titulo de la web

ENTRADES DE PORTADA, temporada 2017/18

anterior

SETEMBRE

Entre l'ansietat i la frustració. La majoria de la gent viu la seva vida submergida en una tranquil·la desesperació (E. D. Thoreau). La «cultura occidental» capitalista ens mou a substituir el plaer pel guany i estimula compulsivament el desig. Ens vol fer creure que «plaer» equival a «consum». Ens impel·leix al «consum» i al «guany». Aquesta forma de vida es basa en una contínua incitació al desig, augmentant la insatisfacció i la competitivitat. Ens aboca a l'angoixa i la insatisfacció. Ens ha condemnat a viure entre l'ansietat, la insatisfacció permanent i la frustració.

OCTUBRE

Subjugats per la mentalitat del món actual. Vivim en un «sistema» que pretén conformar un determinat tipus de societat, de visió del món. Pretén modelar persones, falsament lliures i fictíciament realitzades. Aquí apostem per una Educació i una Formació que ajudi a valorar críticament el model de vida que ens proposa aquesta difusa «mentalitat capitalista». Mentalitat que té un fort impacte en tots els àmbits de les nostres vides.

Una educació per a una ment ben ordenada, ben formada. Una ment ben ordenada és una ment que és apta per a organitzar els coneixements i evitar una acumulació estèril. Aprendre a contextualitzar i totalitzar els sabers esdevé un imperatiu de l'educació. La intel·ligència general és necessària en tots els camps de la vida, ens ajuda a comprendre la nostra existència. La veritable Educació es nodreix del desig profund de tot individu de «ser»: de créixer, desenvolupar-se i viure en plenitud.

L'evolució biològica en la nostra espècie està conclosa? ¿I el desenvolupament psíquic i mental? Ni una ni l'altre estan definitivament tancats. Encara que aquesta evolució és gairebé imperceptible als nostres ulls, contínuament estem evolucionant. Els transhumanistes preconitzen noves tecnologies per donar lloc a un millorament de l'espècie, la potenciació de les seves facultats, l'aparició d'altres noves i / o la prolongació de la seva existència . És això possible i humanament sostenible?

NOVEMBRE

Vivim al temps de la «postveritat» quan la primera víctima d'un conflicte és la «veritat». La «justícia» va de la mà de la veritat i la injustícia de la mentida. Tot es pot distorsionar i manipular per arribar a aconseguir l’objectiu. Tot s'hi val per afirmar o conquerir la pròpia voluntat. El que es pretén fer prevaldre no és la veritat, sinó la pròpia opinió o l'aparença, emprant qualsevol mitjà, lícit o il·lícit, construint "relats" creïbles que persuadeixin els individus, relats ficticis que busquen produir els efectes reals pretesos.

Als nostres dies s'està utilitzant la «mentida» d'una manera més intensa i amb més capacitat de penetració que mai. Abunden els polítics i grups de pressió que no es preocupen per si el que diuen té relació amb la realitat. Polítics que malgrat l'evidència neguen la realitat. A alguns d’aquests polítics no els preocupa per si el que diuen té relació amb la realitat o no.

Per què no reaccionen els ciutadans? Ja fa temps que se sospita que els votants no s'inspiren pels principis de la Il·lustració, sinó que procedeixen de manera totalment diferent. Primer trien tribu, després adopten els principis d'aquesta tribu i finalment trien aquelles dades que donen suport a aquestes posicions, menyspreant totes les altres. Enmig de tant soroll mediàtic necessitem despertar i aguditzar el sentit crític. Sense «justícia» i sense «veritat» no hi ha vida bona en comunitat.

DESEMBRE

Uns governants dignes de tal nom. Més enllà de la «llei», hi ha la «justícia». Se'ns diu: El que no és «legal» no és «democràtic», però en ocasions allò «legal» encara que «democràtic» pot ser enormement «injust». Les «lleis» no poden ser les cadenes dels anhels de llibertat dels pobles.

Es tracta de construir una societat dirigida i governada no per ciutadans mediocres sinó pels millors, pels més preparats per governar. ¿... i qui són aquests, es preguntava Plató? Aquells que han aconseguit descobrir el que de veritat és important a la vida, és a dir, què és el just, l'injust, què és el bé i el mal ... i posen el seu valuós coneixement al servei dels altres. Des d'aquesta societat ideal es postula uns governants que han de destacar per la seva saviesa i la seva prudència, no conduir-se per la seva ambició personal, ser austers, ascètics, marginats dels afanys econòmics i de qualsevol egoisme, justos i que la seva única preocupació sigui el bé comú.

La «religió» constitueix un aspecte central de la cultura de tots els pobles. L'ésser humà és «naturalment religiós», encara que pot ser «culturalment» ateu. L'ésser humà, a través dels seus diversos contextos culturals, ha anat elaborant el sentit transcendent de la seva existència.

GENER

«La fi de la vida és el ple desenvolupament. Som aquí per realitzar la nostra naturalesa plenament» Oscar WILDE.

El sentit. El moviment i el canvi semblen ser intrínsecs a la realitat fenomènica. Aquest moviment segueix una determinada direcció. En tots els nivells de l'existència tot avança en la direcció definida per les possibilitats dinàmiques latents en cada realitat. La vida té un sentit o direcció, que no és diferent de la dinàmica mateixa de la vida. És quan ens ajustem amb aquesta direcció quan assaborim el sentit de la vida. Quan actualitzem el nostre potencial específic, quan mobilitzem i desenvolupem les nostres millors i més pròpies possibilitats, quan creixem, experimentem una sensació subjectiva de sentit, de plenitud, de realització.

Ningú va poder ficar a Sòcrates a la presó, per més que el seu cos fos allà dins confinat, perquè a la presó va saber estar-hi a gust. Hi ha persones que, fins i tot enmig de circumstàncies difícils i limitades, senten que estan mobilitzant els seus millors recursos interiors. Per contra, hi ha qui ha deixat de créixer interiorment, i es pregunta, sense obtenir resposta, pel sentit de la seva vida.

FEBRER

Un dels coneixements més importants per a l'ésser humà: el relatiu a l'art de «ser» i de «viure». La majoria de les persones -afirma Kant- no aspiren a aconseguir els «fins superiors» de la vida humana, com la plena llibertat interior que proporciona l'amor desinteressat a la veritat, sinó que es troben aferrats a les seves finalitats més bàsiques i de supervivència, molt en particular, al desig de salut, de protegir el seu patrimoni i de garantir-se la felicitat. La nostra civilització i la nostra Educació s'han oblidat dels objectius prioritaris en la formació de l'ésser humà: l'autoconeixement de nosaltres mateixos i l'art per excel·lència, el d'arribar a ser el que realment som.

Estem saturats d'idees i paraules, però buits de ser i mancats de referències d'integritat. Només l'exemple d’individus grans i purs pot portar-nos a pensaments i accions nobles. Les personalitats  dels que no irradien ni encarnen això que sostenen o prediquen no poden satisfer el nostre anhel profund de ser. Aquest buit de la nostra civilització només se solucionarà quan en ella la «saviesa» es constitueixi de nou en referència.

MARÇ

Processos emancipadors: La història ens descobreix, en molts casos, la síndrome del poder, les relacions de domini al sí de les societats humanes. La història també ens mostra, però, la incansable lluita d'individus o col·lectius per l'emancipació, autonomia, sobirania, l’alliberament, la independència, la llibertat.

La figura de Jesús de Natzaret en el context sociològic del seu temps. JESÚS DE NATZARET no va ser un filòsof. No va ser un reformador social. No va ser un polític que aspirés a fer una revolució i fundar un nou ordre. No va instituir cap culte; no va batejar a ningú, no va crear cap organització, ni fundar cap institució eclesiàstica. Què va ser Jesús llavors? [...]

ABRIL

Possibilitats i limitacions de la ment humana. Quin és l'estadi, nivell o grau de pensament de la nostra espècie en l'actualitat? Quina és la quantitat i qualitat del nostre pensament actual? Pensem molt o poc? Pensem bé, malament o regular? Podem arribar a pensar més i millor? Tot allò científic és «real», però no tot allò real és «científic». Limitar la nostra atenció exclusivament a les qüestions terrestres seria limitar l’impuls indagatori de l'esperit humà. Grans filòsofs i físics del nostre temps han posat de manifest les limitacions del pensament científic. No hi ha una imatge única de la realitat.

Jaspers ubica Jesucrist entre els més grans homes de la humanitat, que van poder situar-se per sobre del seu temps, summament originals i influents en la història oriental i occidental (entre Sòcrates, Buda, Confuci). Sòcrates i Jesús, per la manera de la seva mort i la forma de morir, són respostes a l'interrogant de la mort.

Aprendre a viure. Aprendre a viure és una necessitat vital per a cada individu. L'objectiu de tota bona Educació no és donar a l'alumne cada vegada més gran quantitat de coneixements, sinó constituir en ell un estat interior i profund, una mena de polaritat de l'ànima que l'orienti durant la seva vida.

MAIG

Els éssers humans no només deambulen, interactuen i vegeten, sinó que pensen, reflexionen, raonen. Des del principi han intentat comprendre l'univers, la realitat, la seva pròpia existència.

Des de sempre l'esperit humà ha buscat donar sentit al que viu i a tot el que l'envolta. Des del principi ha intentat comprendre l'univers, la seva pròpia existència. Davant els interrogants que s’ha plantejat ha intentat trobar respostes. El mite, la religió la filosofia o la ciència són creacions humanes que pretenen respondre a la pregunta pel sentit de la realitat.

És propi dels éssers humans viure ENTREVALORS. Els valors són guies que orienten la conducta i la vida de cada individu i de cada grup social. L’anhel de pau està inscrit en el nucli més pregon de tot ésser humà.

JUNY

La humanitat al llarg de la seva història ha passat per alguns moments que han suposat un gran impacte en els processos d'evolució cultural. L'Era axial ha estat un d'ells. La «era axial» o «temps-eix» fa referència a un període històric en què es va produir una explosió existencial i cultural que va propiciar un important progrés en el nivell de consciència dels humans i en el qual van emergir grans aspiracions espirituals com a éssers humans.

Comprendre la realitat i comprendre’s a si mateix. Els humans, a l’intentar comprendre els animals, estem intentant comprendre’ns més a nosaltres mateixos.

Una de les fites fonamentals de la humanitat ha estat la Declaració Universal dels Drets Humans. En què es fonamenten?



ENTRADAS DE PORTADA, temporada 2017/18

SEPTIEMBRE

Entre la ansiedad y la frustración. La mayoría de la gente vive su vida sumergida en una tranquila desesperación (E. D. Thoreau). La «cultura occidental» capitalista nos mueve a sustituir el placer por la ganancia y estimula compulsivamente el deseo. Nos quiere hacer creer que «placer» equivale a «consumo». Nos impele al «consumo» y a la «ganancia». Esta forma de vida se basa en una continua incitación al deseo, aumentando la insatisfacción y la competitividad. Nos lleva a la angustia y la insatisfacción. Nos ha condenado a vivir entre la ansiedad, la insatisfacción permanente y la frustración.

OCTUBRE

Subyugados por la mentalidad del mundo actual. Vivimos en un "sistema" que pretende conformar un determinado tipo de sociedad, de visión del mundo. Pretende modelar personas, falsamente libres y ficticiamente realizadas. Aquí apostamos por una Educación y una Formación que ayude a valorar críticamente el modelo de vida que nos propone esta difusa «mentalidad capitalista». Mentalidad que tiene un fuerte impacto en todos los ámbitos de nuestras vidas.

Una Educación para una mente bien ordenada, bien formada. Una mente bien ordenada es una mente apta para organizar los conocimientos y evitar una acumulación estéril. Aprender a contextualizar y totalizar los saberes se convierte en un imperativo de la educación. La inteligencia general es necesaria en todos los campos de la vida, nos ayuda a comprender nuestra existencia. La verdadera Educación se nutre del deseo profundo de todo individuo de «ser»: de crecer, desarrollarse y vivir en plenitud.

¿La evolución biológica en nuestra especie está concluida? ¿Y el desarrollo psíquico y mental? Ni una ni otro están definitivamente cerrados. Aunque esta evolución es casi imperceptible a nuestros ojos, continuamente estamos evolucionando. Los transhumanista preconizan nuevas tecnologías para dar lugar a un mejoramiento de la especie, la potenciación de sus facultades, la aparición de otras nuevas y / o la prolongación de su existencia. ¿Es esto posible y humanamente sostenible?

NOVIEMBRE

Vivimos en tiempos de la «postverdad»: cuando la primera víctima de un conflicto es la «verdad». La «justicia» va de la mano de la «verdad» y la injusticia de la «mentira». Todo se puede distorsionar y manipular para llegar a conseguir el objetivo. Todo vale para afirmar o conquistar la propia voluntad. Lo que se pretende hacer prevalecer no es la verdad, sino la propia opinión o la apariencia, empleando cualquier medio, lícito o ilícito, construyendo «relatos» creíbles que persuadan a los individuos, relatos ficticios que buscan producir los efectos reales pretendidos.

En nuestros días se está utilizando la «mentira» de una manera más intensa y con más capacidad de penetración que nunca. Abundan los políticos y grupos de presión que no se preocupan por si lo que dicen tiene relación con la realidad. Políticos que a pesar de la evidencia niegan la realidad. A algunos de estos políticos no les preocupa si lo que dicen tiene relación con la realidad o no.

¿Por qué no reaccionan los ciudadanos? Ya hace tiempo que se sospecha que los votantes no se inspiran en los principios de la Ilustración, sino que proceden de manera totalmente diferente. Primero eligen tribu, después adoptan los principios de esta tribu y finalmente eligen aquellos datos que apoyan estas posiciones, despreciando todas las demás. En medio de tanto ruido mediático necesitamos despertar y agudizar el sentido crítico. Sin «justicia» y sin «verdad» no hay vida buena en comunidad.

DICIEMBRE

 Unos gobernantes dignos de tal nombre. Más allá de la  «ley», está la «justicia». Se nos dice: El que no es «legal» no es «democrático», pero en ocasiones lo «legal» aunque «democrático» puede ser enormemente «injusto». Las «leyes» no pueden ser las cadenas de los anhelos de libertad de los pueblos.

Se trata de construir dirigida y gobernada no por ciudadanos mediocres sino por los mejores, los más preparados para gobernar. ¿... y quién son estos, se preguntaba Platón? Aquéllos que han logrado descubrir lo que de verdad es importante en la vida, es decir, qué es lo justo, lo injusto, qué es el bien y el mal ... y ponen su valioso conocimiento al servicio de los demás. Desde esta sociedad ideal se postula unos gobernantes que deben destacar por su sabiduría y su prudencia, no conducirse por su ambición personal, ser austeros, ascéticos, marginados de los afanes económicos y de cualquier egoísmo, justos y cuya única preocupación sea el bien común.

La «religión» constituye un aspecto central de la cultura de todos los pueblos. El ser humano es «naturalmente religioso», aunque puede ser «culturalmente» ateo. El ser humano, a través de sus diversos contextos culturales, ha ido elaborando el sentido trascendente de su existencia.

ENERO

«El fin de la vida es el pleno desarrollo. Estamos aquí para realizar nuestra naturaleza plenamente» Oscar WILDE.

El sentido. El movimiento y el cambio parecen ser intrínsecos a la realidad fenoménica. Este movimiento sigue una determinada dirección. En todos los niveles de la existencia todo avanza en la dirección definida por las posibilidades dinámicas latentes en cada realidad. La vida tiene un sentido o dirección, que no es diferente de la dinámica misma de la vida. Es cuando nos ajustamos con esta dirección cuando saboreamos el sentido de la vida. Cuando actualizamos nuestro potencial específico, cuando movilizamos y desarrollamos nuestras mejores y más propias posibilidades, cuando crecemos, experimentamos una sensación subjetiva de sentido, de plenitud, de realización.

Nadie pudo meter a Sócrates en prisión, por más que su cuerpo estuviera allí dentro confinado, porque en la cárcel supo estar a gusto. Hay personas que, incluso en medio de circunstancias difíciles y limitadas, sienten que están movilizando sus mejores recursos interiores. Por el contrario, hay quien ha dejado de crecer interiormente, y se pregunta, sin obtener respuesta, por el sentido de su vida.

FEBRERO

Uno de los conocimientos más importantes para el ser humano: el relativo al arte de «ser» y de «vivir». La mayoría de las personas -afirma Kant- no aspiran a conseguir los «fines superiores» de la vida humana, como la plena libertad interior que proporciona el amor desinteresado a la verdad, sino que se encuentran aferrados a sus finalidades más básicas y de supervivencia, muy en particular, al deseo de salud, de proteger su patrimonio y garantizarse la felicidad. Nuestra civilización y nuestra Educación han olvidado los objetivos prioritarios en la formación del ser humano: el autoconocimiento de nosotros mismos y el arte por excelencia, el de llegar a ser lo que realmente somos.

Estamos saturados de ideas y palabras, pero vacíos de ser y carentes de referencias de integridad. Sólo el ejemplo de individuos grandes y puros puede llevarnos a pensamientos y acciones nobles. Las personalidades de los que no irradian ni encarnan eso que sostienen o predican no pueden satisfacer nuestro anhelo profundo de ser. Este vacío de nuestra civilización sólo se solucionará cuando en ella la «sabiduría» se constituya de nuevo en referencia.

MARZO

Procesos emancipadores: La historia nos descubre, en muchos casos, el síndrome del poder, las relaciones de dominio en el seno de las sociedades humanas. La historia también nos muestra, sin embargo, la incansable lucha de individuos o colectivos para la emancipación, autonomía, soberanía, la liberación, la independencia, la libertad.

La figura de Jesús de Nazaret en el contexto sociológico de su tiempo. JESÚS DE NAZARET no fue un filósofo. No fue un reformador social. No fue un político que aspirara a hacer una revolución y fundar un nuevo orden. No instituyó ningún culto; no bautizó a nadie, no creó ninguna organización, ni fundó ninguna institución eclesiástica. ¿Qué fue Jesús entonces? [...]

ABRIL

Posibilidades y limitaciones de la mente humana. ¿Cuál es el estadio, nivel o grado de pensamiento de nuestra especie en la actualidad? ¿Cuál es la cantidad y calidad de nuestro pensamiento actual? ¿Pensamos mucho o poco? ¿Pensamos bien, mal o regular? ¿Podemos llegar a pensar más y mejor? Todo lo científico es «real», pero no todo lo real es «científico». Limitar nuestra atención exclusivamente a las cuestiones terrestres sería limitar el impulso indagatorio del espíritu humano. Grandes filósofos y físicos de nuestro tiempo han puesto de manifiesto las limitaciones del pensamiento científico. No hay una imagen única de la realidad.

Jaspers ubica Jesucristo entre los más grandes hombres de la humanidad, que pudieron situarse por encima de su tiempo, sumamente originales e influyentes en la historia oriental y occidental (entre Sócrates, Buda, Confucio). Sócrates y Jesús, por la manera de su muerte y la forma de morir, son respuestas al interrogante de la muerte.

Aprender a vivir. Aprender a vivir es una necesidad vital para cada individuo. El objetivo de toda buena Educación no es dar al alumno cada vez mayor cantidad de conocimientos, sino constituir en él un estado interior y profundo, una especie de polaridad del alma que le oriente durante su vida.

MAYO

Los seres humanos no sólo deambulan, interactúan y vegetan, sino que piensan, reflexionan, razonan. Desde el principio han intentado comprender el universo, la realidad, su propia existencia.

Desde siempre el espíritu humano ha buscado dar sentido a lo que vive y a todo lo que le rodea. Desde el principio ha intentado comprender el universo, su propia existencia. Ante los interrogantes que se ha planteado ha intentado encontrar respuestas. El mito, la religión la filosofía o la ciencia son creaciones humanas que pretenden responder a la pregunta por el sentido de la realidad.

Es propio de los seres humanos vivir ENTREVALORS. Los valores son guías que orientan la conducta y la vida de cada individuo y de cada grupo social. El anhelo de paz está inscrito en el núcleo más profundo de todo ser humano.

JUNIO

La humanidad a lo largo de su historia ha pasado por algunos momentos que han supuesto un gran impacto en los procesos de evolución cultural. La Era axial ha sido uno de ellos. La «era axial» o «tiempo-eje» hace referencia a un período histórico en el que se produjo una explosión existencial y cultural que propició un importante progreso en el nivel de conciencia de los humanos y en el que emergieron grandes aspiraciones espirituales como a seres humanos.

Comprender la realidad y comprenderse a sí mismo. Los humanos, al intentar comprender los animales, estamos intentando comprendernos más a nosotros mismos.

Uno de los hitos fundamentales de la humanidad ha sido la Declaración Universal de los Derechos Humanos. ¿En qué se fundamentan?

següent





Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...