaritat, les paraules i el silenci. Són temes cabdals dins la cultura humana.

És oportú que ens plantegen aquestes coses perquè les nostres societats són avui més febles del que correspondria en la qüestió dels grans valors.

Catalunya, terra de frontera i d’acollida, un lloc de pau i de respecte, d’integració i no pas d’obligació.

L’intercanvi entre diferents cultures i costums sempre ha estat present a la nostra terra. Hem construït el nostre país a base d’acollir persones, de dialogar entre nosaltres, d’integrar noves maneres de fer. Aquesta pluralitat ja és part de la nostra identitat cultural.

Aquesta és terra de pactes, de diàleg, de concòrdia, de fraternitat i de democràcia. També de treball i d’esforç.

Catalunya, un bon exemple sobre la relació entre la construcció  d’una identitat nacional, la religió i l’art.

Un país on la pràctica artística, l’estima per la bellesa i l’obstinada voluntat de transcendència ha estat una línia de fons constant de la nostra història.

La «cultura» és l’element més essencial a través del qual la condició humana es desplega com a tal. És a través de la cultura que els humans tractem de respondre als misteris de la pròpia existència i del més enllà.

La cultura és el fonament de la condició humana. És allò que ens fa humans, no és un ornament, no és allò que ens distreu.

El sistema món no es guia solament per l'economia i el diner, es guia també per la creativitat, per les idees, pels coneixements i pels valors, també per l’espiritualitat.

Qui sóc, qui som, què vull ser, com volem ser, quin és el sentit de tot plegat... són les grans preguntes. La cultura i la creativitat neixen d’aquestes preguntes. La capacitat per trobar les respostes més adients a aquestes grans qüestions ens donarà la mida de la nostra capacitat per engrandir-nos culturalment.

«L'ATRI DELS GENTILS» com a paradigma: un lloc de trobada i de diàleg en la diversitat

Un esdeveniment d’alta cultura. Va tenir lloc la primavera passada a Barcelona. S’anomena «Atri dels gentils». Per a la gran majoria de la població, com succeeix en tants d’altres esdeveniments d’alt nivell cultural, deguera passar desapercebut. Segurament solament unes minories se’n devien fer ressò. Aquest espai de reflexió expressa el millor de la «cultura humana»: la voluntat d’encontre i de diàleg en la diversitat. I en el seu contingut, la reflexió al voltant de les grans qüestions de l’existència humana: la vida i la mort, la veritat i la mentida, l’amor i el dolor, el bé i el mal, la llibertat, la solidaritat, les paraules i el silenci.

Què és «L’Atri dels gentils»?

El terme llatí gens, d’on prové el terme català «gentil» remet a la idea de nació estrangera en contrast amb el poble romà, el populus romanus. En el decurs de la història els estrangers (gentils, pagans) eren objecte d’atenció i preocupació i se’ls prenia en molta consideració.

A semblança d’aquesta actitud positiva d’uns pobles envers els altres, es va crear fa uns anys un àmbit anomenat «Atri dels gentils». És un lloc de trobada i de diàleg. Un àmbit de diàleg i reflexió entre creients i escèptics. Un espai d’expressió per als qui no creuen i per als qui es fan preguntes sobre el transcendent. Una finestra oberta al món, a la cultura contemporània i a les veus que hi ressonen. Un espai concret on tothom hi és convidat, la seva veu ve a ajuntar-se a d’altres veus, que van a la recerca d’allò transcendent. Tracta de construir ponts entre uns i altres. Un lloc on tots puguin convergir en amistós i respectuós encontre. Un lloc de recerca d’itineraris comuns, en el qual l’escolta esdevé primordial malgrat les diferències. El diàleg a teixir és entre persones intel·ligents i apassionades que desitgen trobar un sentit, una resposta, una veritat a la pròpia existència. El lema general de l’encontre: Art, bellesa i transcendència.

Cultura catalana, frontera i acollida

CatalunyaEl conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en un dels articles previ a l’esdeveniment internacional titulat Cultura catalana, frontera i acollida. afirmava entre d’altres coses:  És gairebé impossible pensar en la construcció de la cultura catalana i de la nostra història sense la referència al cristianisme com un component principal. Som una cultura mil·lenària nascuda en part a l’interior dels monestirs que van actuar com a punta de llança de la culturització i de la vertebració social de les viles de la Catalunya medieval. L’Església ha tingut un paper constituent en la nostra vida cultural i política. Hem estat i som una terra de frontera i d’acollida. En molts moments de la nostra història ha actuat com a definidora de la nostra identitat i, alhora, ha contribuït a la convivència i a la cohesió social.

L’intercanvi entre diferents cultures i costums sempre ha estat present a la nostra terra. Hi han conviscut jueus, musulmans i cristians al llarg de segles i aquesta pluralitat ja és part de la nostra identitat cultural. Els catalans som gent de pacte i de diàleg. I l’Església catòlica ha tingut un paper destacat en aquest procés civilitzador, en aquest llarg camí per construir un país plural i obert, un país amb convicció democràtica i culturalment fort.

L’Atri dels Gentils és un punt de trobada entre creients i no creients. És, com Catalunya, terra de frontera i alhora espai d’acollida, un lloc de pau i de respecte, d’integració i no pas d’obligació. L’Atri dels Gentils és un procés de cerca d’espais comuns, i en aquest sentit Catalunya és un lloc idoni per a aquesta trobada. Hem construït el nostre país a base d’acollir persones d’orígens diversos, de dialogar entre nosaltres, d’integrar noves maneres de fer, mantenint al mateix temps tradicions i valors fonamentals.

SESSIÓ INAUGURAL: Paraules de Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Lema: L’art, ànima de la cultura, camí de transcendència.

És necessari preguntar-se «què és l’home», qui és aquest home «coronat de glòria i honor», amb «poder sobre les obres» de la creació.

Pel seu interès a continuació reproduim les paraules del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en la sessió inaugural en les quals es fa referència, entre d’altres qüestions, al  paper de l’art i la cultura en la forja de la identitat de Catalunya, ( en transcripció de la gravació per a TV de l’acte ):

(…) És un honor rebre aquest Atri dels Gentils aquí a Catalunya. Em plau felicitar-vos perquè aquest Atri  ha esdevingut un punt de trobada entre creients i no creients, de veus plurals i diverses que cerquen d’engrandir les coincidències, que celebren la voluntat de concòrdia, de pacte i de diàleg, que tracten de trobar els camins més profitosos per tal que la vida de les persones pugui esdevenir més sensata, més assossegada, més justa i més democràtica.

Us agraïm la feina feta i us encoratgem a continuar abordant des del diàleg, des de la mirada a llarg termini, les grans qüestions sobre la vida i la mort, la veritat i la mentida, l’amor i el dolor, el bé i el mal, la llibertat, la solidaritat, les paraules i el silenci. Sens dubte les grans qüestions que avui com ahir haurien de brollar en cadascuna de les nostres accions com a persones, en cadascuna de les nostres decisions col·lectives, com a comunitat. És oportú que ens plantegen aquestes coses perquè les nostres societats són avui més riques que mai en coneixements però també més febles del que correspondria en els nostres valors. Les nostres societats han relativitzat conceptes bàsics. Avui en l’era del coneixement la veritat i la mentida s’eclipsen sense distinció. Avui en l’era de l’abundància el dolor personal i social, la pobresa i la gana emergeixen de nou com a mals aparentment irresolubles. Avui en l’era global la voluntat de justícia social i solidaritat sembla estar al marge de les agendes de la governança global. Avui a molts llocs del món  encara la llibertat és qüestionada.

I avui, no cal dir-ho, la paraula, la paraula intel·ligent, la paraula raonable, la paraula raonada, la paraula ben dita, o sia, la paraula que com a representació de la cultura hauria de tenir un lloc preeminent en la dinàmica de les nostres societats, està quasi sempre submergida per una realitat  dominada per allò que el americans li diuen “bats words”, les paraules que no  tenen sentit. Avui estem sotmesos a la preeminència de les paraules passatgeres, sense contingut, que multipliquen les irracionalitats, incrementen el dissens i sovint la cridòria i gairebé sempre la retòrica vàcua.

Gràcies, doncs, per oferir aquest espai de reflexió. Els objectius generals de l’Atri  són fars que de ben segur agrairem tots, creients i gentils, com us agraïm també que per aquest encontre de Barcelona hagueu triat temes tan necessitats de reflexió, com l’art, la bellesa i la transcendència. Temes cabdals, originaris quasi diria de la cultura humana d’avui i de sempre. Temes, tanmateix, sotmesos a una notable erosió en el marc dels paradigmes dominants.

Certament per iniciar una reflexió sobre l’art, la bellesa i la transcendència no podien haver triat millor lloc que aquesta casa, el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Tenim el privilegi de ser aquí, espero que ben protegits i inspirats per la figura de Crist en Majestat de l’absis central de Sant Climent de Taüll. És una obra mestra, excepcional, és el cor de la nostra col·lecció nacional d’art romànic. És una obra transcendental i absolutament idònia per reflexionar sobre la transcendència de l’art, sobre la seva capacitat de transcendir el propis creadors, el temps i les circumstàncies, capaç de captivar els fidels del s. XII i l’imaginari dels ciutadans d’avui. Com vostès saben aquesta obra acumula a les seves espatlles més de 900 anys de vida. Va ser pintada originalment a la vall de Boí, a les muntanyes dels Pirineus. L’acció conscient de molta gent ha aconseguit preservar-la al llarg dels segles. Avui aquest Crist de Taüll és una de les nostres més estimades icones del nostre país, estimades per igual, m’atreveixo a dir, per creients i per gentils. Observant-la, observant-la m’he preguntat moltes vegades, crec que molts ens preguntem sovint, què té aquesta imatge que tan ens pertorba, que tan ens diu, que tan ens suggereix, que tan ha transcendit les seves funcions originals. El conjunt del romànic català ens planteja qüestions sobre el sentit de la vida, sobre els anhels i les esperances, sobre les preguntes i els dubtes, sobres les il·lusions, les creences, les pors, sobre la vida espiritual i la transcendència i també sobre l’art i la bellesa. El Crist de Taüll és només un exemple.

Espanya sense catalunya?Com vostès coneixen són moltes les obres d’art de gran bellesa i poder de transcendència desplegades en les parets dels monestirs de les valls del Pirineu. Són un component indestriable del naixement de Catalunya. Al seu entorn es van desplegar pobles i viles i finalment la Catalunya medieval que ens ha conduït a la Catalunya d’ara. En aquest indrets propers, en aquesta terra de frontera , es va configurar el pensament i les pràctiques socials que van donar origen a Catalunya. En aquest sentit el nostre país, Catalunya, és un bon exemple sobre la relació entre la construcció  d’una identitat, d’una identitat nacional, la religió i l’art.

Catalunya i la seva capital Barcelona, avui us acullen amb la seva habitual disposició, Com vostès saben aquesta és terra de pactes, terra de diàleg, de concòrdia, de fraternitat i de democràcia. També terra de treball i d’esforç. I és sobre aquestes bases que hem desplegat al llarg dels segles una tradició cultural pròpia, singular en les seves manifestacions però profundament universal en les seves mirades. Un país on la pràctica artística, l’estima per la bellesa i l’obstinada voluntat de transcendència de molts creadors ha estat una línia, ha estat una de les línies de fons, probablement la preeminent, una línia de fons constant de la nostra història. Catalunya ha estat terra de creadors, d’artistes, d’artesans i de genis. En la seva gran majoria, la seva obra no es pot separar de la seva profunda espiritualitat, espiritualitat creient, espiritualitat també gentil. No es pot separar dels mestres d’obres que van construir les nostres esglésies romàniques, no es pot separar de l’arquitectura espiritual d’Antoni Gaudí, o l’experimentació també espiritual d’Antoni Tàpies. No es pot separar dels cants espirituals de Ramon Llull, d’Ausiàs March, dels versos de Jacint Verdaguer, de Joan Maragall, de Carles Riba o de Salvador Espriu, per citar només algun dels nostres referents nacionals.

Sigui com sigui, la catalanitat sempre ha estat vinculada a una notable creativitat, a una profunda necessitat d’explicar també els misteris de la vida i de la pròpia existència. La Catalunya d’avui, els qui sou d’aquí ho sabeu, ha sorgit en bona mesura dels esforços fets per moltes generacions per tal de desplegar i tractar de trobar la llum a través de la creativitat. I molt possiblement el millor exemple de tot el que us dic sigui aquest Crist que teniu al davant.

L’art i la transcendència, art i bellesa, dues de les correlacions més misterioses de l’obra humana. Senyores i senyors personalment penso que la «cultura» entesa com la suma de les arts, les humanitats i les ciències és l’element més essencial a través del qual la condició humana es desplega com a tal. És a través de la cultura que els humans tractem de respondre als misteris de la pròpia existència i del més enllà. Tot i així la cultura del nostre temps és la realitat social probablement més assetjada i incorrectament interpretada. La cultura és el fonament de la condició humana. És allò que ens fa humans, no és un ornament, no és allò que ens distreu. Sol dir-se que el sistema món es guia per l’economia o per la política i possiblement, perquè massa gent pensa això, el món camina a batzegades, sovint sense criteri. El sistema món de veritat es guia per la cultura constituent, és a dir, per la creativitat, per les idees, pels coneixements i pels valors, també per l’espiritualitat.

Em plau dir-los, doncs, que estan en un país on tractem de desplegar la cultura en el sentit més ampli i més profund. Per tot plegat els catalans, creients i gentils, podem fer nostra la pregunta del pare Benet XVI en el seu discurs a la universitat de Sapienza: Home qui ets? I també podem fer nostre el seu desig de veritat i de sentit. En funció de totes aquestes preguntes: qui sóc, qui som, què vull ser, com volem ser, quin és el sentit de tot plegat ,es fa aquesta trobada. La cultura i la creativitat neixen d’aquestes preguntes. I serà des la nostra capacitat per engrandir-nos culturalment que serem capaços de trobar les respostes més adients. Us donem doncs, d’antuvi, les gràcies per les respostes que al llarg de les properes hores vostès ens ajudaran a trobar. Els agraïm aquest encontre de diàleg, intel·lectual, que ben segur ens il·luminarà camins més sensats i més fraternals. Els puc assegurar que aquells que governem aquest país escoltarem i tindrem molt presents les seves paraules i les seves reflexions. Moltes gràcies i benvinguts.

 Ferran Mascarell, conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya

Per accedir a l'Atri: http://www.atridelsgentils.net/


Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...